La competència comunicativa

Aquest és el resum d'un dossier que ens va donar la nostra professora de COED sobre la competència comunicativa:


LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA.

Des de la Nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la Nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres.
Loayza diu que aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua i amb els altres sistemes de comunicació en general.
L’adquisició d’aquesta capacitat ha d’estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.
Gumperz i Hymes van postular l’existència d’una competència comunicativa, que comprèn el que un parlant-oient real ha de saber per comunicar-se en situacions culturalment significatives. És doncs, un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de sociabilització.
Aquesta competència comunicativa exigeix no només saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica.
Es manifesta en els sistemes primaris com en els secundaris.
Els sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l’intercanvi comunicatiu, necessari que implica la vida en societat.
Els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, ja que aquestes comunicacions es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

Concretament, com definiríem, doncs, QUÈ ÉS COMPETÈNCIA COMUNICATIVA? Segons Gumperz i Dell Hymes, la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa (el coneixement de la llengua i l’habilitat per utilitzar-la). L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions i l’acció.

Components de la COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

1. Competència lingüística/gramatical:
Fa referència al domini del codi lingüístic.
2. Competència sociolingüística:
Fa referència a les regles socioculturals d’ús. S’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i conveccions de la interacció.
3. Competència discursiva:
Fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4. Competència estratègica:
Fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.