jueves, 29 de octubre de 2009

Vídeo Casolà

A TIC hem elaborat un vídeo mesclant so, imatge i grabació de veu.

Primer, hem cercat una imatge al google i un poema que hi tingués alguna relació.
Posteriorment, hem enregistrat amb la nostra veu el poema seleccionat amb el programa Audacity (cliqueu per descarregar). Després, hem importat una cançó en format mp3 a la qual hem donat la duració necessaria perquè coincideixi amb la narració del poema i li hem abaixat una mica el so per a donar-li la funció de so de fons.
Un cop tenim la recitació damunt de la cançó que hem escollit, ho hem exportat a mp3 per a tenir-ho en aquest format, mp3.
Després, hem utilitzat el Movie Maker (programa d'edició de vídeo que ve inclòs normalment en el paquet de windows XP)i hem ajuntat la grabació que teniem amb les imatges que estaven relacionades amb el poema. Finalment hem fet que mentre es reprodueix vagi passant la lletra de la cançó en forma de crèdits o títols.
Quan hem concluit tot això li hem donat una qualitat de 512K per a poder visualitzar-lo al blog sense problemes i amb una qualitat més que acceptable.

I aquest n'és el resultat:

video

lunes, 26 de octubre de 2009

COED

Avui, a comunicació oral hem pogut visualitzar un vídeo d'una marca de roba infantil on escenificava la sortida al pati de tots els infants amb un gran ímpetu. Analitzant-lo hem pogut observar com està estudiat fins al més mínim detall, com la il·luminació, l'altura de la càmara que estava a l'alçada dels nens, o la velocitat ascendent del ritme de la música.

A part, hem visualitzat també un altre vídeo de la marca automovilística SEAT que tracta sobre una família que decideix comprar un monstre de mascota, la peculiaritat és que aquest ésser creix amb l'estima. Així que es va fent gran i gran fins que no poden comptar amb ell per sortir amb el cotxe perquè no hi cap. Un anunci curiós però que desperta admiració i simpatia.
Aquí us deixo el vídeo:

Hi apareixen alguns detalls i similituds com les dents del monstre i les de la nena que són molt semblants, i si ens hi fixem apareix un porc de peluix de l'anunci anterior que ens mostra que està ha caigut en l'oblit. Al principi, el monstre indefens i poruc, té por de la família però acaba éssent inseparable i present en els pensaments de la família quan pel seu tamany no els pot acompanyar fora de casa. Catalogat com a "brother" o germà, al principi mostra similituds amb els nens quan es posa l'impermeable com ells, o mostra els ulls rodons i brillants com la nena.
Finalment, es plantegen com a solució deixar d'estimar-lo per parar el seu creixement. Com és impossible deixar d'estimar tan entranyable ésser, decideixen comprar un cotxe més gran i no prescindir de la seva companyia en cap moment.

tonucci


Per casualitat, el diumenge per la nit vaig poder enregistrar aquesta entrevista a Tonucci que m'ha semblat interessant, potser la qualitat d'imatge no és del tot bona però està grabat amb el mòvil.

Per saber-ne una mica de Tonucci aqui teniu informació bàsica del pedagog:

Francesco Tonucci és un dels pedagogs més reconeguts. Va néixer a Fano (Itàlia) el 1940. Es va diplomar com a professor el 1958 i el 1963 es va llicenciar en Pedagogia.

Des d' aquest any, ha desenvolupat una intensa tasca en l'àmbit de l'educació i la formació infantil. Entre 1992 i 1998 va ser responsable del projecte ANDREA promogut pel Ministeri d'Educació italià, el 1997 va ser nomenat president del comitè de TV dedicat a la protecció dels nens.

Entre la seva obra, destaquen els assajos Por una escuela alternativa (1978), Con ojos de nilo (1983), Niño se nace (1985), Cómo ser niño (1990), Enseñar o aprender (1990), La soledad del niño (1994) i La ciutad de los niños (1990). A més, ha estudiat intensament com incideix l'hospitalització dels infants sobre el seu desenvolupament psíquic i en el procés d'escolarització.

video.

domingo, 25 de octubre de 2009

PÀGINA WEB DEDICADA ALS VÍDEOS

Cercant per la web pàgines de contingut educatiu i relacionades també amb la matèria de TIC he trobat una pàgina web dedicada exclusivament a vídeos de tots els àmbits i també tutorials sobre la utilització de programari d'ordinador com el photoshop, per exemple.

Crec que està força bé i se'n pot treure profit deixo aqui el link de l'adreça perquè exploreu una mica la pàgina.

Finalment us deixo un exemple amb aquest vídeo tutorial sobre el retoc d'imatge amb el photoshop.

NIÑOS EN CUERPOS DE ADULTO



El diari El País mostrava aquesta notícia que m'ha semblat curiosa i també interessant:

En Estados Unidos se les bautizó como kidults -del inglés kid (niño) y adult (adulto)-. En Latinoamérica optaron por un juego de palabras en español, adultescentes, por la unión de adulto y adolescente. Y en España los sociólogos prefieren definirles como treintañeros bajo el síndrome de Peter Pan, mientras que los expertos en mercadotecnia les llaman Generación X. Constituyen, según los últimos datos demográficos del Instituto Nacional de Estadística, el segmento de población mayoritario en España, con casi ocho millones de personas y, en consecuencia, representan una bolsa ingente de consumidores.
La familia y el entorno les presionó para que tuvieran una casa en propiedad
Estos jóvenes han ido retrasando su emancipación por su inestabilidad laboral.
Son los últimos hijos del baby boom de los setenta y, en general, todos responden a los mismos patrones. Constituían la generación mejor preparada pero que se ha dado de bruces con un mundo que ha cambiado repentinamente ante sus narices. Ahora deben construirse una nueva realidad y piensan, quizá con razón, que ya están llegando tarde. Son unos jóvenes que rompieron esquemas, abrieron nuevos caminos a base de luchas sociales y, de golpe, se ven amarrados a una hipoteca o, por el contrario, tienen que regresar al nido familiar, a esa casa de la que ansiaban emanciparse. En definitiva, un final de trayecto infernal. Y se dicen: "Yo no entiendo nada".
El único refugio que les queda ahora es su retorno a la etapa juvenil. Pero como retroceder en el tiempo se antoja imposible, mantienen las mismas actitudes y formas de ocio que entonces. Por eso se les llama kidults, adultescentes o Peter Pan.

La pàgina web del país és molt completa i compta amb moltes notícies d'educació que podeu visitar a www.elpais.com/sociedad/educacion/

martes, 20 de octubre de 2009

diferències entre oral i escrit

Resum del contingut del dossier entregat a COED CASSANY, D. (1987). Descriure escriure. Barcelona. Editorial Empúries.

DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT.

La comparació entre els codis es pot fer comparant les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d’identificar les característiques pròpies de cada grup. (el receptor comprèn el missatge al mateix temps que el diu l’emissor) l’escrita és diferida (el lector tarda bastant a poder llegir l’escrit que ha fet l’autor). Característiques contextuals: es refereix al context. En segon lloc podem comparar les característiques gramaticals.
No existeixen situacions de comunicació exclusives de l’oral i de l’escrit. En l’actualitat el desenvolupament tecnològic dels darrers anys ha equiparat els dos codis.

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS.


CANAL ORAL:

-Canal auditiu.

-El receptor percep successivament els signes del text.

-Comunicació espontània. Pot rectificar però no esborrar el que ha dit. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment.

-Comunicació immediata en el temps i l’espai.

-Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.

-Utilitza molts els codis no verbals: vestits, moviments, l’espai de la situació.

-Hi ha interacció durant l’emissió del text. L’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta.

-El context extralingüístic té un paper molt important.


CANAL ESCRIT:

-Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text.(capacitat de transmissió d’informació superior).

-Els percep simultàniament.

-Comunicació elaborada. Pot corregir i refer el text sense deixar rastres. El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer.

-Comunicació diferida en el temps i l’espai.

-Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren.

-Els utilitza poc (la disposició de l’espai i el text).

-No hi ha interacció durant la composició.

-El context és poc important. L’autor el crea a mesura que escriu.


DIFERÈNCIES TEXTUALS


CANAL ORAL
Adequació:

-Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor. Ús freqüent de varietats dialectals.

-Usos privats.

Coherència:

-Selecció menys rigorosa de la informació.

-Més redundant.

-Estructura del text oberta.

-Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les com vulgui.

Cohesió:

-Menys gramatical.

-Utilitza molt elements paralingüístics (canvis de ritme…)

-Utilitza força codis no-verbals.

-Freqüència alta de referències exfòriques (referides al context: tu, jo, aquí..)

Gramàtica: fonologia i grafia.

-Incorpora formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions..

Gramàtica: morfologia.

-Prefereix solucions poc formals.

Gramàtica: sintaxi.

-Tendència a oracions simples i breus.

-Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.

-L’ordre dels elements és força variable.

-El•lipsis freqüents.

Gramàtica: lèxic.

-Prefereix lèxic no marcat formalment.

-Freqüència baixa de mots amb significats específics.

-Accepta la repetició lèxica.

-Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: (fer, fotre...)

-Ús de tics lingüístics o mots paràsit.

-Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant el text (vull dir, aleshores...).

-Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys...


CANAL ESCRIT:

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS:
-Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text.(capacitat de transmissió d’informació superior).

-Percep simultàniament els signes del text.

-Comunicació elaborada. Pot corregir i refer el text sense deixar rastres. El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer.

-Comunicació diferida en el temps i l’espai.

-Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren.

-Utilitza poc els codis no verbals (la disposició de l’espai i el text).

-No hi ha interacció durant la composició.

-El context és poc important. L’autor el crea a mesura que escriu.

DIFERÈNCIES TEXTUALS

Adequació:
-Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús freqüent de l’estàndard.

-Usos públics.

Coherència:
-Selecció molt precisa de la informació.

-Menys redundant.

-Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.

-Estructures estereotipades: frases fetes...

Cohesió:
-Més gramatical (signes de puntuació...)

-Utilitza pocs elements paralingüístics (tipologies diverses: negreta, cursiva...)

-Utilitza pocs codis no-verbals.

-Freqüència alta de referències endofòriques (referides al mateix text: ell, aquell, meu...)

-Gairebé no incorpora formes pròpies dels usos espontanis i ràpids.

Gramàtica: morfologia.
-Usa solucions formals també.

-Estructures més complexes i desenvolupades.

-Absència d’anacoluts i frases inacabades.

-Ordre més estable.

-El•lipsis menys freqüents.

-Tendència a usar lèxic marcat formalment (ràpidament).

-Freqüència molt alta.

-Tendència a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.

-Tendència a usar els mots equivalents i precisos.

-Absència d’aquests elements.

-Tendència a eliminar-los.

-Ús molt escàs.

RELACIÓ ORAL-ESCRIT

Gerard Vigner (1982) analitza la qüestió des de l’òptica de la dialèctica de la llengua i presenta 3 models:

1. ESCRIT TRADICIONAL

-L’escrit és objecte exclusiu d’aprenentatge.

-Es refusa qualsevol model oral.

-Mètodes gramatical i de traducció

2. L’ESCRIT, CODI SEGON

-És objecte primer i primordial.

-S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral.

-Mètodes àudio-visuals.

3. L’ESCRIT, LLENGUA

-L’oral i l’escrit són autònoms.

-Aprèn a comprendre i pro-duir textos orals i escrits.

-Enfocament comunicatiu.


En la concepció tradicional, l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. “Llengua i escriptura són dos sistemes de signes distints: l’única raó de ser del segon és representar el primer” (vigner)

Finalment, la tercera concepció considera que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua.

En el model dependent, es considera l’oral com la manifestació primera del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer. Els principals arguments són el filogenètic (l’oral va aparèixer històricament molt abans que l’escrit) i l’ontogenètic (els nadons adquireixen fàcilment i de forma natural l’oral, mentre que han d’estudiar conscientment per aprendre a llegir i a escriure). Creuen que l’oral és la manifestació natural del llenguatge i l’escrit un simple calc natural. Scinto afirma que l’oral i l’escrit necessiten un context cultural per desenvolupar-se i per ser apresos.

En el model independent, elaborat per lingüistes de la Glossemàtica, diuen que l’oral i l’escrit són absolutament independents, són dues de les possibles manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge, però és difícil de defensar pels arguments del model dependent.

Finalment, el model equipol•lent (Cercle lingüístic de Praga) diu que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística. Entre les característiques estructurals, destaquen la correspondència entre so i grafia, que permet transcriure l’oral a l’escrit i viceversa. Entre les funcions destaquen la preservabilitat i el grau de contextualització: l’oral desapareix i depèn del context situacional; l’escrit perdura en el temps i és autònom del context.

En resum, Vigner i Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte de l’oral. Suggereixen que l’escrit no necessita de l’oral per expressar i comunicar idees, tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.

jueves, 15 de octubre de 2009

La competència comunicativa

Aquest és el resum d'un dossier que ens va donar la nostra professora de COED sobre la competència comunicativa:


LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA.

Des de la Nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la Nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres.
Loayza diu que aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua i amb els altres sistemes de comunicació en general.
L’adquisició d’aquesta capacitat ha d’estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.
Gumperz i Hymes van postular l’existència d’una competència comunicativa, que comprèn el que un parlant-oient real ha de saber per comunicar-se en situacions culturalment significatives. És doncs, un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de sociabilització.
Aquesta competència comunicativa exigeix no només saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica.
Es manifesta en els sistemes primaris com en els secundaris.
Els sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l’intercanvi comunicatiu, necessari que implica la vida en societat.
Els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, ja que aquestes comunicacions es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

Concretament, com definiríem, doncs, QUÈ ÉS COMPETÈNCIA COMUNICATIVA? Segons Gumperz i Dell Hymes, la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa (el coneixement de la llengua i l’habilitat per utilitzar-la). L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions i l’acció.

Components de la COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

1. Competència lingüística/gramatical:
Fa referència al domini del codi lingüístic.
2. Competència sociolingüística:
Fa referència a les regles socioculturals d’ús. S’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i conveccions de la interacció.
3. Competència discursiva:
Fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4. Competència estratègica:
Fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.

miércoles, 7 de octubre de 2009

Documents de google





A l'hora de TIC hem pogut realitzar un colleage fet a mida mitjançant la reducció del tamany de les imatges. Agafant una imatge que ocupava uns 2 MP la hem reduït als 300 K fent així que el pes total del colleage sigui inferior al pes original d'una sola fotografia. Interessant i pràctic aquest treball realitzat amb el programa GIMP d'edició d'imatges.


jueves, 1 de octubre de 2009

Cançons a COED


A les sessions inicials de l’assignatura de COED, vam escoltar una sèrie de cançons i en vam escriure els adjectius que hi relacionàvem amb cada cançó.
El resultat del meu exercici va ser aquest:

1. El Gripau Blau: alegre, divertida, juganera.
2. Lila, del grup Wiskyns: potent, expressiva, rebel, radical.
3. Pedro Navaja: divertida, relaxada, rumbera.
4. Com un puny: trista, profunda, melancòlica, depriment.
5. Nit de Sant Joan, de Sisa: trista, somiadora, romàntica, poètica, profunda.


Un cop cadascú va anar relacionant uns adjectius que cadascú havia escollit amb les cançons, en vam fer una posada en comú. Vam comparar quins adjectius havíem posat a cada cançó. Tot i semblar que hi hauria una gran homogeneïtat de respostes, en algunes va haver-hi força diferències, ja que cadascú interpretava la canço a la seva manera o hi relacionava un tipus d’adjectius.
Com s’observa al meu blog, sóc molt partidari d’aquest tipus de classes, on la participació de cada individu és present durant l’activitat i part de la classe. Evidentment, el fet d’escoltar música a classe i fer un exercici amb les audicions fa que el ritme i el transcurs de la classe sigui excel•lent per l’alt grau de participació, implicació i motivació que produeixen aquest tipus d’activitats, i això no es redueix a un tipus d’estudiants, com s’observa ja que som universitaris. Vull dir que aquest tipus de tractament d’una assignatura desperta l’interés i la motivació des dels més petits (en el seu nivell) fins a persones adultes com nosaltres.