viernes, 25 de diciembre de 2009

exposicions de territori



Avui hem pogut presenciar la última sessió dedicada a la presentació de les exposicions de territori. Els protagonistes i els temes que han seleccionat són els següents:
• Josep Fosalba i Adrià Pérez - La llegenda de St. Jordi
• Regina Beltran i Sara Torras - La gent de Ca'n Clos
• Clara Antonio i Estel Gamisans - Diferents camins per un mateix destí
• Pol Laorden i Hèctor Ros (Bloc de l'Hèctor) - L'esport al territori

Les exposicions d’aquest da, potser pel fet de ser les últimes i per això han gaudit de temps per aprendre dels errors dels altres i millorar les seves presentacions, han sigut força bones totes. M’agradaria destacar la que anava sobre la llegenda de Sant Jordi, ja que estava molt elaborada i li han donat un to diferent explicant un conte i amb força suports audiovisuals.
La finalitat de les presentacions, era millorar la nostra capacitat com a oradors. Cal recordar que recentment, hem llegit el llibre Com parlar bé en públic?, i aquestes exposicions són un bon mètode per a posar en pràctica allò après.
Podríem dir que un bon orador ha de tenir expressivitat i saber connectar amb el públic, ha de parlar en un bon to i intentar captar l’atenció del públic amb el seu carisma, gesticulació, expressivitat i amb allò que ha preparat, ajudant-se de suports audiovisuals.
Ha estat un exercici molt interessan, divertit i diferent que ens ha permès dur a la pràctica allò après amb el llibre Com parlar bé en públic, ja que una bona expressió i el saber expressar-se de la millor manera possible és fonamental a la feina de professor per aconseguir fer arribar als nens allò que volem transmetre’ls-hi.

martes, 15 de diciembre de 2009

Recitació: el vestit nou de l'emperador

Ahir dilluns, em va tocar fer la meva recitació d'un fragment escollit que no passés de 2 minuts. Vaig escollir un conte que es diu “El vestit nou de l’emperador”.
Aquest conte narra la història d’un emperador molt presumit i de dos murris que intentaran enganyar-lo. Em van enregistrar mentre explicava el conte però la grabación és força polenta ja que no se sent la veu. Per això he buscat una alternativa divertida que és aquest vídeo força breu on uns nens expliquen el conte:



Personalment, em va agradar la idea de recitar un fragment de text. Poc a poc, mitjançant presentacions o petites conferències o debats sobre temes educatius, anem pulint la nostra manera d’exposar i parlar en públic. Aquesta iniciativa va iniciar-se quan vam llegir-nos el llibre “Com parlar bé en públic”.
Potser a algunes persones se’ls feia dificultós parlar davant de 70 persones, però aquest és un obstacle que només es supera amb pràctica. Espero que seguim fent aquest tipus d’activitats més alternatives, pràctiques i més lúdiques que personalment, em motiven molt més.

Després de la meva recitació i la d’alguns dels meus companys, com el Rode que va narrar la història de La tortuga i la llebre, o d’altres amb poemes catalans, van venir els debats sobre temes educatius.
El primer debat anava sobre si s’hauria de portar o no uniforme a les escoles. Aquest debat em va agradar molt com estava plantejat i preparat. Els participants a favor de l’uniforme, vestien corbata i camisa i els que estaven en contra anaven en xandall. A més, tots portaven una etiqueta identificadora.
El tema del debat el vaig trobar força interessant, i se’n van donar unes bones opinions sobre el tema. Jo personalment, estic en contra dels uniformes, ja que ho considero un intent d’homogeneïtzar la petita societat que forma una escola. La roba és també un mitjà d’expressió, i privar-ne a un nen, és privar-li d’un dret tan fonamental com l’expressió. Una altra nota divertida d’aquest grup, és que van incorporar la possibilitat fictícia, és clar, d’enviar missatges a un número de telèfon per participar virtualment en el debat.
L’últim debat anava sobre l’escola 2.0, del que estic a favor. Estic a favor de la utilització positiva i amb coneixement de la tecnologia a les aules. Això si, és cert que potser hi ha problemes més urgents a resoldre, però de totes maneres el suport tecnològic pot ser molt útil per al professor i per a l’alumne sempre i quant es sàpiga conduir correctament i en harmonia la tecnologia i l’estudi.

jueves, 10 de diciembre de 2009

presentacions de territori

Avui, les presentacions sobre el Territori que s’han fet a classe de COED, són les següents:
• Sandra Cañete i Elisabeth Torras - Festes de Badalona i activitats extraescolars.
• Nadia Ambroj i Laia Castellà - Organització d'activitats per als infants en els pobles petits
• Laura Hedo i Anna Merino - Festes i tradicions d'hivern a Catalunya
• Laura Sánchez i Mireia Vázquez - L'adopció internacional
Cal dir que aquest grup, ha mostrat un nivell molt alt en quant a presentació i preparació dels temes seleccionats. Han realitzat unes presentacions vistoses i agradables a la vista. Tot i això, cal dir que, algunes alumnes llegien massa el seu guió, que segons el meu parer, havia d’interpretar-se memorísticament.
Torno a remarcar que potser li estem donant menys importància de la que caldria als aspectes referits a TIC, ja que no acostumen a incorporar-ne gaires elements treballats a aquesta assignatura.

Tot i això, és evident que el nivell de presentacions està millorant i tots n’aprenem tan dels errors com dels encerts dels altres que es poden observar a les presentacions a les que assistim.

miércoles, 9 de diciembre de 2009

exposicions de territori


Avui, en una altra sessió d’exposicions de territori, els temes de les exposicions d'avui han estat els següents:
• Edu Muñoz i David Sànchez (bloc de l'Edu) - El territori extraterrestre
• Lídia Iglesias i Irene Ruiz - Més enllà de les fronteres -
• Carles Furest, Edu López i Sergio Rella (bloc d'en Carles) - Curiositats de la Vall d'Aran
• Clara Medina i Alba Orna - La Patum de Berga
D’aquestes exposicions, en destacaria la creativitat que ens han mostrat, sobretot els grups del territori extraterrestre, que ens feien una simulació sobre la trobada d’un nou planeta, tot amb finalitat ecologista. I a l’exposició de les curiositats de la Vall d’Aran, els nostres companys han començat parlant en aranès i han portat un objecte molt antic que es feia servir al territori aranès per a recol•lectar menjar en forma d’impostos.
Avui, s’ha pogut notar una millora molt positiva, ja que han incorporat elements a les presentacions que fins ara no havien sorgit i que serviran per aprendre’n i millorar les posteriors presentacions.

martes, 8 de diciembre de 2009

Alexandre Jollièn


Avui, hem visualitzat una entrevista que s'havia fet fa uns 7 anys a Alexandre a la sala d'actes Blanquerna. Després d'haver llegit el seu llibre "L'elogi de la feblesa", i fer-ne un treball, hem pogut observar les dificultats que tenia Alexandre per a expressar-se, fins i tot per beure aigua, ja que ho havia de fer mitjançant una canyeta que li ficaven dins el got.
Les idees que n’he extret d’aquest sorprenent i admirable noi són:

• Donant oportunitats a les persones, en facilitem el seu progrés.
• Les adversitats eduquen més que les ajudes d’un científic.
• Com a professionals ens hem de posar al costat d’una persona que pateix una deficiència, hem d’intentar eliminar els handicaps i fer que tots puguem anar pel mateix camí.
• Tots som únic, i tots som anormals; per això som únics.
• Ser professor és una terrible i enorme responsabilitat, i s’ha de tenir exigència amb l’alumne, fins on l’alumne pugui donar, no fins on estigui còmode.
• L’escola és el lloc de la universalitat, ha d’atendre a tothom, ha de donar valors.
• L’educació no s’imposa, emergeix d’un diàleg.
• És important saber motivar, però perquè aquesta motivació augmenti, hem de saber els objectius pels que estem lluitant.
• L’esforç pot salvar una vida.
• Hi ha d’haver diàleg entre alumnes, i també entre pares. El mestre ha de sensibilitzar tots els pares.
• Integrar a l’escola, també vol dir donar amics no només dins l’escola, sinó també fora i evitar així la integració artificial.
• Un professor no s’ha de limitar a l’ensenyament. No s’ha d’emmascarar per fer la seva funció. (Els mestres que més l’han ajudat a ell, l’Alexandre, són els que no posaven una distància terapèutica).

Algunes de les dificultats d’aprenentatge segons Jollièn són:
1. Tenir la motivació de seguir lluitant.
2. Comprendre per què fer l’esforç.
3. Comprendre perquè el professor exigeix tant.
Les dificultats són també part del mètode. Sovint, molts professionals volen veure l’autonomia d’algú amb dificultats, però estar integrat vol dir demanar ajuda.
Quan Alexandre volia estudiar Filosofia, tots els experts li deien que no ho fes, en canvi els seus pares li van fer costat en tot moment. Això vol dir que els pares moltes vegades estan desarmats davant l’educació dels seus fills, però s’ha de valorar que tenen una relació vital amb una persona que pateix discapacitat.

• L’escola, hauria de ser un centre de conformisme, d’acceptació.
• L’alumne és un mestre per a l’educador, l’ensenyament no és unilateral.
• La confiança és necessària des que tenim 0 anys. Aquesta confiança pot ser amenaçada per la mirada de l’altre. Si tothom li diu “pobret”, que desgraciat, al final la persona ho acaba assimilant i deixa de lluitar.


En el cas de l’Alexandre, els amics van tenir un paper fonamental, ells li van mostrar el valor de l’ésser humà. Molta gent que ha viscut el fracàs, perden les opcions de sortir endavant, per por a tornar a fracassar. Aquí és un l’educador ha de donar valor al progrés i l’esperança.

Personalment, he al•lucinat amb aquest noi, amb la seva convicció en tot allò que diu. En la manera com ha anat avançant tot i els múltiples obstacles que la societat li ha posat davant. Com una persona que estava destinada a “enrotllar cigars”, a passat a escriure un llibre on s’estableix un diàleg amb Sòcrates, on parla de filosofia i sobre la seva condició, i sempre amb una mirada molt realista i crítica i a tenir una carrera universitària.
Tot i això, tot i a les seves experiències, els seus problemes físics i de parla, i a tenir-ho tot tan clar, Jollièn no perd mai el sentit de l’humor i sovint dedicava una rialla. A vegades ens n’oblidem que hi ha persones així, que amb el seu esforç, superant tot el que se’ls posa per endavant, aconsegueix triomfar i dónar-nos a tots una lliçó moral i de superació.
Realment, m’he quedat molt gratament impressionat amb aquest personatge.

martes, 1 de diciembre de 2009

El procés de composició escrita

EL PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA

Segons narren en aquest escrit Linda Flower i R. Hayes, creat el 1981. Aquest model considera que l’acte d’escriure està format per la situació de comunicació i la memòria a llarg termini de l’escriptor. Hi ha tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar.
L’any 1996, J.Hayes el va actualitzar afegint-li un component actitudinal que incloïa les actituds i les emocions que ens mouen i ajuden a escriure.
Aquest model sosté que l’acte d’escriure està compost per la situació de comunicació, la memòria a llarg termini de l’escriptor, tres processos bàsics que són fer plans, redactar i revisar; i finalment, un mecanisme de control que s’encarrega de regular-los i decidir en quin moment ha d’actuar un o altre.


LA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ

És la que conté tots els elements externs a l’escriptor: el problema retòric, que és el conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure.
I el text que és el que s’escriu, que és la resposta o solució que es dóna a aquest problema


El problema retòric: (explicat mitjançant l’exemple de demanar autorització als pares per anar d’excursió).

• El constitueix la situació concreta en què es produeix l’escrit:

- el tema (l’excursió que realitzaran els nens i la necessitat de sol•licitar permís als pares).

- l’audiència (els pares)

- els propòsits (notificar als pares aquesta sortida per a obtenir-ne el permís necessari)

És l’element més important quan es comença un procés de composició. L’autor ha de començar per analitzar i valorar les condicions i les característiques dels diversos punts del problema:

- El perfil de l’audiència (relació amb l’autor o autors, interessos, coneixements, edat, etc.)

- El tema (conegut, delicat, etc.)

Una anàlisi correcta de tots aquests aspectes és el primer pas per a elaborar la solució del problema: el text.


LA MEMÒRIA A LLARG TERMINI

Inclou tots els coneixements que l’escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell, sobre el contingut temàtic, l’audiència, les diferents estructures textuals que utilitza i el traçat de les lletres. La intervenció del mestre en el procés d’elaboració del text es fa imprescindible.



ELS PROCESSOS BÀSICS DE L’ESCRIPTURA

La composició del text es desenvoluparà a través de diversos processos i subprocessos que no es desenvolupen necessàriament de forma lineal ja que l’escriptor va d’un a l’altre de forma recurrent.

El procés d’escriptura també es compon del monitor que és el mecanisme de control encarregat de regular aquests tres processos i decidir en quin moment actuen.


1. Planificació

L’escriptor elabora una representació mental del que vol escriure i com vol fer-ho.
El subprocés de generar dóna entrada a les informacions que l’escriptor té emmagatzemades en la memòria i que va activant durant la composició en diferents moments i amb diversos propòsits.
El subprocés d’organitzar s’encarrega de classificar les dades que emergeixen de la memòria.
El subprocés de formular objectius elabora els objectius que dirigiran el procés de composició.

En els primers anys d’escolaritat, el procés d’escriptura es farà de la manera següent:
- en grup
- en veu alta, els nens aniran generant diferents idees sobre el contingut del text
- després es definiran els objectius
- s’organitzarà el contingut del text
- mentrestant, el mestre pot anotar algunes dades o paraules a la pissarra

2. Redacció

L’escriptor transforma les idees generades en un discurs intel•ligible i comprensible per al lector.

En aquest procés es posen en funcionament una gran quantitat de coneixements com compondre paraules, organitzar mentalment el text, components lèxics i sintàctics i components de cohesió textual.


3. Revisió

L’escriptor rellegeix l’escrit (total o parcialment) i refà aquells aspectes que considera necessaris per a millorar el text.

Es tracta de successives revisions que es fan al llarg de tota la tasca d’escriptura, i no duna revisió única i final.

Es compon de l’avaluació que és quan l’escriptor valora el que ha fet, comprova que el text respongui al que ha pensat, a les necessitats de l’audiència, etc.
I de la revisió, on l’autor modifica alguns aspectes de l’escrit o dels plans. Els corregeix.

lunes, 30 de noviembre de 2009

Treball de territori.

Des de l’assignatura de COED i de TIC, se’ns va proposar fer un treball per parelles sobre algun tema relacionat amb el nostre territori, com tradicions, ètnies, llocs... Aquest treball s’hauria de presentar de forma oral davant els professors corresponents a les assignatures implicades i els companys de classe. En Gerard i jo vam pensar fer-lo sobre el turisme a Catalunya ja que és un factor molt important i extens.
Per a fer-ho el més atractiu vam decidir presentar aquest treball enfocant-lo des del punt de vista d’un possible turista. Així, ens basàvem en els punts forts de Catalunya com la pintura, l’arquitectura, el clima, les platges, la dieta mediterrània... i finalment acabaríem amb unes conclusions.
Amb aquesta presentació vam donar-nos suport a la presentació:





Alguns punts importants que vam destacar a la presentació a favor de Catalunya i com a atractius turístics són:
• Catalunya és una potència avui en dia com a destinació turística.
• Gaudeix i ha gaudit d’obres i pintors de fama mundial com Picasso, Dalí, Tàpies o Joan Miró.
• Compta amb un important patrimoni arquitectònic i amb molts artistes locals de gran renom com Antoni Gaudí, Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch o Jujol. Amb obres com La Sagrada Família, la Casa de les Punxes, La Pedrera...
• Té gairebé 700 km de platges ben conservades com a un dels grans atractiu.
• Un clima càlid i suau, absent de temperatures extremes.
• Les inversions tecnològiques i d’infraestructures són cada vegada més fortes, com el Parc de l’Alba, la Torre Agbar...
• Catalunya és considerada un lloc on prosperar, un món d’oportunitats i també una perfecta destinació per a l’oci i la diversió.

Crec que aquesta proposta és interessant, ja que té unes finalitats:
- Es repassa i practica l'expressió oral i el discurs. Després d'haver llegit el llibre de "Com parlar bé en públic", teniem ja una idea més clara i uns consells a seguir per aconseguir fer una conferència en condicions.
- Es desenvolupa una activitat de recerca, síntesis i estructuració de la informació pertinent per a realitzar la proposta.
- Es podia fer una presentació amb un suport audiovisual que amb les pràctiques realitzades a la classe de TIC ens serviria de complement i reforç.
- Es posa en pràctica allò aprés a TIC.

Totes aquestes finalitats es compleixen realitzant el treball. El que és més positiu crec, és poder fer-ho d'una manera diferent, més lúdica i efectiva. Això no vol dir que suposi menys treball, ja que és una feina força laboriosa. Vol dir que la mateixa feina que es podria fer d'una forma més rutinaria i buida s'ha fet totalment al contrari i des del meu punt de vista, ha sigut molt més funcional i eficaç.

Les exposicions que s'han fet avui, han sigut les següents:

Anaïs Alapont i Marc Ariño - Els Estats Units i els esports

Gerard Garcia i Roc Molina (bloc d'en Roc)- El turisme a Catalunya

Mònica Talegón i Andrea Vélez - El poble de Tiana

Marta Rodríguez i Anna Sainz - El zoològic de Barcelona

Han sigut unes bones exposicions però el nivell encara és molt millorable, sobretot envers a l'expressió cara al públic, on força gent necessita deshinibir-se i expressar-se amb més expressivitat i èmfasi. També crec que força presentacions necessitaven més suports audiovisuals, ja que aquesta presentació es fa conjuntament amb TIC. Caldria emprar alguns elements com enllaços, vídeos...

lunes, 23 de noviembre de 2009

La web 2.0

El dilluns 16 de novembre, vam assistir a una conferència anomenada “La web 2.0 i l’educació” al Cibernàrium de Nou Barris. La conferència va ser portada per els doctors en comunicació Santiago Tejedor i Manuel Pérez Tornero.
Per començar, se’ns va proposar als assistents que realitzéssim un qüestionari on se’ns mostraven diferents programaris d’Internet i on simplement es preguntava si el coneixíem o no.
Quan vam acabar amb els 94 programes proposats, van fer un càlcul estimat preguntant quanta gent havia contestat que sí coneixia el programa en el 50% dels casos o més. La persona que en coneixia més de l’auditori era el nostre professor de TIC Jorge, però tot i així no arribava al 50%. Amb aquestes enquestes els professors que portaven l’exposició farien càlculs i estadístiques per als seus estudis. Amb aquesta enquesta va quedar clar que tenim una formació força limitada envers la tecnologia.

Amb un Power Point que va ser realitzar per 150 professors americans, va continuar la sessió. En aquesta presentació es mostraven dades molt interessants i curioses. Algunes eren aquestes:
- Al 2010 l'informació disponible a Internet es duplicarà cada 72 hores.
- Cada dia es publiquen 3.000 llibres nous.
- Si MySpace fos un país seria el 8è més habitat del món.
- Cada dia s'envien més SMS que persones habiten el planeta.
- Més del 50% de nens americans de menys de 21 anys han creat contingut a la web.
- Més del 70% de nens americans de menys de 4 anys han utilitzat un ordinador.
- Internet ha trigat 4 anys per aconseguir una audiència de 50 milions.
- Amb la 3ra generació de fibra òptica es podran enviar 10.000 GB per segon.

Després d’això ens va explicar què és la web 2.0. Això prefereixo transmetre-ho d’una manera més visual en aquest vídeo:



Finalment, després d’un petit descans per a estirar una mica les cames, vam iniciar un debat on es plantejava la pregunta: Ara que els mestres sabem tot això, què hem de fer? Algunes de les solucions podrien ser: fomentar l’educació tecnològica a les escoles i també en adults, intentar integrar encara més les noves tecnologies dins l’educació però d’una manera profitosa i ben elaborada i intentar trobar més aspectes positius que poden sorgir mesclant l’educació i la tecnologia.
Crec que va ser força interessant per com estava plantejada. Crec que amb la tecnologia en podem treure molt profit en l’àmbit educatiu. També penso que ja que és una cosa que està tan dins la nostra societat i cada cop més, cal saber utilitzar-la per a poder treure-li el màxim rendiment possible.

miércoles, 18 de noviembre de 2009

El llenguatge i les llengües (COED) (pàgs. 45-50 Lingüística de Tuson, J.)


3.1. Quelcom més que un mitjà de comunicació
Tota senyal està dedicada a la transmissió d’informació. La existència de les senyals només queda justificada quan serveixen de llaç entre un emissor i un receptor.
El llenguatge humà, està constituït per senyals i combinacions de senyals organitzades.

3.2. Elements per a una definició del llenguatge.

Tot ésser humà es comunica per mitjà d’una o altra llengua. La humanitat té com a facultat el llenguatge, un medi de comunicació i expressió que els és propi i que és diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats. Ens fa al•ludir les coses i esdeveniments en la seva absència. Parts:

A. El llenguatge i la organització de l’entorn. Amb una llengua organitzem el nostre entorn, el món on vivim, i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció. La comunicació és possible gràcies a la organització i reducció que del món fem per mitjà del llenguatge.

B. El llenguatge i el pensament. El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar. Sense la base d’una constitució cerebral mínimament adeqüada no és possible el llenguatge. Sense llenguatge no hi ha indicis d’intel•ligència en humans. També ens permet el discurs abstracte a diferents nivells.


C. El llenguatge i la memòria.
EL llenguatge és el suport bàsic de la memòria. La llengua realitza un paper singular a la formació de la identitat personal, ens permet el relat de la nostra vida.


D. El llenguatge i la autoexpressió.
No desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua. Sembla impossible que es pugui desenvolupar el flux de pensament prescindint totalment d’una llengua que actui com a suport.
El llenguatge ens permet la autoepressió, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió.


E. El mitjà més extens.
El llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel•lència. Tota expressió humana pot trobar la seva traducció al llenguatge, mentres que no tota expressió lingüística pot ser interpretada amb llenguatge visual.


3.3 La definició general del llenguatge.

És un instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada.
Perquè amb el llenguatge ordenem tant les experiències que tenim de l’entorn com les que s’originen en nosaltres mateixos. I, perquè el llenguatge juga el principal paper a la constitució del pensament i és, el suport de la memòria.
Finalment, ens permet la expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

COED i Zygmunt Bauman


“El tiempo es precariedad”, entrevista a Zygmunt Bauman.
L’article de Daniel Gamper va ser publicat a La Vanguardia al suplement “Lecturas”el 12 del 5 del 2004 i en un format d’entrevista cap a Zygmunt Bauman, ens diu que vivim en una modernitat líquida, que no pot mantenir la seva forma al llarg del temps. A diferencia de la sòlida, a la modernitat líquida seguim modernitzant-nos.
Avui, ens limitem a resoldre un problema que sorgeix al moment, però no creiem que amb això puguin desaparèixer els futurs problemes. La modernitat sòlida fonia els sòlids per a modelar-los de nou i així, crear sòlids millors, mentre ara fonem sense solidificar després. Aquesta inestabilitat té unes conseqüències en la societat i els individus que fan que es perdi la confiança en un mateix, en els altres i en la comunitat.
A la modernitat líquida la única entitat que té una expectativa de vida és el propi cos. La modernitat sòlida confiava en que més enllà de la brevetat de l’existència humana es trobava la societat imperible.
A la modernitat líquida els individus han renunciat a gran part de la seva seguretat per aconseguir més llibertat. La seguretat i la llibertat són igualment indispensables, sense elles la vida humana és espantosa, però reconciliar-les es molt difícil. El problema és que són al mateix temps incompatibles i mútuament dependents.
Si es té por no es pot ser lliure, i la por és el resultat de la inseguretat. La seguretat ens farà lliures.
Continua defensant que no hi poden haver comunitats tancades, seria insoportable. Estem massa acostumats a la llibertat per a no considerar que una comunitat tancada seria com una presó. Vivim en un món globalitzat i una comunitat no es pot crear artificialment.
Només existeix si no és conscient que ella mateixa és una comunitat. La comunitat s’acaba quan formar part d’una comunitat depèn de la elecció de l’individu.
Així, la solidaritat té un sentit negatiu i un de positiu. És el que passa amb la tendència de les comunitats a tancar-se, es crea mitjançant una frontera: un interior on hi som nosaltres i un exterior on hi són ells. A l’interior hi ha la seguretat i la felicitat, a l’exterior el caos i la jungla. Això és la comunitat tancada. Aquesta paraula no tindria sentit si no impliqués oposició. Per això és molt bo que no puguem construir una comunitat tancada.

domingo, 15 de noviembre de 2009

Com parlar bé en públic.


Des de l'assignatura de COED, ens han encarregat un treball sobre el llibre que esmenta el títol d'aquesta entrada, fet per Joana Rubió i Francesc Puigpelat.
Com diu la contraportada del llibre Com parlar bé en públic, “Els grans oradors tenen un món de tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes, que tothom pot aprendre. Descobreix quins són els seus secrets i fes que les teves intervencions públiques, lluny de ser un mal tràngol, es converteixin en ocasions excel•lents per a comunicar i persuadir.

En aquest llibre, hi aprendràs:

- trucs per a superar el pànic de quedar-te en blanc

- recursos per a preparar bé el discurs

- idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l'auditori

i moltes coses més.”


La meva opinió sobre aquest llibre és totalment positiva, i el recomanaria a qualsevol persona que li interessés el tema de la comunicació oral, els discursos o necessiti consells i informació per saber com ser millor orador.
El llibre dóna consells i fa comparacions amb personatges il•lustres de la història, com per exemple, Protàgores, que era un geni de la retòrica nascut el 485 a.C.
La lectura del llibre és força fluïda i dinàmica, i dóna consells que he trobat molt interessants o creatius. Un d’aquests consells que he trobat divertit, recomanava que per perdre la vergonya davant l’auditori, calia imaginar-se a tots els presents amb una caca al cap.
Dins les explicacions, consells i narracions, també trobem un punt de denúncia cap al món de l’educació. Aquesta fa referència a la necessitat d’ensenyar als nens i estudiants la importància que té saber parlar bé. Amb això hi estic molt d’acord, ja que el saber parlar és una eina molt útil en qualsevol camp de la vida i també, un art.
Així doncs, considero que aquest llibre és una bona eina per a qualsevol persona amb intenció de millorar la seva dialèctica d’una manera molt més entretinguda de la que pot semblar un llibre de caire instructiu o educatiu.

Sens dubte, US L’ACONSELLO A TOTS/ES!!

miércoles, 11 de noviembre de 2009

Portàtils a l'aula.

Amb el Google.docs que ja he esmentat algunes vegades en aquest blog (publicació anterior per exemple, hem elaborat una presentació basada en un tema que hem parlat, els ordinadors portàtils a les aules de primària. A partir d'aqui hem anat elaborant una presentació amb informació i imatges relacionades amb el tema fins a crear un exemple de treball. Consta d'una portada, un índex i el desenvolupament posterior dels aspectes que s'esmenten a l'índex.
Finalment, hem copiat l'adreça de la presentació web després de clissar comparteix/publica.

Aquest és el resultat:

Presentació iGoogle

Avui a TIC, hem fet una presentació per grups sobre diferents programaris d'internet. En el cas del meu grup, ens ha tocat parlar sobre l'iGoogle, que és una eina de personalització de la pàgina principal del Google.
La presentació la hem fet utilitzant el google.docs que és una eina molt útil per a poder fer presentacions en format diapositiva o elaborar textos amb imatges i vídeo.
Cercant informació sobre l'iGoogle hem anat introduïnt-la a la presentació i completant-la amb imatges. Finalment, per a fer-ho més clar, hem anyadit un vídeo des del Google.docs que ens facilita l'accés a Youtube per a inserir un vídeo a la presentació.
Un cop hem acabat la presentació, per a poder penjar-la al blog, hem clissat a comparteix i posteriorment a publica/incrusta. A continuació se'ns obre una finestra que ens facilita la direcció web del lloc on es pot visualitzar la nostra creació.
Finalment, he copiat la direcció i la he enganxat al blog per a permetre'n la visualització pública.
A continuació, us deixo el vídeo:


lunes, 9 de noviembre de 2009

LLEGIR, ESCRIURE, PARLAR I ESCOLTAR (COED).






Llegir, escriure, parlar i escoltar són 4 habilitats que un usuari de la llengua ha de dominar per a poder comunicar-se eficaçment en totes les situacions possibles. Podríem dividir-ho segons el codi:

• Llegir - Escriure
• Parlar – Escoltar

• Receptor: llegir, escoltar...

• Emissor: escriure, parlar...

Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit.
(LLEGIR = COMPRENDRE).
Implicacions de llegir = comprendre:
• Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que un escrit té per a qui el llegeix NO és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que dependria del text, dels meus coneixements...
• Llegir és aconseguir un objectiu, llegim sempre per alguna finalitat: per plaer, per a buscar informació...
• Llegir és un procés d’interacció entre el qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer seu el text. Ha d’adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.
• Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència* continu. *(inferència: habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al context).
• Qui llegeix una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i de les seves parts mentre va llegint; a mesura que va llegint, el lector va verificant o refutant aquelles hipòtesis que s’havia creat.

Escriure: procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

Parlar: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. Demana:
• Paper actiu i participatiu.
• Respecte per a l’emissor i les seves idees.
• Ser objectiu per intentar entendre què ens diu l’altre.
• Un bon oient, sap descobrir els objectius i propòsits de l’orador.
• Sap descobrir les idees principals del missatge i sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.

jueves, 5 de noviembre de 2009

Camp semàntic COED

A COED, el primer tema que hem tractat el 30/09/09 han sigut els Camps semàntics. I per fer-ho d’una manera més lúdica, profitosa i participativa, hem valorat individualment uns adjectius de menys a més insultants o ofensius. La meva valoració ha sigut aquesta:

1. Brut ............. 2
2. Impur ..........1
3. Infecte .........7
4. Llardós ........3
5. Merdós ........5
6. Porc .............4
7. Ronyós ........6

Els resultats han sigut d’allò més diversos, i això ens ha fet veure que cadascú li dóna uns matisos a cada paraula que acaba fent que li donem un significat o una intensitat diferent als altres.

Dins una conversació que hem tingut a classe, ha sortit el terme homonimització formal, que consisteix en apropar noves paraules a les que ens són properes i coma conseqüència, les modifiquem. Un exemple d’això són la gent gran, que amb nous termes sorgits ja sigui per les noves tecnologies o per circumstàncies de la societat, transformen aquestes paraules o les pronuncien malament adequant-les al seu saber.
Un exemple força clar podria ser:
Ensaïmada - Ensiamada. En aquest cas, s’ha modificat la paraula influenciada per la paraula “enciam”.

Finalment, cadascú ha escollit un personatge públic o famós com a exemple de bon orador i se n’han exposat dues característiques que ho demostrin. Per exemple, jo he escollit l’Andreu Buenafuente perquè és:
- Carismàtic.
- Graciós.
- Té do de parla.
I per acabar i poder-ho il·lustrar una mica més, us mostro dues fotografies amb alguns adjectius que van sortir i alguns noms de bons oradors.



CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT


Característiques del text:
Són les qualitats que té un escrit o un discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa. hi ha 2 tipus de descripció:

• Les característiques descriptives: són les que analitzen i expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic.

• Les característiques prescriptives: són les que determinen normes d’ús.

- Adequació: grau d’adaptació d’un discurs o text a la seva situació comunicativa tenint en compte, la varietat dialectal i el registre. (Depèn, més tècnic, de tú o de vostè…)
- Coherència: propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és. I a més, estableix una relació lògica (no contradictòria) entre les diferents parts d’un discurs o text tenint en compte, l’estructura del text.
- Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s’estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o al oient, interpretar-los amb eficàcia.
- La coerció: és refereix a la norma explícita d’ús en una comunitat lingüística.
- La variació: es refereix als trets estilístics i expressius d’un escrit d’acord amb determinats valors socials.



Per a poder entendre una mica millor el que he escrit anteriorment, la Imma ens ho ha explicat comparant-ho amb el text Descriure Escriure de Daniel Cassany.

Gruillermo Orozco: tecnologies a l'aula


Breu biografia:
Nascut a Guadalajara, Mèxic. Es va graduar en Ciències de la Comunicació a la Universitat Jesuïta de Guadalajara (ITESO) i va ampliar estudis pedagògics a la Universitat de Colònia. Doctor en Educació per la Universitat de Hàrvard. Catedràtic de Ciències de la Comunicació en la Universitat de Guadalajara.
Ha estat coordinador del grup de treball sobre estudis de la recepció de ALAIC i catedràtic UNESCO a Bogotà i Barcelona.
Autor de nombrosos treballs sobre comunicació i mitjans de comunicació, ha centrat la seva línia de pensament i investigació en els estudis de la recepció i l'alfabetització audiovisual. Ha publicat, entre d’altres llibres: “Televisió i audiències, un enfocament qualitatiu” (1996), “La investigació a la comunicació dins i fora d'Amèrica Llatina” (1997), “Televisió, audiències i educació” (2001), “Recepció i mediacions, coord.,” (2002).


En una conferència visualitzada a la classe de COED, Guillermo Orozco analitza d'una forma crítica la televisió i el que ens volen fer creure. Diu que hem de saber interpretar el que veiem i no quedar-nos només amb el que la tele ens vol fer veure. Hem d'analitzar la informació i adaptar-la al que nosaltres creiem. Inconscientment, mitjançant moviments de càmara, angles de grabació o intencions dels qui informen, ens fan creure el que els interessa. Ja que una grabació només selecciona fragments de la realitat. Per això és necessari aprendre el mínim de cada còdi.
Els mitjans de comunicació han de ser conscients de que són educadors involuntaris per a molts nens i ser responsables. Ja que a part de la família, l'escola i l'entorn, també tenen una influència en els joves.
També avui en dia, es creu que només facilitant un equip multimèdia o els medis físics per a conèixer les noves tecnologies n'hi ha prou. Això no és així, ja que la imatge és complementaria a la paraula del professor, i aquest ha de tenir uns coneixements mínims i fer-ne unes conclusions coherents. S'ha de treure el contingut de les noves tecnologies , no conformar-se amb tenir un ordinador. Aquest és el problema, ja que avui en dia no hi ha perspectiva psicològica per a aprofitar-ho.
Se li ha de treure el màxim rendiment. S'ha d'estar "alfabetizados tecnológicamente, audiovisualmente".
D'una manera autodidacta no es pot aprendre. I es considera que avui, les noves generacions venen "amb un ordinador sota el braç". Això no és cert, simplement tenen menys resistència a les tecnologies, però no se'ls pot considerar autodidactas.
S'han de disenyar noves pedagogies que permetin un aprofitament òptim de les noves tecnologies.

QUI ETS TU??


Amb el títol de "Sí, és ell, en Gerard", comença la meva descripció sobre el meu company Gerard.
Aquesta fotografia té unes característiques, uns detalls elaborats expressament i no a la babalà, per relacionar-los amb el caràcter d'en Gerard.
Per començar, la foto es situa en un entorn natural, poc manipulat on s'hi observa naturalesa; això ho he relacionat amb el seu caràcter, ja que no intenta semblar res més del que és. No porta cap tipus de "màscara" com la que molta gent sol posar-se en aquesta societat per a semblar o aparentar allò que realment no són. La naturalitat és sempre present en ell i els seus actes.
Com s'observa, està somrient, però no és pas casualitat, el seu caràcter també compta entre atres atributs, amb una manera afabre, alegre i divertida de ser. I així ho mostra la seva expressió.
Aquestes bones qualitats fan que sigui un noi amb qui és fàcil relacionar-se, mantenir una conversa. Podríem dir que és un personatge amb qui a la gent agrada tractar. Per aquest motiu, sota el braç esquerre subjecta un cartell on s'hi llegeix: "Relaciones Públicas", que és una manera simbòlica de plasmar aquestes aptituds socials que acabo d'esmentar.
Finalment, al darrere de la imatge hi apareix una torre de llums típiques dels camps de futbol o d'esport, i això clarament, pretén recordar la seva afició per l'esport i més concretament pel futbol.
Amb aquesta fotografia doncs, vull destacar de la personalitat del Gerard, el seu caràcter afable i divertit, la seva facilitat per a relacionar-se amb la gent, i la seva afició per l'esport i sobretot pel futbol.
Podríem anyadir alguna característica física per a fer més rodona la descripció.
És un noi fornit, alt, d'un metre noranta. Acompanya la seva cara simpàtica amb un cabell ros amb tons castanys i uns ulls clars de color blau. Quan està dret, el caracteritza un moviment constant de dreta a esquerra, com un petit balanceig que l'identifica.
Vesteix d'una manera desenfadada, informal i esportiva i sé de primera mà que li agrada portar algun complement d'or.
Així és en Gerard des del meu punt de vista. Tot i fer poc temps que el conec és un "tio collonut" i amb el temps podré anar anyadint matisos positius sobre la seva personalitat.
Aquí us deixo algunes fotografies dels treballs que han realitzat alguns companys de classe, certament, hi havia un bon nivell.



Presentació breu sobre si és bo dormir?


A classe de TIC, per a començar a preparar un treball de recerca d'informació que combina coneixements de comunicació oral i escrita i la tecnologia, hem elaborat una petita presentació amb poc temps sobre la son.
Amb el google. docs, eina que cada cop utilitzem més per les seves aplicacions i lo pràctic que resulta, i buscant imatges de google i algun video de youtube, hem construit aquesta presentació.


També, en el cas del meu grup (Marc Company, Gerard García i jo) hem utilitzat el cmaps per a la elaboració d'un mapa conceptual sobre el tema. En entrades anteriors, ja he esmentat algunes característiques sobre aquest programa gratuït i he facilitat un enllàç per si voleu descarregar-lo.
A continuació us deixo el vídeo per si voleu visualitzar-lo.


martes, 3 de noviembre de 2009

Entrada a l'eduwiki



Mitjançant el programa del google. docs, que és un programa d'edició de documents que facilita Google. Amb el grup, hem creat una entrada al portal eduwiki que és un portal de definicions de conceptes dedicat als menuts.
Nosaltres hem triat la definició de "motivació" que creiem que és una actitud clau en els estudis i en la vida en general. Per poder participar a engrandir el glossari d'aquesta pàgina web us heu de registrar i penjar la informació, sempre seria i ben elaborada.
Aqui us mostro les dues imatges:

Mapa conceptual amb cmap!

A continuació us mostro el mapa conceptual que he realitzat per a l'assignatura de TIC mitjançant, una vegada més, programari lliure. I per remarcar-ne la importància, aquest és el tema d'aquest mapa, el programari lliure.




Descarregant el programa cmap podreu realitzar infinitat de mapes conceptuals, i utilitzar aquesta eina com a un bon aliat per a sintetitzar informació i plasmar-la en forma de mapa. Només haureu de clissar al link que hi ha més amunt i escriure la vostra direcció de correu i ja estarà preparada la descàrrega.

jueves, 29 de octubre de 2009

Vídeo Casolà

A TIC hem elaborat un vídeo mesclant so, imatge i grabació de veu.

Primer, hem cercat una imatge al google i un poema que hi tingués alguna relació.
Posteriorment, hem enregistrat amb la nostra veu el poema seleccionat amb el programa Audacity (cliqueu per descarregar). Després, hem importat una cançó en format mp3 a la qual hem donat la duració necessaria perquè coincideixi amb la narració del poema i li hem abaixat una mica el so per a donar-li la funció de so de fons.
Un cop tenim la recitació damunt de la cançó que hem escollit, ho hem exportat a mp3 per a tenir-ho en aquest format, mp3.
Després, hem utilitzat el Movie Maker (programa d'edició de vídeo que ve inclòs normalment en el paquet de windows XP)i hem ajuntat la grabació que teniem amb les imatges que estaven relacionades amb el poema. Finalment hem fet que mentre es reprodueix vagi passant la lletra de la cançó en forma de crèdits o títols.
Quan hem concluit tot això li hem donat una qualitat de 512K per a poder visualitzar-lo al blog sense problemes i amb una qualitat més que acceptable.

I aquest n'és el resultat:

video

lunes, 26 de octubre de 2009

COED

Avui, a comunicació oral hem pogut visualitzar un vídeo d'una marca de roba infantil on escenificava la sortida al pati de tots els infants amb un gran ímpetu. Analitzant-lo hem pogut observar com està estudiat fins al més mínim detall, com la il·luminació, l'altura de la càmara que estava a l'alçada dels nens, o la velocitat ascendent del ritme de la música.

A part, hem visualitzat també un altre vídeo de la marca automovilística SEAT que tracta sobre una família que decideix comprar un monstre de mascota, la peculiaritat és que aquest ésser creix amb l'estima. Així que es va fent gran i gran fins que no poden comptar amb ell per sortir amb el cotxe perquè no hi cap. Un anunci curiós però que desperta admiració i simpatia.
Aquí us deixo el vídeo:

Hi apareixen alguns detalls i similituds com les dents del monstre i les de la nena que són molt semblants, i si ens hi fixem apareix un porc de peluix de l'anunci anterior que ens mostra que està ha caigut en l'oblit. Al principi, el monstre indefens i poruc, té por de la família però acaba éssent inseparable i present en els pensaments de la família quan pel seu tamany no els pot acompanyar fora de casa. Catalogat com a "brother" o germà, al principi mostra similituds amb els nens quan es posa l'impermeable com ells, o mostra els ulls rodons i brillants com la nena.
Finalment, es plantegen com a solució deixar d'estimar-lo per parar el seu creixement. Com és impossible deixar d'estimar tan entranyable ésser, decideixen comprar un cotxe més gran i no prescindir de la seva companyia en cap moment.

tonucci


Per casualitat, el diumenge per la nit vaig poder enregistrar aquesta entrevista a Tonucci que m'ha semblat interessant, potser la qualitat d'imatge no és del tot bona però està grabat amb el mòvil.

Per saber-ne una mica de Tonucci aqui teniu informació bàsica del pedagog:

Francesco Tonucci és un dels pedagogs més reconeguts. Va néixer a Fano (Itàlia) el 1940. Es va diplomar com a professor el 1958 i el 1963 es va llicenciar en Pedagogia.

Des d' aquest any, ha desenvolupat una intensa tasca en l'àmbit de l'educació i la formació infantil. Entre 1992 i 1998 va ser responsable del projecte ANDREA promogut pel Ministeri d'Educació italià, el 1997 va ser nomenat president del comitè de TV dedicat a la protecció dels nens.

Entre la seva obra, destaquen els assajos Por una escuela alternativa (1978), Con ojos de nilo (1983), Niño se nace (1985), Cómo ser niño (1990), Enseñar o aprender (1990), La soledad del niño (1994) i La ciutad de los niños (1990). A més, ha estudiat intensament com incideix l'hospitalització dels infants sobre el seu desenvolupament psíquic i en el procés d'escolarització.

video.

domingo, 25 de octubre de 2009

PÀGINA WEB DEDICADA ALS VÍDEOS

Cercant per la web pàgines de contingut educatiu i relacionades també amb la matèria de TIC he trobat una pàgina web dedicada exclusivament a vídeos de tots els àmbits i també tutorials sobre la utilització de programari d'ordinador com el photoshop, per exemple.

Crec que està força bé i se'n pot treure profit deixo aqui el link de l'adreça perquè exploreu una mica la pàgina.

Finalment us deixo un exemple amb aquest vídeo tutorial sobre el retoc d'imatge amb el photoshop.

NIÑOS EN CUERPOS DE ADULTO



El diari El País mostrava aquesta notícia que m'ha semblat curiosa i també interessant:

En Estados Unidos se les bautizó como kidults -del inglés kid (niño) y adult (adulto)-. En Latinoamérica optaron por un juego de palabras en español, adultescentes, por la unión de adulto y adolescente. Y en España los sociólogos prefieren definirles como treintañeros bajo el síndrome de Peter Pan, mientras que los expertos en mercadotecnia les llaman Generación X. Constituyen, según los últimos datos demográficos del Instituto Nacional de Estadística, el segmento de población mayoritario en España, con casi ocho millones de personas y, en consecuencia, representan una bolsa ingente de consumidores.
La familia y el entorno les presionó para que tuvieran una casa en propiedad
Estos jóvenes han ido retrasando su emancipación por su inestabilidad laboral.
Son los últimos hijos del baby boom de los setenta y, en general, todos responden a los mismos patrones. Constituían la generación mejor preparada pero que se ha dado de bruces con un mundo que ha cambiado repentinamente ante sus narices. Ahora deben construirse una nueva realidad y piensan, quizá con razón, que ya están llegando tarde. Son unos jóvenes que rompieron esquemas, abrieron nuevos caminos a base de luchas sociales y, de golpe, se ven amarrados a una hipoteca o, por el contrario, tienen que regresar al nido familiar, a esa casa de la que ansiaban emanciparse. En definitiva, un final de trayecto infernal. Y se dicen: "Yo no entiendo nada".
El único refugio que les queda ahora es su retorno a la etapa juvenil. Pero como retroceder en el tiempo se antoja imposible, mantienen las mismas actitudes y formas de ocio que entonces. Por eso se les llama kidults, adultescentes o Peter Pan.

La pàgina web del país és molt completa i compta amb moltes notícies d'educació que podeu visitar a www.elpais.com/sociedad/educacion/

martes, 20 de octubre de 2009

diferències entre oral i escrit

Resum del contingut del dossier entregat a COED CASSANY, D. (1987). Descriure escriure. Barcelona. Editorial Empúries.

DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT.

La comparació entre els codis es pot fer comparant les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d’identificar les característiques pròpies de cada grup. (el receptor comprèn el missatge al mateix temps que el diu l’emissor) l’escrita és diferida (el lector tarda bastant a poder llegir l’escrit que ha fet l’autor). Característiques contextuals: es refereix al context. En segon lloc podem comparar les característiques gramaticals.
No existeixen situacions de comunicació exclusives de l’oral i de l’escrit. En l’actualitat el desenvolupament tecnològic dels darrers anys ha equiparat els dos codis.

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS.


CANAL ORAL:

-Canal auditiu.

-El receptor percep successivament els signes del text.

-Comunicació espontània. Pot rectificar però no esborrar el que ha dit. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment.

-Comunicació immediata en el temps i l’espai.

-Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.

-Utilitza molts els codis no verbals: vestits, moviments, l’espai de la situació.

-Hi ha interacció durant l’emissió del text. L’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta.

-El context extralingüístic té un paper molt important.


CANAL ESCRIT:

-Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text.(capacitat de transmissió d’informació superior).

-Els percep simultàniament.

-Comunicació elaborada. Pot corregir i refer el text sense deixar rastres. El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer.

-Comunicació diferida en el temps i l’espai.

-Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren.

-Els utilitza poc (la disposició de l’espai i el text).

-No hi ha interacció durant la composició.

-El context és poc important. L’autor el crea a mesura que escriu.


DIFERÈNCIES TEXTUALS


CANAL ORAL
Adequació:

-Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor. Ús freqüent de varietats dialectals.

-Usos privats.

Coherència:

-Selecció menys rigorosa de la informació.

-Més redundant.

-Estructura del text oberta.

-Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les com vulgui.

Cohesió:

-Menys gramatical.

-Utilitza molt elements paralingüístics (canvis de ritme…)

-Utilitza força codis no-verbals.

-Freqüència alta de referències exfòriques (referides al context: tu, jo, aquí..)

Gramàtica: fonologia i grafia.

-Incorpora formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions..

Gramàtica: morfologia.

-Prefereix solucions poc formals.

Gramàtica: sintaxi.

-Tendència a oracions simples i breus.

-Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.

-L’ordre dels elements és força variable.

-El•lipsis freqüents.

Gramàtica: lèxic.

-Prefereix lèxic no marcat formalment.

-Freqüència baixa de mots amb significats específics.

-Accepta la repetició lèxica.

-Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: (fer, fotre...)

-Ús de tics lingüístics o mots paràsit.

-Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant el text (vull dir, aleshores...).

-Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys...


CANAL ESCRIT:

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS:
-Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text.(capacitat de transmissió d’informació superior).

-Percep simultàniament els signes del text.

-Comunicació elaborada. Pot corregir i refer el text sense deixar rastres. El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer.

-Comunicació diferida en el temps i l’espai.

-Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren.

-Utilitza poc els codis no verbals (la disposició de l’espai i el text).

-No hi ha interacció durant la composició.

-El context és poc important. L’autor el crea a mesura que escriu.

DIFERÈNCIES TEXTUALS

Adequació:
-Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús freqüent de l’estàndard.

-Usos públics.

Coherència:
-Selecció molt precisa de la informació.

-Menys redundant.

-Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.

-Estructures estereotipades: frases fetes...

Cohesió:
-Més gramatical (signes de puntuació...)

-Utilitza pocs elements paralingüístics (tipologies diverses: negreta, cursiva...)

-Utilitza pocs codis no-verbals.

-Freqüència alta de referències endofòriques (referides al mateix text: ell, aquell, meu...)

-Gairebé no incorpora formes pròpies dels usos espontanis i ràpids.

Gramàtica: morfologia.
-Usa solucions formals també.

-Estructures més complexes i desenvolupades.

-Absència d’anacoluts i frases inacabades.

-Ordre més estable.

-El•lipsis menys freqüents.

-Tendència a usar lèxic marcat formalment (ràpidament).

-Freqüència molt alta.

-Tendència a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.

-Tendència a usar els mots equivalents i precisos.

-Absència d’aquests elements.

-Tendència a eliminar-los.

-Ús molt escàs.

RELACIÓ ORAL-ESCRIT

Gerard Vigner (1982) analitza la qüestió des de l’òptica de la dialèctica de la llengua i presenta 3 models:

1. ESCRIT TRADICIONAL

-L’escrit és objecte exclusiu d’aprenentatge.

-Es refusa qualsevol model oral.

-Mètodes gramatical i de traducció

2. L’ESCRIT, CODI SEGON

-És objecte primer i primordial.

-S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral.

-Mètodes àudio-visuals.

3. L’ESCRIT, LLENGUA

-L’oral i l’escrit són autònoms.

-Aprèn a comprendre i pro-duir textos orals i escrits.

-Enfocament comunicatiu.


En la concepció tradicional, l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. “Llengua i escriptura són dos sistemes de signes distints: l’única raó de ser del segon és representar el primer” (vigner)

Finalment, la tercera concepció considera que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua.

En el model dependent, es considera l’oral com la manifestació primera del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer. Els principals arguments són el filogenètic (l’oral va aparèixer històricament molt abans que l’escrit) i l’ontogenètic (els nadons adquireixen fàcilment i de forma natural l’oral, mentre que han d’estudiar conscientment per aprendre a llegir i a escriure). Creuen que l’oral és la manifestació natural del llenguatge i l’escrit un simple calc natural. Scinto afirma que l’oral i l’escrit necessiten un context cultural per desenvolupar-se i per ser apresos.

En el model independent, elaborat per lingüistes de la Glossemàtica, diuen que l’oral i l’escrit són absolutament independents, són dues de les possibles manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge, però és difícil de defensar pels arguments del model dependent.

Finalment, el model equipol•lent (Cercle lingüístic de Praga) diu que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística. Entre les característiques estructurals, destaquen la correspondència entre so i grafia, que permet transcriure l’oral a l’escrit i viceversa. Entre les funcions destaquen la preservabilitat i el grau de contextualització: l’oral desapareix i depèn del context situacional; l’escrit perdura en el temps i és autònom del context.

En resum, Vigner i Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte de l’oral. Suggereixen que l’escrit no necessita de l’oral per expressar i comunicar idees, tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.

jueves, 15 de octubre de 2009

La competència comunicativa

Aquest és el resum d'un dossier que ens va donar la nostra professora de COED sobre la competència comunicativa:


LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA.

Des de la Nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la Nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres.
Loayza diu que aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua i amb els altres sistemes de comunicació en general.
L’adquisició d’aquesta capacitat ha d’estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.
Gumperz i Hymes van postular l’existència d’una competència comunicativa, que comprèn el que un parlant-oient real ha de saber per comunicar-se en situacions culturalment significatives. És doncs, un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de sociabilització.
Aquesta competència comunicativa exigeix no només saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica.
Es manifesta en els sistemes primaris com en els secundaris.
Els sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l’intercanvi comunicatiu, necessari que implica la vida en societat.
Els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, ja que aquestes comunicacions es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

Concretament, com definiríem, doncs, QUÈ ÉS COMPETÈNCIA COMUNICATIVA? Segons Gumperz i Dell Hymes, la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa (el coneixement de la llengua i l’habilitat per utilitzar-la). L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions i l’acció.

Components de la COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

1. Competència lingüística/gramatical:
Fa referència al domini del codi lingüístic.
2. Competència sociolingüística:
Fa referència a les regles socioculturals d’ús. S’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i conveccions de la interacció.
3. Competència discursiva:
Fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4. Competència estratègica:
Fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.

miércoles, 7 de octubre de 2009

Documents de google





A l'hora de TIC hem pogut realitzar un colleage fet a mida mitjançant la reducció del tamany de les imatges. Agafant una imatge que ocupava uns 2 MP la hem reduït als 300 K fent així que el pes total del colleage sigui inferior al pes original d'una sola fotografia. Interessant i pràctic aquest treball realitzat amb el programa GIMP d'edició d'imatges.


jueves, 1 de octubre de 2009

Cançons a COED


A les sessions inicials de l’assignatura de COED, vam escoltar una sèrie de cançons i en vam escriure els adjectius que hi relacionàvem amb cada cançó.
El resultat del meu exercici va ser aquest:

1. El Gripau Blau: alegre, divertida, juganera.
2. Lila, del grup Wiskyns: potent, expressiva, rebel, radical.
3. Pedro Navaja: divertida, relaxada, rumbera.
4. Com un puny: trista, profunda, melancòlica, depriment.
5. Nit de Sant Joan, de Sisa: trista, somiadora, romàntica, poètica, profunda.


Un cop cadascú va anar relacionant uns adjectius que cadascú havia escollit amb les cançons, en vam fer una posada en comú. Vam comparar quins adjectius havíem posat a cada cançó. Tot i semblar que hi hauria una gran homogeneïtat de respostes, en algunes va haver-hi força diferències, ja que cadascú interpretava la canço a la seva manera o hi relacionava un tipus d’adjectius.
Com s’observa al meu blog, sóc molt partidari d’aquest tipus de classes, on la participació de cada individu és present durant l’activitat i part de la classe. Evidentment, el fet d’escoltar música a classe i fer un exercici amb les audicions fa que el ritme i el transcurs de la classe sigui excel•lent per l’alt grau de participació, implicació i motivació que produeixen aquest tipus d’activitats, i això no es redueix a un tipus d’estudiants, com s’observa ja que som universitaris. Vull dir que aquest tipus de tractament d’una assignatura desperta l’interés i la motivació des dels més petits (en el seu nivell) fins a persones adultes com nosaltres.

miércoles, 30 de septiembre de 2009

El deu de banús de la música house y tecnoo

Aprofitant aquest exercici de la classe de TIC on es tracta d'inserir una imatge al bloc, he triat a Carl Cox com a símbol d'un tipus de música que m'agrada.
És un DJ internacional amb molt d'èxit, els estils que sol punxar són el techno i el house. Un crak.(^_^) Més informació sobre C.Cox a www.carlcox.com

rOk...


miércoles, 23 de septiembre de 2009

Practica Edu3.cat

Aquest vídeo, cortesia d'edu3.cat és fruit d'una pràctica realitzada a la classe de tic, poc a poc aniré explotant el blog per a poder explotar tot el potencial d'aquesta eina. Sí, és interessantíssim.


Edu3.cat

jueves, 17 de septiembre de 2009

probandoo...

Ja està fet. A veure com ho podem anar omplint...