jueves, 29 de diciembre de 2011

Exposicions: Els blogs

La Paula Antonell, la Sara Garcia i la Núria Maldonado ens han presetat els blogs com a recurs per a utilitzar amb l'aula o de forma personal.
Des del principi, han mantingut un discurs ferm i segur, i mostraven que havien treballar força el contingut de la seva sessió. Han començat per la part més explicativa i teòrica, per a introduir el concepte de blog. Els blogs són com diaris que cadascú penja a internet i escull compartir-lo o no amb tota la xarxa o amb amics seleccionats. És doncs, una plataforma creada per a que la gent expressi el que sent, el que fa en el seu dia a dia, les seves idees etc.
A l'exposició, se'ns ha presentat diferents formes d'utilitzar un blog, hem vist blogs privats de professors de primària que feien reflexions pedagògiques, blogs d'alguna classe que escrivien el que anaven fent a l'aula i blogs fets per persones que simplement, volien compartir experiències o interessos amb el gran públic d'internet. 
Posteriorment, ens han marcat els paper que tenen el mestre, el centre i l'alumne pel que fa a la creació i manteniment, ja que cal establir uns rols per a que el treball a través dels blogs, pugui fer-se de forma continuada i seriosa.
Finalment, ens han presentat alguns jocs interessants per a treballar amb els infants a l'aula, i un seguit de pàgines web amb contingut educatiu que havien seleccionat considerant-les interessants. Un cop vistes les pàgines web, calia omplir uns formularis sobre la temàtica de cadascuna, que havien creat per a la sessió. Van utilitzar el nostre blog +3tic per a que els altres poguéssim accedir als enllaços que ens proposaven.

Els blogs són eines molt útils que permeten l'intercanvi d'informació, opinions, experiències i tot un seguit d'aspectes molt interessants i necessaris per a desenvolupar l'aprenentatge de l'infant. Partint de l'anonimat que donen els blogs, tothom es pot deshinivir a l'hora d'expressar-se, i això crea un corrent i un intercanvi molt interessant. És clar que, tot i ser una eina molt interessant, cal una motivació, un incentiu per a realitzar un seguiment regular d'un blog. Cal que la tasca de manteniment sigui distribuïda de tal manera que no avorreixi als infants i tots puguin ser alhora, el protagonistes i propietaris del blog. El fet que sigui una creació conjunta, en el cas d'un blog de classe, augmenta la implicació dels infants, ja que consideren seu el producte que s'està creant. L'us dels blogs requereix també, una preparació anterior de cara a que els alumnes facin un bon us i utilitzin amb criteri la xarxa. Si establim unes bones bases per a la utilització dels blogs, poden ser uns recursos potents que treballin diferents aspectes, com l'extracció d'informació i la seva síntesi, la lectoescriptura, l'intercanvi i la socialització. A més, podem treballar qualsevol àrea dins la plataforma que ofereixen els blogs per tant, té un caràcter adaptable que el fa interdisciplinar i magnifica la seva utilitat i possibilitats d'utilització.

Exposicions: aprendre llengües amb la pissarra digital

El dimecres, 21 de desembre, el grup format per la Regina Beltran, Estel Gamisans, Tamara Herrera i Helena Prim ens van presentar com treballar els idiomes de cara als nouvinguts o, simplements per a aprendre a millorar el glossari i la gramàtics  mitjançant la pissarra digital i les seves aplicacions. Han divbidit la sessió en diferents fases:

1. Han introduit el treball i han explicat què pretenien fer.
2. A continuació, han fet una simulació de classe de castellà on es treballa amb la pissarra digital, i han fet algunes preguntes sobre un text que han fet aparèixer a la pissarra, per anar completant les activitats proposades.
3. Després han mostrat un conjunt de jocs específics per al treball de les llengües i han demanat la participació dels alumnes per a resoldre les preguntes que es formulaven als exercicis.
4. Finalment, s’ha demanat la participació del públic per a elaborar una història entre tots a la pissarra digital. I han conclòs l'activitat exposant les seves conclusions i el que n'han extret.

Ha estat una sessió força útil, ja que han intentat fer una mostra del potencial de les pissarres digitals (a partir d'ara, PD), que són un element que trobem actualment a les aules, com a puntal del procés d'innovació tecnològica a les escoles. Pel seu caràcter dinàmic, són elements que potencien la partiipació i incentiven la participació de l'alumnat. Si els mètodes tradicionals ens començaven a dur al fracàs escolar, era també perquè les escoles s'estaven quedant enrere, obsoletes. La introducció de les PD a les aules afavoreix que els infants tornin a estar motivats, i vegin des d'una altra perspectiva les classes. A més, són elements que generen molta partiipació quan cal sortir i interactuar am les pissarres, dóna força protagonisme a l'infant. Les PD per tant, són les noves pissarres del futur, més atractives, i amb infinitat d'aplicacions i capacitats que fan de la tasca docent i el procés d'aprenentatge un camí no tan feixuc i molt més motivador i engrescador.
Si un recurs tan potent, a més és capaç d'aplicar-se a diferents matèries, els beneficis són encara superiors. En el cas de la presentació, les PD eren aplicades a la introducció de coneixements per a entendre una nova llengua. Per les moltes activitats i aplicacions diferents, les PD aporten un format totalment atractiu i diferent als convencionals, i mitjançant infinitat de jocs i activitats lúdiques, fomenta un aprenentatge participatiu, personal, dinàmic i molt més efectiu. Coneixent doncs, els beneficis d'aquesta eina, cal incentivar a les escoles l'aprenentatge en l'us de les PD per part de tots els professors; per poder així, treure'n el màxim rendiment i beneficiar-ne tant a l'educador com a l'alumne, i fer un procés d'ensenyament i aprenentatge més complet.

miércoles, 28 de diciembre de 2011

Exposicions: els alumnes nouvinguts i les TIC

El Sergio Rella, l'Esther, l'Encarni i el Josep Fosalba, ens han parlat del paper de les TIC en la integració de les persones nouvingudes. Dins un món tan global com el nostre, la integració i l'acollida a les aules ordinàries, són aspectes que deurien de preocupar als centres i que haurien de treballar amb émfasi i efectivitat. Aquesta conferència ha volgut exemplificar com introduir una persona nouvinuda, a partir d'unes activitats que podien realitzar els alumnes , on es passava del català a l'euskera, o de l'àrab al català. Se'ns ha preguntat sobre les nostres experiències a pràctiques, i l'us que es donava de les TIC per a treballar la inclusió. D'aquí s'ha pogut extreure que en poques escoles es fa servir les TIC per a treballar amb els alumnes nouvinguts, ja que encara hi ha la concepció que les TIC no són una eina de suport, sinó una altra matèria a la que cal dedicar-hi temps. Si poguéssim trencar amb aquesta concepció, i fer veure que les TIC són elements atractius per a tots els infants, i que per la seva condició de màquina, pot aportar infinits elements de suport i ventalls molt amplis per a millorar la tasca docent.
Se'ns ha presentat algun exemple d'activitat realitzada per alumnes nouvinguts, com un que uns alumnes organitzaven un mercat per a recollir diners per a la Marató de tv3. Han compartit amb nosaltres un seguit de direccions web, que compten amb força recursos per a treballar la inclusió mitjançant les TIC. I finalment, hem vist un treball que consistia en refer la llegenda de Sant Jordi, en els diferents idiomes dels alumnes que la creaven.
Les TIC són un element que poden ajudar molt en la tasca inclusiva, ja que el principal problema dels nouvinguts és l'idioma. Amb els diversos jocs i aplicacions que es poden treballar amb l'ordinador, l'alumne s'inicia dins el procés d'aprenentatge d'una llengua (tasca purament repetitiva i memoritzaora) d'una manera molt dinàmica, divertida i lúdica, cosa que accelera el temps d'adaptació i fa que l'alumne segueixi motivat més temps. M'atreveixo a afirmar doncs, que les TIC són absolutament necessàries per a la tasca inclusiva, ja que tenen molt més potencial que els mètodes tradicionals, i permeten treballar infinitat d'aspectes, paraules, frases, d'una forma molt més visual, intuitiva, dinàmica i divertida, que segur ajudaran a l'alumne a obtenir uns progressos molt més ràpid, i poder així, introduir-se a l'aula ordinària en un temps inferior.

Exposicions: Aplicació de les TIC i educació inclusiva

A la classe de TIC, la conferència "L’aplicació de les TIC a l’educació inclusiva", ens ha volgut mostrar com les persones amb discapacitat poden utilitzar les tecnologies, i com alhora, les tecnologies poden ajudar aquestes persones a que les seves tasques siguin més senzilles. Se'ns ha aportat informació sobre les discapacitats, i se'ns ha mostrat diversos exemple de com les TIC ajuden les persones amb dificultats visuals. Una entrevista mostrava com una persona cega, utilitzava l'ordinador gràcies al programa anomenat Jaws. Aquest, narrava totes les accions que realitzava l'usuari, per a que aquest pogués controlar l'ordinador sense la necessitat de veure-hi. Han presentat un conjunt de recursos interessants per a treballar les TIC amb infants amb discapacitats diverses, i se'ns ha presentat la pàgina web www.ecomlab.cat, una pàgina web adaptada per a persones amb dificultats visuals o auditives, que ofereix un ventall de recursos ampli i interessant per a treballar amb els infants.
La informació que han donat, estava escrita en una pàgina web que han creat per a la presentació, i on hi ha molt informació sobre el tema que han tractat. A més, han agrupat diversos vídeos relacions que han trobat interessants en un canal de Youtube, per a que es puguin visualitzar sense problema.
Finalment, com a activitat prèvia, hem provat el programa Jaws ens hem dividit en grups i, individualment, havíem de respondre un qüestionari que han creat però amb la dificultat de fer-ho sense mirar. El programa repetia tots el moviments que feia l'usuari, i ha estat una pràctica interessant que ens ha fet veure la validesa d'aquesta eina.

Aquesta exposició ha reforçat la idea que les TIC són eines al servei de les persones, que poden potenciar els aprenentatges en molt àmbits diferents. En aquest cas, serveixen per a fer la tasca de les persones amb ceguesa més fàcil. Tots aquests recursos ens seran molt útils de cara a la nostra tasca docent, ja que l'educació del futur ha de contemplar la globalitat com a element enriquidor dins les aules. Cal disposar d'eines per a fer la classe el més heterogènia possible i saber donar resposta a les necessitats de tots els alumnes, sense que això suposi diferenciar entre alumnes. Si fins ara, un alumne amb una deficiència visual no podia treballar amb un ordinador, actualment ja es pot, estem trencant les barreres que hi havia a l'aprenentatge per a alguns infants amb necessitats educatives especials. És molt positiu doncs, que les TIC puguin crear exemples tan clars d'harmonia i afinitat entre tecnologia i educació.

Exposicions: les pissarres digitals

L'Alba, l'Ethel, l'Elena i la Marta, ens han parlat sobre les pissarres digitals. Se'ns ha fet una explicació teòrica dels tipus de pissarra de la que podem disposar a l'aula i les característiques de cadascuna. Després hem pogut veure diferents aplicacions didàctiques que podem utilitzar amb les pissarres, i hem pogut experimentar nosaltres mateixos amb aquests programes. Posteriorment, han demanat experiències dels qui estaven escoltant la sessió relacionades amb les pissarres digitals. S'ha pogut veure que a moltes escoles hi ha pissarres, però no a totes els docents són capaços d'utilitzar-les i treure rendiment d'aquest suport. Un cop s'han donat les consignes teòriques i s'han comparat experiències, mitjançant el JClic hem pogut realitzar alguns jocs i activitats que ens han proposat, relacionades amb el contingut que havien explicat (sopes de lletres, jocs de paraules...).
Les pissarres digitals, són elements que el Govern s'esforça en introduir a les aules, però manca molta formació als docents per que aquests puguin extreure tot el potencial d'aquesta eina. Potser caldria sortir de la clàssica rutina del llibre de text i aprofitar nous recursos molt més potents i amb més capacitat d'atraure atenció. A més, el ventall d'exercicis, recursos, jocs i aplicacions que podem utilitzar amb les pissarres, faran la tasca del docent més senzilla i completa alhora, i l'aprenentatge dels infants serà més complet i modern, conduit per la utilització de les noves tecnologies.
He trobat doncs, la sessió de gran utilitat, ja que les pissarres són els elements tecnològics més presents a les aules, gràcies al gran esforça que fa l'Administració per a proveir totes les escoles d'aquest valuós recurs. Per tant, cal tenir bons coneixements d'aquesta eina i les seves capacitats i utilització per a amortitzar els costos d'aquestes i per a anar progressant en l'educació i les tècniques utilitzades.

martes, 27 de diciembre de 2011

Exposicions: el treball en xarxa



Pau Nin, en Pere i la Mar Gascó, ens han començat parlant d'un seguit de programes en xarxa molt útils de cara a dinamitzar les sessions a les aules. Primer, ens han parlat de l'Educat 2.0, una iniciativa que pretén que el llibre de text es converteixi en llibre digital, de manera gratuïta convertint l’ordinador en una eina de treball. Amb aquesta proposta, aconseguim fugir de la eina tradicional que són els llibres de text, i deixar-lo en un segon pla, per a que la seva funció sigui la de consulta, no la d'element vehicular. La introducció d'aquesta metodologia de treball però, compta amb alguns inconvenients, com la distracció que pot ocasionar tenir un ordinador davant, i el fet que els propis alumnes tinguin un domini més ampli de l'ordinador que els propis docents.
Per altra banda, se'ns ha presentat el Wordle, un programa que recull respostes donades pels lectors o alumnes, i que organitza i crea estadístiques dels resultats. Cosa molt útil per a conèixer el nivell de la classe i inclús, les preferències o gustos de la classe, i adaptar-ne els continguts a apendre i i el tipus de classe que cal fer.
Un cop hem repassat els aspectes positius i negatius del tema tractat, se'ns ha preguntat sobre les nostres experiències a pràctiques i les relacions i el potencial que n'establíem.
Finalment, adoptant una metodologia més interactiva i participativa, han compartit amb nosaltres un docs, en el qual hem hagut d'omplir les característiques, per parelles, de diversos recursos interessants que trobem a la xarxa. La intenció d'aquesta proposta, era veure que a nivell nacional, hi ha un seguit de recursos molt útils i fiables, que per desconeixença, o manca d'informació, no utilitzem. Mentre féiem aquesta cerca, ha quedat destacada la validesa de l'XTEC, pels molts recursos que ofereix i per ser pioners en aquest tema.

La incidència de les TIC a l'aula és molt forta, i cada cop més, es veuen els ordinadors com les noves eines claus en el futur de l'educació. Amb propostes com la d'Educat 2.0, l'escola es veurà modernitzada, i els alumnes veuran incentivades les seves tasques com aprenents. És necessari que l'escola avanci conforme ho fa la societat, els ordinadors i les tecnologies són elements que són tan presents a la societat, que és casi indispensable saber utilitzar-les. Són aconsellables doncs, per tot el que poden aportar tan a l'educador com a l'alumne curricularment i de forma pràctica, ja que aprenen sobre l'us i utilització de les tecnologies. Alguns elements són interessants també, perquè creen una estructura clara d'allò que es presenta, fent la informació i el procés educatiu més fluïd i intel·ligible.

lunes, 26 de diciembre de 2011

Exposicions: els projectes telemàtics o projectes en xarxa

L'Anna Díaz, el Gerard i jo, hem explicat què són els projectes telemàtics cooperatius (PTC), els quals consisteixen en dur a terme unes determinades activitats, a través d’Internet, treballant continguts del currículum i de forma col·laborativa desenvolupant capacitats bàsiques. Són elements que cada dia estan més presents a les nostres escoles i centres educatius, i que, segons hem pogut veure, compta amb alguns dels següents avantatges:

1. Eina rica i innovadora amb caràcter didàctic i dinamitzador

2. Capacitat d'incentivar els aprenentatges

3. Facilita i utilitza una metodologia de treball de caire interdisciplinar

4. Fa possible l'intercanvi d'experiències i coneixements entre infants i institucions educatives

5. Treballa l'us de les noves tecnologies i demana actituds responsables i un bon us d'aquestes

Són elements molt potents i molt útils de cara a la tasca docent i a l'aprenentatge dels infants. Hi ha també alguns aspectes a tenir en compte, i que poden fer que no es realitzi la implantació dels PTC a les escoles:

1. Concepció errònia del que són els projectes telemàtics

2. Dificultat pel que fa a la implantació d'un projecte en un centre educatiu

3. Complexitat de la organització i l'estructura que cal elaborarper part del centre

4. Necessitat d'invertir un espai de temps molt ampli per a la creació, organització i implantació del projecte.

Durant la sessió, hem fet una simulació de PTC, creant la estructura d'un conte que, dividits per grups, els nostres companys han completat, per a il·lustrar una de les idees clau dels PTC, que amb el treball de tots i la interacció, s'aconsegueixen treballar de forma més completa els objectius comuns, i amb la socialització i la interacció com a element vehicular.

Aquestes han estat les nostres conclusions pel que fa als PTC:

1. Element amb gran potencial i funcionalitat

2. Visualment atractives i amb capacitat motivadora

3. Recurs eficaç per al treball interdisciplinar

4. Grans possibilitats de personalització i adaptació a les necessitats dels infants

5. Element socialitzador que cedeix protagonisme a l'alumne i requereix actitud activa

6. Alt valor pedagògic i educatiu

domingo, 25 de diciembre de 2011

Exposicions: Desenvolupament de les habilitats cognitives




El Xavi Costa, l' Isaac Serrano, i la Sandra Castelnuovo ens han presentat avui, a la classe de TIC, un treball basat en el desenvolupament de les habilitats cognitives. La sessió ha començat mentre l'Isaac feia preguntes sobre el funcionament del cervell. Aquestes preguntes, variaven la seva rapidesa, deia frases molt ràpides i d'altres molt lentes, per a que poguéssim observar com varia l'atenció segons el to i la velocitat. Després d'introduir el tema, la presentació anava combinant parts teòriques, on explicaven aspectes rellevants del tema, amb jocs que anaven proposant per a treballar diferents tipus de memòria o habilitats cognitives.
Se'ns ha presentat el Lumosity, un programa amb molt recursos per a treballar les habilitats cognitives i els diferents tipus de memòria de forma lúdica i entretinguda.
Un cop s'han mostrat recursos i s'han donat els conceptes teòrics, s'ha compartit amb la classe diferents experiències de diverses escoles on es treballa mitjançant els jocs cognitius amb l'ordinador, com el CEIP Fort Pienc i CEIP Barrufet. Són doncs, elements que ja estan integrats dins els currículums i les unitats didàctiques d'algunes escoles, cosa que reforça el que vol transmetre el grup conferenciant: que el treball de les habilitats cognitives mitjançant programari de l'ordinador a les escoles, aconsegueix un bon desenvolupament d'aquestes i és beneficiós per als alumnes.
Abans de donar les conclusions, han fet una proposta per a treballar les habilitats cognitives a l'escola.
La memòria i les diferents habilitats cognitives són elements que cal treballar des que són ben petits, ja que són un suport indispensable per a l'aprenentatge. Si aquests aspectes els treballem de forma lúdica, dinàmica i divertida, podran aprofundir-ne molt més, sense relacionar el treball de les habilitats cognitives amb quelcom rutinari, avorrit i obligatori. El treball mitjançant plataformes educatives com el Lumosity, ofereix un aprenentatge motivador que a la vegada permet practicar les habilitats amb les noves tecnologies.

sábado, 24 de diciembre de 2011

Exposicions a TIC: entorn virtual d'ensenyament aprenentatge

La presentació que ens han fet la Sandra, l'Elisabeth i l'Adrià, duia com a títol: "Entorn virtual d’ensenyament aprenentatge (EVEA)". Aquesta proposta, és una bona eina que permet compartir dins una plataforma virtual, els continguts que el docent vol compartir amb els alumnes. A més, es poden proposar activitats, jocs o exercicis avaluables mitjançant un sistema d'avaluació i comprovació de resultats que ofereix aquesta plataforma. És una eina que permet treballar mantenint un contacte entre el docent i l'aprenent, mentre es duu a terme l'aprenentatge. Quan parlem dels EVEA, podem dir que té un clar representant, el Moodle. Durant la presentació, se'ns ha parlat del Moodle i hem pogut veure el seu format i algunes de les seves funcions, com per exemple, un test que hem hagut de respondre. Moodle calculava estadístiques sobre les respostes encertades dels tests i d'altres dades d'interés per al suposat docent que utilitzi aquesta eina.
Crec que el Moodle és una eina molt útil, ja que permet una bona estructuració i ordenació dels continguts per a que aquests puguin ser compartits amb els alumnes. És un element atractiu, ja que les TIC sempre són un incentiu a l'hora de proposar activitats als alumnes. A més, aquesta eina demana una interacció amb el mestre que permet treballar la comprensió i la comunicació. Es poden realitzar diverses tasques didàctiques, com jocs o activitats didàctiques que es poden proposar amb enllaços, o qüestionaris i preguntes sobre diversos temes que es poden haver tractat anteriorment, i amb la possibilitat d'emmagatzemar resultats i crear estadístiques. Aquest recurs és doblement útil pel fet que suposa un recurs molt vàlid per al docent a l'hora de transmetre coneixements i informacions i establir contacte amb l'alumne, i per a l'infant, perquè veu dinamitzada la seva tasca, i enfocada d'una forma més atractiva i propera.

lunes, 19 de diciembre de 2011

El paper de les TIC en l'adaptació de l'escola a la societat.



Fins fa ben poc, hem estat visquent en una societat on la fo rma de funcionar estava basada en la manera de pensar del segle XIX, quan es vivia l'era industrial. Hi ha hagut grans canvis a la societat, que han deixat forçosament enrere aquesta manera de veure les coses, deixant pas a avenços que han canviat la societat: les noves tecnologies digitals, el desenvolupament d’una massa crítica de gent que utilitza aquestes tecnologies i l’ampliació del mercat internacional amb nous actors com la Xina o l’Índia (T.Friedman (2006). Les noves tecnologies han mogut el món cap a una era on l'intercanvi de dades i l'us de les tecnologies són considerades més que un complement, una necessitat. Tot es mou doncs, al son de les tecnologies.




I quin paper té l'escola al respecte?



Abans d'exigir res a les escoles, cal que els organismes públics dotin als centres educatius del material necessari i les facilitats possibles per a que la introducció i utilització de les TIC a l'escola, es faci de forma seria i funcional. Cal aquest esforç per part de les administracions, ja que l'escola ha de créixer de la mà de les TIC, ha de formar-se per a dominar-les i poder introduir-les com a l'element eficaç i útil que són. Cal que els docents rebin una bona formació per a introduir dins les seves rutines pedagògiques i didàctiques l'us de les TIC, com a element que amplia el ventall d recursos del docent i fa la seva tasca més dinàmica, àgil i completa.


Quan aquells qui han d'exercir la docència amb les noves tecnologies, estan preparats i tenen un domini d'aquestes, els alumnes podran realment adquirir un aprenentatge significatiu i complet.



És obvi doncs, que si les societats creixen de la mà de les tecnologies, també ho facin les escoles i en conseqüència, els infants. Les TIC doncs, enriquiran l'aprenentatge dels alumnes de forma interdisciplinar, ja que són elements utilitzables com a recurs en totes les àrees. Seran una eina de progrés, que faran que els models d'ensenyament comptin amb més ajudes i recursos per a poder ser el més útils i enriquidors possible. I així, vagin evolucionant alhora que ho fa la societat, evitant que els models d'aprenentatge quedin obsolets com ha estat succeint anys enrere amb els models tradicionals.



Entenc doncs, que el paper de les TIC pel que fa a l'adaptació de l'escola a la societat és clau. Serà un element vehicular que permetrà un desenvolupament harmònic de la societat, i evitarà deixar enrere parts tant importants com l'educació. A més, la gran capacitat comunicativa i les moltes possibilitats que ofereixen les TIC per a obtenir informació, faran que l'escola i la socitetat estiguin més vinculades hi hagi una relació necessària però inexistent fins fa ben poc.

domingo, 18 de diciembre de 2011

El PLA Tac

Què és un Pla TAC?

Segons el dossier oficial de la Generalitat, "el Pla TAC és un instrument per formalitzar la governança de la tecnologia en el marc de l’autonomia de centre i del Projecte Educatiu". Busca la aplicació als centres d'una xarxa estructural on hi tinguin participació tots els docents i parts organitzatives de l'escola, que incentivi i introdueixi les noves tecnologies dins les rutines docents de tots els centres. El document, fa esment a un llistat d'aspectes necessaris per a iniciar la introducció d'un Pla Tac a l'escola, entre els quals hi ha aquests:

• Identificar els problemes i ordenar-los de forma gradual atenent els recursos i possibilitats
del centre per tal de facilitar la selecció de possibles solucions.

• Establir una relació de tasques relacionades amb les tecnologies i assignació de responsabilitats.

• Analitzar de forma acurada l’impacte de les tecnologies en diversos àmbits: el currículum,
la metodologia, l’organització de l’aula, l’organització escolar i els mètodes d’avaluació.

• Determinar les necessitats de flexibilitat horària i grupal de l’alumnat.

• Establir uns objectius de canvi possibles, esglaonats en el temps, amb un calendari de
desenvolupament que pugui ser complert amb comoditat.

• Establir un pla de formació conjunt per al professorat focalitzat en les competències didàctiques
però atenent els diversos graus de domini de les TAC.

El Pla tac, fa menció d'una gran quantitat de recursos gratuits i disponibles per a les escoles, que poden aportar molts beneficis a l'educació dels alumnes. També fa especial menció a la importància de crear un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge, on hi hagi a l'abast de tots la informació necessaria, i que aquest espai permeti alhora, una millor interacció entre famílies, alumnes i escola.

A continuació, adjunto un requadre que hi ha al document, que permet fer de guia sobre els usos metodològics que s'haurien de dur a terme a l'escola segons les eines usades, i que permet observar mancances i possibles millores:







La dificultat de la implantació dels TAC resideix a la difícil i complexa estructuració que cal fer, i la organització que requereix. Cal coordinar material, docents i espais per a poder donar prou força a les TIC i fer que el treball amb aquestes sigui significatiu i productiu. Segons les experiències que han tingut diversos centres, s'ha determinat que una bona planificació hauria de constar i respondre correctament aquestes fases:

1. Definició de la visió del centre pel que fa a les TAC d’acord amb les especificitats del
Projecte educatiu del centre, la normativa vigent i per a un termini temporal concret.

2. Diagnòstic de la maduresa digital del centre (tant en l’àmbit curricular com els usos de
gestió, l’organització, etc.).

3. Definició dels objectius.

4. Planificació de les prioritats.

5. Identificació dels recursos necessaris.

6. Assignació de tasques i responsabilitats als diferents actors.

7. Aplicació del Pla.

8. Avaluació del procés i establiment de nous objectius

Realment, elaborar i introduir un pla TAC a una escola, és quelcom elaborat i complex, que requereix temps i dedicació. Però els resultats que se n'obté ho compensen, ja que les noves tecnologies al servei de l'educació, són una eina molt poderosa i valuosa que aporta millores significatives a alumnes i docents.

jueves, 15 de diciembre de 2011

Les comunitats d'aprenentatge

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.


Aquest tipus de projecte de canvi social i acultral dins els centres educatius, fins ara no ha aconseuit posicionar-se fermament dins l'ambit edfucatiu. La societat fins fa ben poc, havia estat una societat industrialitzada, de cara a la preparació acadèmica estandaritzada i amb capacitat de crear benefici. Així, el docent era vist com a dipositari dels sabers culturals i de la informació rellevant, que traspassava aquests continguts a un alumnat que no disposava de cap altra via per a accedir-hi. Hi havien doncs, poques eines i incentius per a la comunicació a l'escola, doncs els alumnes es limitaven a repetir o assimilar allò que se'ls deia.


Actualment, un cop entrats a l'era de la informació, i un cop dutes a terme certes reformes del sistema educatiu, sembla que l'ambit de l'educació ja està més preparat per acollir aquests projectes. Els alumnes tenen més opcions d'expressió, noves formes de connectar amb altres persones i accedir a informació diversa i abundant. Per tant, ha crescut l'autonomia dels infants i ha canviat les relacions que s'estableixen entre el mestre i l'alumne.


A més, si parlem de comunitats d'aprenentatge, i com es deduieix del seu propi nom, és necessària la participació de tots els factors que tenen influència en l'educació dels infants: l'escola, la família i l'entorn. Això fa que sigui una mica més possible la implantació d'aquestes comnuitats, ja que abans hi havia la concepció que l'educació era exclusivament una obligació del Govern i les escoles. Actualment aquesta concepció errònia, no és tan present.


Aquests mètodes són recursos molt útils, de cara acrear un aprenentatge modern, adaptat a les noves tecnologies i a la convivència i ús d'aquestes, i on la interacció i la col·laboració són elements vehiculars. Destaca la importància del diàleg, com a eina bàsica en un futur global i intercultural i de cara a sobreviure dins la societat de la informació i les noves tecnologies.

martes, 13 de diciembre de 2011

El conductisme i el connectivisme vers les TIC

El conductisme és una teoria de l’aprenentatge que posa èmfasi en els trets objectius i observables de l’aprenentatge. Es tracta d'una teoria que planteja la relació entre els estímuls externs i les reaccions fisiològiques i psicològiques de l’individu que els rep. Així defineix el procés d’aprenentatge com un canvi observable en la conducta arrel de la recepció d’un estímul extern. Aquest canvi es repetirà sempre que es visqui una situació igual o similar. Pavlov, Skinner i Watson van ser els seus representants més importants.
La base conductista pot ser positiva pel que fa a l'aprenentatge de fets senzills o habilitats de procediment, fets que són força presents a l'aprenentatge de les noves tecnologies. Podem aplicar aquest tipus de teoria de l'aprenentatge de cara a cursos inicials, on els aprenentatges siguin força bàsics. L'inconvenient de l'aplicació d'aquesta metodologia, és que quan comencem a avançar i intentem plantejar i aconseguir objectius d'aprenentatge més complexos, ja no és vàlid. És una metodologia que queda curta si es vol aconseguir un treball complet a través de les TIC.



El connecitivisme, teoria que vam il·lustrar a classe amb el vídeo d' El conectivismo, del professor Diego E. Leal Fonseca, i va ser desenvolupada per George Siemens, parteix de la idea que el coneixement transcorre en diferents ambients que no estan necessariament a l’abast o dominats per la persona. Per tant, en un món on la informació nova anul·la la més antiga per haver estat millorada, les xarxes socials que s’estableixin i els recursos per a obtenir bona informació són fonamentals. S’aprèn mitjançant una constant interacció entre diverses opinions i informacions, i connectant aquestes informacions o coneixements per a fer-ho significatiu. Aquesta teoria entén que actualment, l’individu no aprèn de forma interna i individual. Quan es posen a l’abast de les persones noves eines, la seva forma de treballar i funcionar es veu alterada, per això la nostra societat s’ha vist modificada des de la introducció de les TIC.

El concepte de Xarxa va força lligat a aquesta teoria, que entén que l'alumne, amb el seu coneixement, crearà una xarxa d'aprenentatge que d'altres podran utilitzar. Aquest podrà cercar la informació, obtenir-la d'altres fonts, fer-la seva i reelaborar-la i compartir-la amb altra gent que se'n beneficiarà. És un símil molt clar del que es pot fer actualment amb les xarxes socials, pàgines informatives d'edició pública o els blogs, on hi ha un intercanvi constant d'informació d'on tots se'n beneficien i hi participen. La interacció i l'intercanvi doncs, són claus per a l'aprenentatge.

Aquesta teoria, creada a partir de la irrupció de les noves tecnologies a la societat, té en consideració les TIC com a element que ha canviat la societat i la forma de funcionar que teníem. Destaca la importància de la capacitat crítica a l’hora de seleccionar informació per a adjuntar-la als nostres esquemes de coneixement. En una societat on la interacció amb els altres, i per tant, amb els seus criteris, opinions i experiències és fonamental, cal estar ben preparats i ser conscients que el coneixement no el crea un mateix, sinó que ens enriquim amb els altres i amb l’entorn i les experiències.


educar en l'us dels mitjans de comunicació, i utilitzar aquests per a educar

Actualment, la societat i la rutina de les persones s'han anat fusionant amb elements que l'han fet més fàcil, que han aconseguit ajudar-les per a que la seva vida sigui més còmoda, més fàcil. Les noves tecnologies són elements que s'han convertit en indfispensables amb una rapidesa increible. Ja és fàcilment observable que els nouvinguts, tenen facilitat per a l'us de les tecnologies, instintivament, saben moure's dins l'entorn tecnologic amb naturalitat. Les tecnologies ha donat veu a totes les persones per a que expressin les seves opinions, protestin, comparteixin... però sense que hi hagi cap filtre que diferencii la informació útil i certa de la que no ñes fiable, és ofensiva o enganyosa. Una eina amb tant de potencial com les noves tecnologies de la comunicació i la informació, requereixen ser ensenyades anteriorment per a ser utilitzades amb seny.

És fonamental que a l'escola, ensenyem als infants a utilitzar aquestes eines amb ètica i responsabilitat. Cal que els dotem de coneixements i criteris prou ferms com per a poder destriar i seleccionar lliure i correctament, la informació que desitgen i els interessa. Des de les escoles, cal que hi hagi una bona formació al respecte, per a que els infants adoptin postures fermes i responsables. Un bon us i una bona capacitat de seleccionar la informació adient, farà que en un futur, siguin ciutadans més responsables i participatius. Hauran adquirit coneixements valuosos amb informació vàlida, i tindran les eines i les actituds necessàries per a tenir una participació activa dins la vida política, social i cultural d'un país.

Si les eines comunicatives i els canals per a fer-ho, demanen una bona formació i certes capacitats selectives el lector o receptor, és per la gran capacitat de frapar al públic que tenen aquestes. Obviament són mitjans atractius que aconsegueixen arribar a la gent amb facilitat, i que si s'utilitzen de forma correcta, poden ser elements valuosíssims.

Els mitjans de comunicació doncs, han de ser un element present a les aules, les escoles i l'educació en general. Són recursos que incentiven els aprenentatges i aporten dinamisme a les sessions. A més, utilitzades com a eina de suport, enriqueixen les metodologies emprades alhora que l'alumne apren a interpretar i utilitzar els mitjans de comunicació.

sábado, 10 de diciembre de 2011

Les TIC i les TAC



Actualment, costa diferenciar entre els conceptes que defineixen les TIC i les TAC, semblen sinònims però no ho són. El terme TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) és el terme més antic vers al terme TAC (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement).

Podríem dir que les seves diferències són les següents:

Les TIC s'encarreguen d'ajuntar i agrupar els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment amb Internet, les telecomunicacions i la informàtica. La finalitat de les TIC és millorar la qualitat de vida de les persones en entorns determinats.

Les TAC, en canvi, tracten de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l'escola o els diferents entorns educatius. És un element que ajuda a reformular les metodologies emprades, i el seu potencial ajuda a crear i identificar les actuacions més significatives i innovadores de cara a una bona educació.

Podem dir doncs, que les dues definicions no són elements incompatibles, sinó que són complementaris i són considerats elements actius d'aprenentatge i de coneixement. Per tant, la diferència fonamental entre emprar un o altre mot, es basa en què el més modern, TAC, té unes majors implicacions en el medi on s’està produïnt l’actuació d’aquestes noves tecnologies, és a dir, a l'escola. Entenem doncs, que la contraposició que se'n fa no és encertada, i que són elements que ajudaran a millorar la qualitat de l'educació i anira substituint pràctiques antiquades per a donar pas a anoves metologies i recursos per a la docència.

Sharisme enfront de diferents tipus d'aprenentatge


El Sharisme és una nova doctrina filosòfica, creada dins la era de la informació i les tecnologies, i relacionada amb internet. Aquesta ens ajuda a repensar l'economia, els negocis, l'educació, l política o la religió. Inclou un conjunt de teories per a imagina per què compartir fa que les persones i les empreses puguin obtenir un benefici de l'intercanvi.

El Sharisme doncs, intenta imaginar un nou futur de l'ésser humà en un món millor i més just. El model econòmic al qual dóna suport crea nous escenaris per a les empreses sostenibles i responsables. Intenta donar una nova visió a la pedagogia que doni als estudiants el poder de ser motivats, i que construieixin el seu sistema de coneixements d'una forma més social. Podem dir que el principi del Sharisme seria: com més dones, més reps. O com més comparteixes, més reps, aplicat a la informació, les experiències i els coneixements.


Si ho relacionem amb l'aprenentatge cooperatiu, la seva similitud salta a la vista. L'aprenentatge cooperatiu ressalta la importància del treball grupal, i en destaca el valor i utilitat d'aquest. Les dues teories doncs, coincideixen en que per a poder obtenir un millor resultat, cal el treball cooperatiu entre diverses persones que comparteixen un mateix objectiu. Amb aquest tipus de treball, totes les parts se'n veuen reforçades i enriquides, per tant, sembla obvi la necessitat d'aplicar aquesta metodologia a les aules, i a d'altres tasques professionals.

Si ho comparem amb l'aprenentatge entre iguals (adjunto un vídeo força correcte al respecte fent clic aqui) veiem que la intenció d'aquesta teoria és que totes les persones tinguin el mateix nivell, per a que sigui més fàcil i fluid dur a terme l'aprenentatge. És cert que es poden fer agrupacions diverses per a dur a terme el treball, per tant, es un enfocament força modelable i adaptable segons les necessitats de l'aula. És una metodologia que permet a l'alumne ser l'autèntic protagonista del seu aprenentatge i que sigui conscient del seu progrés i les seves millores. Aquest tipus d'aprenentatge, demana una interacció constant entre l'alumne i els seus companys o el professor. Per tant, extraiem que és necessària la participació col·lectiva i ben organitzada dins el procés educatiu, per a extreure'n uns millors resultats i aprenentatges.

Pel que fa a l'aprenentatge significatiu, que és aquell que requereix que el nou concepte après tingui significat per la persona, necessita de dues fases dins el procés d'aprenentatge:
  • Assimilació: Vol dir que s'ha d'enganxar a les idees prèvies de l'alumne (coneixement previ que actua com ancoratge).
  • Acomodació: Cal que s'introdueixi i modifiqui les estructures mentals de la persona, per a passar a ser part del seu coneixement.

Aquest tipus d'aprenentatge és la base de qualsevol coneixement, per tant, abans d'iniciar un intercanvi d'informacions i coneixements, cal que aquests hagin estat significatius per a la persona.  Només així, se sap de veritat el que s'està explicant, i es pot transmetre informació vàlida i útil per al receptor.

L’aprenentatge situat, o la cognició situada, és una teoria de l’aprenentatge que es pot emmarcar en el paradigma constructivista. Concep el procés de coneixement com un procés interactiu entre l’aprenent i el seu entorn. És dins d'aquest entorn on es produeix la construcció d’aprenentatges que resulten significatius per als individus. L’idea central del model d’aprenentatge situat, doncs, és que els processos d’aprenentatge tenen lloc dintre, i són funció de, un context social, un conjunt d’activitats i una cultura determinades.

Aquesta teoria està directament relacionada amb el Sharisme i l'aprenentatge significatiu. Declara la importància de les relacions socials per a l'aprenentatge degut a la interacció i intercanvi que s'hi generen. Les noves eines que hi ha actualment, són incentius molt clars per a aquest tipus d'aprenentatge. Actualment, tots coneixem la Wikipedia, on tothom qui vol, enganxa la seva informació més o menys contrastada, per a que tothom qui vulgui se n'aprofiti i aprengui, o el Google Docs, que permet el treball simultani a través d'internet. O les noves xarxes socials (Facebook, Twitter...), que poden utilitzar-se exclusivament per a finalitats socials, però també se'n desprèn un aprenentatge important degut a la infinitat d'informacions, opinions i experiències que s'hi poden observar. Podem dir doncs, que actualment disposem d'infinits recursos per a poder aprofitar els beneficis de la socialització, la globalització que hi ha al món, i la llibertat d'intercanvi d'informació que ens fa més lliures però també més responsables.




sábado, 29 de octubre de 2011

Diferents mètodes d'aprenentatge

Des de la classe de TIC, hem treballat diferents tipus d'aprenentatge, en format presentació. Els tipus d'aprenentatge que hem treballat són:


1. Aprenentatge situat:
- integrants: Anna Díaz, l'Estel Gamisans, l'Alba Mayol i l'Helena Vall (enllaços als seus blogs clissant al damunt)


Aquest aprenentatge ressalta la importància de les relacions socials i de l'entorn per a l'aprenentatge de les persones. Sintetitzant els trets més importants de l’aprenentatge situat, en podem extraure els següents: 
  • Les persones adquireixen conneixements significatius en un marc social i cultural.
  • Els coneixements així depresos són reforçats amb la capacitat de traslladar-se a contextes semblants als originals.
  • Persones amb un resultat baix en proves objectives de coneixement sovint manifesten habilitats elevades en situacions quotidianes semblants. Aleshores, l’escola ha d’afavorir activitats que posen de manifest aquestes simil·lituds de contexte (és el que Lave i Wenger denominen “participació periférica legítima”)
  • El valor fonamental del coneixement no rau en ell mateix, sinó en la seva utilitat per a resoldre situacions de manera inductiva.
  • En conseqüència, les tendències adreçades a fomentar l’ús social del coneixement han de ser potenciades. D’ací l’importància de les comunitats de pràctica, dintre el marc de l’aprenentatge situat.

2. Aprenentatge significatiu:

L'aprenentatge significatiu és aquell que és considerat com a l'aprenentatge realment útil, efectiu. Abans d'adquirir la nova informació, la persona recorda el que sap sobre aquell tema. A partir d'aquí, intenta relacionar els coneixements existents amb els nous, per a donar un sentit propi a allò que s'aprèn. Per tant, l'alumne "fa seu" el nou aprenentatge, i un cop aquest ja ha estat introduït dins les pròpies xarxes de coneixement, passa a ser un aprenentatge vàlid.
Aquesta dinàmica és fonamental en tots els àmbits, ja que cal fugir de l'antiga concepció que es decantava per un aprenentatge memorístic i de curta durada, que no tenia sentit ni valor per a l'infant. A les TIC doncs, cal aplicar un aprenentatge significatiu, per a que els coneixements de les moltes aplicacions i possibilitats de les que disposem, ens siguin útils i no siguin temporals sinó permanents i ben estructurats.

3. Aprenentatge invisible:

Aquest tipus d'aprenentatge afirma que hi ha una part molt important del procés educatiu del nen que no el veiem. Són aprenentatge implícits però que no els considerem. Per a il·lustrar aquesta idea, ens han fet pensar en un iceberg, on només es veu la punta però no la resta. Dins aquesta comparació il·lustrativa, els aprenentatges preparats i conscients serien la part gran que roman sota l'aigua, i aquells conceptes als que es refereix l'aprenentatge invisible, serien la punta que sobresurt. Sabent això, cal considerar cap a quins aprenentatges invisibles poden dur les activitats que proposem a l'aula. És a dir, aquests aprenentatges no els considerem, però sempre vindran relacionats amb algun tema que estiguem tractant. Per tant, no és un aprenentatge conscient ni voluntari però que cal considerar quan realitzem la tasca docent amb els infants. 

4. Learning by doing:

Aquesta teoria defensa la importància de l'aprenentatge pràctic, de com el seu nom indica, "aprendre fent". Per aconseguir un aprenentatge complet, cal fugir de convencions tradicionalistes en les que l'infant és un pou que cal anar omplint de coneixement; l'ensenyament basat en la memorització estricta ha evolucionat cap a noves formes educatives modernes, on l'aprenentatge ha de ser vivencial, significatiu per a l'alumne. És important assegurar que tots els coneixements teòrics que adquireix l'alumne, puguin ser aplicats de cara a situacions reals, pràctiques, i no siguin coneixements sense utilitat. 
És interessant doncs, un enfocament de caràcter pràctic que sigui proporcional a la gran quantitat de classes teòriques i aspectes conceptuals que se'ls intenta inculcar als infants. Així, es donarà utilitat a tot allò que s'aprèn, ja que és important que els coneixements que n'extreguin els infants sigui aplicables a la vida i els possibles problemes que puguin sorgir. Aquest tipus d'enfocament doncs, dona a l'alumne un rodatge a l'hora de fer les coses, i li atorga una autonomia que resulta necessària.

5. Aprenentatge formal, informal i no formal.

En aquesta presentació, se'ns ha presentat aquests tres tipus d'educació, i segons les definicions que ens han cedit els nostres companys (blog +3tic), podem dir que aquests tres aprenentatges:
 
  •  Educació formal: aprenentatge ofert normalment per un centre d'educació o formació, amb caràcter estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació. L'aprenentatge formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: l’escola, universitat, autoescola, escola oficial d’idiomes.
  •  
    •   Educació informal: aprenentatge que s'obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família o l'oci. No està estructurat (en objectius didàctics, durada ni suport) i normalment no condueix a una certificació. L'aprenentatge informal pot ser intencional però, en la majoria dels casos, no ho és (és fortuït o aleatori). Ex:l'acadèmia anglès, l'esplai, la biblioteca, la viquipèdia.      
    • Educació no formal: aprenentatge que no és ofert per un centre d'educació o formació i normalment no condueix a una certificació. No obstant això, té caràcter estructurat (en objectius didàctics, durada o suport). L'aprenentatge no formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: les xarxes socials, el barri,  els amics, la família...

    Això ens fa pensar que hi ha molts agents educatius que tenen una forta influència en l'educació dels infants. Això trenca amb la concepció, que encara perdura, que l'únic agent educatiu és l'escola. L'educació doncs, és cosa de tots. Això hauria de promoure certa consciència en tots els sectors que tinguin accés als infants, ja que tenen una gran responsabilitat i una gran influència sobre ells. Des de l'escola doncs, podem preparar als infants per a que intentin treure el màxim de profit de tots aquells factors educatius que els envolten. Aprendre a ser crítics i coherents davant les informacions i influències que reben de totes bandes. Finalment, cal que el docent sigui conscient de la seva influència i tingui un control absolut de les seves actuacions, per a ser un bon model a seguir pels infants.

    6. Lifelong learning

    El lifelong learning, considera la importància d'anar aprenent durant tota la vida, d'anar adquirint aprenentatge valuosos que ens faci més rics. Actualment, a les escoles s'ensenya dins un sistema estandaritzat i organitzat per a que s'adquireixin els conceptes necessaris per a superar els cursos pertinents. S'hauria de donar una visió molt menys agressiva de l'educació, caldria estimular tots els infants per a que gaudissin aprenent i siguessin conscients del que aporta l'aprenentatge i els coneixements, de la vàlua que tenen els sabers. Cal lluitar contra la idea que tenen molts infants que relaciona l'aprenentatge amb quelcom negatiu, amb obligació i avorriment. Això es pot pal·liar creant classes més dinàmiques i enfocar els aprenentatges des de perspectives atractives que motivin als alumnes, i els facin partícips del seu propi aprenentatges, i conscients del seu progrés. 
    Tots estem d'acord doncs, que cal transmetre respecte per l'aprenentatge i fer que els infants gaudeixin mentre adquireixen coneixements i habilitats, ja que això els farà continuar estudiant per a tenir un millor futur dins un món tan competitiu.

    7. Aprenentatge entre iguals
    - integrants: Encarni Bosch, la Mar Gascó i Eva Ladevesa

    Els nostres companys en ajuden a definir aquest tipus d'aprenentatge: 
    "Podem dir que és un aprenentatge que es realitza entre persones, pot ser entre alumnes, entre col•legues d’una mateixa professió, entre membres d’una família...

    Podem definir-la com formal (dintre del sistema educatiu, per exemple, o d’una estructura professional) o informal (amb caràcter voluntari, fora de cap estructura convencional). Aquest últim posseeix una major importància ja que la motivació intrínseca de cada persona el mou a fer una tasca en concret, per exemple, alumnes que desprès d’hores de classe es dediquen a explicar als seus companys el que no han entès o el que més els hi costa dels seus estudis.

    Exemple: l’aprenentatge de la llengua, en especial als alumnes nouvinguts. hi existeixen molts programes dirigits en aquest sentit, que un alumne català en fa de “tutor” i l’alumne nouvingut en fa d’aprenent."

    És una magnífica forma de treballar en grup, i de tractar el tema dels rols i les igualtats entre companys. És un exercici socialitzador, que posa els alumnes al mateix nivell i se'ls cedeix tot el protagonisme. S'estableix una relació en la qual tothom aporta quelcom significatiu que pot ajudar al company. De cara a la inclusió, és un element molt vàlid, que permet introduir els nouvinguts dins el grup, i facilita les relacions entre companys. 
    També m'agradaria destacar la importància de la col·laboració i de cedir espais on els alumnes puguin ajudar-se entre ells i treballin plegats per a assolir un objectiu comú. Treballar amb altres companys i arribar a situacions on hi sorgeixin conflictes o diversitat d'interessos o opinions, proporciona a l'infant una pràctica i unes experiències que el guiaran en situacions socials futures.
    Cal incentivar doncs, aquest tipus de treball en grup, ja que és necessari i enriquidor per als infants i important per a la dinàmica de les sessions.

    L'aprenentatge autònom

    A classe de TIC, hem realitzat diverses exposicions sobre tipus d'aprenentatge. En el cas del meu grup, hem treballat l'aprenentatge autònom. A continuació, redacto el que hem entès per aprenentatge autònom i la seva relació amb les TIC.
    Definició d’aprenentatge autònom
    L'aprenentatge autònom és la forma d'aprendre per un mateix. Es tracta d'un procés d'adquisició de coneixements, habilitats, valors i actituds, que la persona realitza pel seu compte ja sigui mitjançant l'estudi o l'experiència. Un subjecte enfocat a l'autoaprenentatge busca per si mateix la informació i porta avanci les pràctiques o experiments de la mateixa forma.
    L'autoaprenentatge sol començar com un joc, encara que amb el temps es descobreix que el que s'ha après és útil i valuós. Les persones que aconsegueixen aprendre per si mateixes són conegudes com a autodidactes.
    Amb l’aprenentatge autònom es fomenta la curiositat i l'autodisciplina, sol ser més entretingut que l'aprenentatge formal, ajuda a formar la personalitat i és més constructiu (els autodidactes, en compartir informació, intercanvien els rols de professor i alumne).
    En canvi, entre les principals dificultats de l'autoaprenentatge, cal tenir en compte que certs problemes poden ser impossibles o molt *dificultosos de resoldre.
    Els crítics de l'autoaprenentatge consideren que no totes les persones desenvolupen les eines necessàries per jutjar si la informació que obtenen és fiable o objectiva. Per tant, consideren que l'aprenentatge sempre ha de realitzar-se guiat a través de certs nivells. D'altra banda, l'autodidacta sol no tenir un reconeixement social, a diferència d'aquells que obtenen un títol oficial.
    Relació amb les TIC:
    El concepte autoaprenentatge agafa molta força quant comença l’era de la informació i la tecnologia. És així ja que aquesta nova etapa permet i facilita moltíssim la obtenció i tractament de la informació per part derls usuaris. Per tant, la seva relació és obvia, actualment, podem entendre inclús, les noves tecnologies com eines que s’usen i s’adquireixen a partir de l’autoaprenentatge, de l’”anar provant”. És a dir, molts recursos d’internet s’aprenen de manera autònoma i un cop aprewsos, aquests recursos són usats per a poder treballar altres aspectes de manera MÉS autònoma (aprèn com funciona el navegador d’Internet de manera autònoma per a després utilitzar internet per a, de manera MÉS autònoma, poder cercar informació etc.
    Actualment, les TIC ofereixen un ampli ventall de recursos per a fomentar i ajudar en quelcom relatiu a l’aprenentatge autònom. Actualment, s’estan usant recursos TIC que permeten que l’alumne vagi aprenent al ritme que li convé i vagi avaluant el seu nivell d’interiorització dels conceptes amb avaluacions o exercicis, que l’ajudaran a conèixer el seu grau d’aprenentatge de cara a avaluacions escolars, o simplement, per a conèixer per un mateix, quin nivell s’ha adquirit. Pel seu caràcter dinàmic i lúdic, les TIC són una bona eina potenciadora de l’autonomia.
    L’autoaprenentatge implica la llibertat d’elecció. Per tant, si es dóna a l’alumne la possibilitat d’escollir, propiciem que sorgeixin situacions de reflexió i debat referents a les decisions i opcions que cada alumne ha triat. Cal però, una orientació per a l’alumne així com saber-lo motivar. El paper de moderador que ha d’exercir el professor doncs, és necessari per a que l’infant vagi construint la seva pròpia autonomia.
    Avui dia doncs, les TIC són un element potenciador de l’autonomia perquè permet el treball individual, perquè proporciona eines i possibilitats comunicatives que fan més autònoma la persona i perquè, dins la societat de la informació en la que ens trobem, no tenir unes bones bases pot suposar una trava considerable i a tenir en compte.

    Per a il·lustrar una mica més el concepte d'aprenentatge autònom, hem creat una presentació amb format Prezi (eina de la qual ja he parlat en aquest blog) que podreu veure clicant a l'enllaç següent:

    http://prezi.com/3wa6k0u23cwj/present/?auth_key=b6fzu44&follow=oczmxg8ima94

    miércoles, 26 de octubre de 2011

    L'aprenentatge autònom

    A la classe de TIC, ens van demanar unes exposicions sobre diferents models d'aprenentatge. El meu grup, format per l'Esther Aldehuela, la Clara Boix, en Roc Molina i en Pau Nin (enllaç damunt de cada nom al blog corresponent) ens vam encarregar de fer una presentació amb el Prezi, que podreu visualitzar en aquest enllaç

    Alguns dels conceptes més importants els redacto a continuació:



    L'aprenentatge autònom és la forma d'aprendre per un mateix. Es tracta d'un procés d'adquisició de coneixements, habilitats, valors i actituds, que la persona realitza pel seu compte ja sigui mitjançant l'estudi o l'experiència. Un subjecte enfocat a l'autoaprenentatge busca per si mateix la informació i porta avanci les pràctiques o experiments de la mateixa forma.

    L'autoaprenentatge sol començar com un joc, encara que amb el temps es descobreix que el que s'ha après és útil i valuós. Les persones que aconsegueixen aprendre per si mateixes són conegudes com a autodidactes. Amb l’aprenentatge autònom es fomenta la curiositat i l'autodisciplina, sol ser més entretingut que l'aprenentatge formal, ajuda a formar la personalitat i és més constructiu (els autodidactes, en compartir informació, intercanvien els rols de professor i alumne).
    En canvi, entre les principals dificultats de l'autoaprenentatge, cal tenir en compte que certs problemes poden ser impossibles o molt dificultosos de resoldre.


    Pel que fa a la seva relació amb les TIC, el concepte autoaprenentatge agafa molta força quant comença l’era de la informació i la tecnologia. És així ja que aquesta nova etapa permet i facilita moltíssim la obtenció i tractament de la informació per part derls usuaris. Per tant, la seva relació és obvia, actualment, podem entendre inclús, les noves tecnologies com eines que s’usen i s’adquireixen a partir de l’autoaprenentatge, de l’”anar provant”. És a dir, molts recursos d’internet s’aprenen de manera autònoma i un cop aprewsos, aquests recursos són usats per a poder treballar altres aspectes de manera més autònoma (aprèn com funciona el navegador d’Internet de manera autònoma per a després utilitzar internet per a, de manera MÉS autònoma, poder cercar informació etc.


    L’autoaprenentatge implica la llibertat d’elecció. Per tant, si es dóna a l’alumne la possibilitat d’escollir, propiciem que sorgeixin situacions de reflexió i debat referents a les decisions i opcions que cada alumne ha triat. Cal però, una orientació per a l’alumne així com saber-lo motivar. El paper de moderador que ha d’exercir el professor doncs, és necessari per a que l’infant vagi construint la seva propia autonomia.
    Avui dia doncs, les TIC són un element potenciador de l’autonomia perquè permet el treball individual, perquè proporciona eines i possibilitats comunicatives que fan més autònoma la persona i perquè, dins la societat de la informació en la que ens trobem, no tenir unes bones bases pot suposar una trava considerable i a tenir en compte.







    lunes, 24 de octubre de 2011

    El prezi


    Ahir, vaig publicar al blog sobre una eina de presentació que vaig trobar certament interessant. La diferència amb la que presento a continuació, és que aquesta no va dirigida a la presentació de pòsters.
    Prezi

    Prezi és una aplicació de presentacions online i una eina narrativa, que utilitza un sol suport enlloc de les clàssiques diapositives que se'ns presenten de forma separada. Els textos, imatges, vídeos o d'altres objectes de presentació són presentats en un llenç infinit y ordenadament. El llenç permet als usuaris crear una presentació no lineal, on poden utilitzar el zoom en un mapa visual.

    Es pot definir un camí, un intinerari marcat a través dels objectes i marcs, aconseguint així, l'ordre desitjat per l'usuari. La presentació final es pot desenvolupar en una finestra del navegador o fora de línia i de conexió descarregant prèviament l'arxiu.

    Prezi utilitza un model freemium. Els usuaris que utilitzen el Prezi públic, poden editar, mostrar i descarregar els seus treballs a la web de l'aplicació. Els qui paguen pel Prezi Enjoy o una llicència Prezi Pro poden crear, compartir i descarregar els arxius. També és interessant que Prezi ofereix una llicència especial enfocada a estudiants i professors.

    És una eina molt interessant que aporta dinamisme i creativitat a les nostres presentacions, i elements molt útils per a il·lustrar encara més, les idees que volem compartir. És doncs, una eina que potencialitza els nostres missatges, les nostres presentacions i crea impacte per a que aquestis aconsegueixin frapar al públic. Un dels requisits que demana la pàgina, és que s'introdueixi una direcció electrònica vinculada a una plataforma educativa, en el meu cas, seria RocMV@blanquerna.url.edu.

    De totes maneres, la millor manera de convèncer que aquesta és una bona eina, és mostrant un exemple. A continuació, deixó un enllàç amb una presentació que vaig fer amb uns companys de la Universitat i un altre amb la direcció de la pàgina de Prezi.

    Per a poder veure la presentació, abans cal registrar-se a www.prezi.com.

    El link de la presentació és el següent: http://prezi.com/3wa6k0u23cwj/edit/?auth_key=iuuzaxg&follow=estherao@blanquerna.url.edu