exposicions de territori

Avui hem pogut presenciar la última sessió dedicada a la presentació de les exposicions de territori. Els protagonistes i els temes que han seleccionat són els següents:
• Josep Fosalba i Adrià Pérez - La llegenda de St. Jordi
• Regina Beltran i Sara Torras - La gent de Ca'n Clos
• Clara Antonio i Estel Gamisans - Diferents camins per un mateix destí
• Pol Laorden i Hèctor Ros (Bloc de l'Hèctor) - L'esport al territori

Les exposicions d’aquest da, potser pel fet de ser les últimes i per això han gaudit de temps per aprendre dels errors dels altres i millorar les seves presentacions, han sigut força bones totes. M’agradaria destacar la que anava sobre la llegenda de Sant Jordi, ja que estava molt elaborada i li han donat un to diferent explicant un conte i amb força suports audiovisuals.
La finalitat de les presentacions, era millorar la nostra capacitat com a oradors. Cal recordar que recentment, hem llegit el llibre Com parlar bé en públic?, i aquestes exposicions són un bon mètode per a posar en pràctica allò après.
Podríem dir que un bon orador ha de tenir expressivitat i saber connectar amb el públic, ha de parlar en un bon to i intentar captar l’atenció del públic amb el seu carisma, gesticulació, expressivitat i amb allò que ha preparat, ajudant-se de suports audiovisuals.
Ha estat un exercici molt interessan, divertit i diferent que ens ha permès dur a la pràctica allò après amb el llibre Com parlar bé en públic, ja que una bona expressió i el saber expressar-se de la millor manera possible és fonamental a la feina de professor per aconseguir fer arribar als nens allò que volem transmetre’ls-hi.

Recitació: el vestit nou de l'emperador

Ahir dilluns, em va tocar fer la meva recitació d'un fragment escollit que no passés de 2 minuts. Vaig escollir un conte que es diu “El vestit nou de l’emperador”.
Aquest conte narra la història d’un emperador molt presumit i de dos murris que intentaran enganyar-lo. Em van enregistrar mentre explicava el conte però la grabación és força polenta ja que no se sent la veu. Per això he buscat una alternativa divertida que és aquest vídeo força breu on uns nens expliquen el conte:



Personalment, em va agradar la idea de recitar un fragment de text. Poc a poc, mitjançant presentacions o petites conferències o debats sobre temes educatius, anem pulint la nostra manera d’exposar i parlar en públic. Aquesta iniciativa va iniciar-se quan vam llegir-nos el llibre “Com parlar bé en públic”.
Potser a algunes persones se’ls feia dificultós parlar davant de 70 persones, però aquest és un obstacle que només es supera amb pràctica. Espero que seguim fent aquest tipus d’activitats més alternatives, pràctiques i més lúdiques que personalment, em motiven molt més.

Després de la meva recitació i la d’alguns dels meus companys, com el Rode que va narrar la història de La tortuga i la llebre, o d’altres amb poemes catalans, van venir els debats sobre temes educatius.
El primer debat anava sobre si s’hauria de portar o no uniforme a les escoles. Aquest debat em va agradar molt com estava plantejat i preparat. Els participants a favor de l’uniforme, vestien corbata i camisa i els que estaven en contra anaven en xandall. A més, tots portaven una etiqueta identificadora.
El tema del debat el vaig trobar força interessant, i se’n van donar unes bones opinions sobre el tema. Jo personalment, estic en contra dels uniformes, ja que ho considero un intent d’homogeneïtzar la petita societat que forma una escola. La roba és també un mitjà d’expressió, i privar-ne a un nen, és privar-li d’un dret tan fonamental com l’expressió. Una altra nota divertida d’aquest grup, és que van incorporar la possibilitat fictícia, és clar, d’enviar missatges a un número de telèfon per participar virtualment en el debat.
L’últim debat anava sobre l’escola 2.0, del que estic a favor. Estic a favor de la utilització positiva i amb coneixement de la tecnologia a les aules. Això si, és cert que potser hi ha problemes més urgents a resoldre, però de totes maneres el suport tecnològic pot ser molt útil per al professor i per a l’alumne sempre i quant es sàpiga conduir correctament i en harmonia la tecnologia i l’estudi.

presentacions de territori

Avui, les presentacions sobre el Territori que s’han fet a classe de COED, són les següents:
• Sandra Cañete i Elisabeth Torras - Festes de Badalona i activitats extraescolars.
• Nadia Ambroj i Laia Castellà - Organització d'activitats per als infants en els pobles petits
• Laura Hedo i Anna Merino - Festes i tradicions d'hivern a Catalunya
• Laura Sánchez i Mireia Vázquez - L'adopció internacional
Cal dir que aquest grup, ha mostrat un nivell molt alt en quant a presentació i preparació dels temes seleccionats. Han realitzat unes presentacions vistoses i agradables a la vista. Tot i això, cal dir que, algunes alumnes llegien massa el seu guió, que segons el meu parer, havia d’interpretar-se memorísticament.
Torno a remarcar que potser li estem donant menys importància de la que caldria als aspectes referits a TIC, ja que no acostumen a incorporar-ne gaires elements treballats a aquesta assignatura.

Tot i això, és evident que el nivell de presentacions està millorant i tots n’aprenem tan dels errors com dels encerts dels altres que es poden observar a les presentacions a les que assistim.

exposicions de territori

Avui, en una altra sessió d’exposicions de territori, els temes de les exposicions d'avui han estat els següents:
• Edu Muñoz i David Sànchez (bloc de l'Edu) - El territori extraterrestre
• Lídia Iglesias i Irene Ruiz - Més enllà de les fronteres -
• Carles Furest, Edu López i Sergio Rella (bloc d'en Carles) - Curiositats de la Vall d'Aran
• Clara Medina i Alba Orna - La Patum de Berga
D’aquestes exposicions, en destacaria la creativitat que ens han mostrat, sobretot els grups del territori extraterrestre, que ens feien una simulació sobre la trobada d’un nou planeta, tot amb finalitat ecologista. I a l’exposició de les curiositats de la Vall d’Aran, els nostres companys han començat parlant en aranès i han portat un objecte molt antic que es feia servir al territori aranès per a recol•lectar menjar en forma d’impostos.
Avui, s’ha pogut notar una millora molt positiva, ja que han incorporat elements a les presentacions que fins ara no havien sorgit i que serviran per aprendre’n i millorar les posteriors presentacions.

Alexandre Jollièn

Avui, hem visualitzat una entrevista que s'havia fet fa uns 7 anys a Alexandre a la sala d'actes Blanquerna. Després d'haver llegit el seu llibre "L'elogi de la feblesa", i fer-ne un treball, hem pogut observar les dificultats que tenia Alexandre per a expressar-se, fins i tot per beure aigua, ja que ho havia de fer mitjançant una canyeta que li ficaven dins el got.
Les idees que n’he extret d’aquest sorprenent i admirable noi són:

• Donant oportunitats a les persones, en facilitem el seu progrés.
• Les adversitats eduquen més que les ajudes d’un científic.
• Com a professionals ens hem de posar al costat d’una persona que pateix una deficiència, hem d’intentar eliminar els handicaps i fer que tots puguem anar pel mateix camí.
• Tots som únic, i tots som anormals; per això som únics.
• Ser professor és una terrible i enorme responsabilitat, i s’ha de tenir exigència amb l’alumne, fins on l’alumne pugui donar, no fins on estigui còmode.
• L’escola és el lloc de la universalitat, ha d’atendre a tothom, ha de donar valors.
• L’educació no s’imposa, emergeix d’un diàleg.
• És important saber motivar, però perquè aquesta motivació augmenti, hem de saber els objectius pels que estem lluitant.
• L’esforç pot salvar una vida.
• Hi ha d’haver diàleg entre alumnes, i també entre pares. El mestre ha de sensibilitzar tots els pares.
• Integrar a l’escola, també vol dir donar amics no només dins l’escola, sinó també fora i evitar així la integració artificial.
• Un professor no s’ha de limitar a l’ensenyament. No s’ha d’emmascarar per fer la seva funció. (Els mestres que més l’han ajudat a ell, l’Alexandre, són els que no posaven una distància terapèutica).

Algunes de les dificultats d’aprenentatge segons Jollièn són:
1. Tenir la motivació de seguir lluitant.
2. Comprendre per què fer l’esforç.
3. Comprendre perquè el professor exigeix tant.
Les dificultats són també part del mètode. Sovint, molts professionals volen veure l’autonomia d’algú amb dificultats, però estar integrat vol dir demanar ajuda.
Quan Alexandre volia estudiar Filosofia, tots els experts li deien que no ho fes, en canvi els seus pares li van fer costat en tot moment. Això vol dir que els pares moltes vegades estan desarmats davant l’educació dels seus fills, però s’ha de valorar que tenen una relació vital amb una persona que pateix discapacitat.

• L’escola, hauria de ser un centre de conformisme, d’acceptació.
• L’alumne és un mestre per a l’educador, l’ensenyament no és unilateral.
• La confiança és necessària des que tenim 0 anys. Aquesta confiança pot ser amenaçada per la mirada de l’altre. Si tothom li diu “pobret”, que desgraciat, al final la persona ho acaba assimilant i deixa de lluitar.


En el cas de l’Alexandre, els amics van tenir un paper fonamental, ells li van mostrar el valor de l’ésser humà. Molta gent que ha viscut el fracàs, perden les opcions de sortir endavant, per por a tornar a fracassar. Aquí és un l’educador ha de donar valor al progrés i l’esperança.

Personalment, he al•lucinat amb aquest noi, amb la seva convicció en tot allò que diu. En la manera com ha anat avançant tot i els múltiples obstacles que la societat li ha posat davant. Com una persona que estava destinada a “enrotllar cigars”, a passat a escriure un llibre on s’estableix un diàleg amb Sòcrates, on parla de filosofia i sobre la seva condició, i sempre amb una mirada molt realista i crítica i a tenir una carrera universitària.
Tot i això, tot i a les seves experiències, els seus problemes físics i de parla, i a tenir-ho tot tan clar, Jollièn no perd mai el sentit de l’humor i sovint dedicava una rialla. A vegades ens n’oblidem que hi ha persones així, que amb el seu esforç, superant tot el que se’ls posa per endavant, aconsegueix triomfar i dónar-nos a tots una lliçó moral i de superació.
Realment, m’he quedat molt gratament impressionat amb aquest personatge.

El procés de composició escrita

EL PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA

Segons narren en aquest escrit Linda Flower i R. Hayes, creat el 1981. Aquest model considera que l’acte d’escriure està format per la situació de comunicació i la memòria a llarg termini de l’escriptor. Hi ha tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar.
L’any 1996, J.Hayes el va actualitzar afegint-li un component actitudinal que incloïa les actituds i les emocions que ens mouen i ajuden a escriure.
Aquest model sosté que l’acte d’escriure està compost per la situació de comunicació, la memòria a llarg termini de l’escriptor, tres processos bàsics que són fer plans, redactar i revisar; i finalment, un mecanisme de control que s’encarrega de regular-los i decidir en quin moment ha d’actuar un o altre.


LA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ

És la que conté tots els elements externs a l’escriptor: el problema retòric, que és el conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure.
I el text que és el que s’escriu, que és la resposta o solució que es dóna a aquest problema


El problema retòric: (explicat mitjançant l’exemple de demanar autorització als pares per anar d’excursió).

• El constitueix la situació concreta en què es produeix l’escrit:

- el tema (l’excursió que realitzaran els nens i la necessitat de sol•licitar permís als pares).

- l’audiència (els pares)

- els propòsits (notificar als pares aquesta sortida per a obtenir-ne el permís necessari)

És l’element més important quan es comença un procés de composició. L’autor ha de començar per analitzar i valorar les condicions i les característiques dels diversos punts del problema:

- El perfil de l’audiència (relació amb l’autor o autors, interessos, coneixements, edat, etc.)

- El tema (conegut, delicat, etc.)

Una anàlisi correcta de tots aquests aspectes és el primer pas per a elaborar la solució del problema: el text.


LA MEMÒRIA A LLARG TERMINI

Inclou tots els coneixements que l’escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell, sobre el contingut temàtic, l’audiència, les diferents estructures textuals que utilitza i el traçat de les lletres. La intervenció del mestre en el procés d’elaboració del text es fa imprescindible.



ELS PROCESSOS BÀSICS DE L’ESCRIPTURA

La composició del text es desenvoluparà a través de diversos processos i subprocessos que no es desenvolupen necessàriament de forma lineal ja que l’escriptor va d’un a l’altre de forma recurrent.

El procés d’escriptura també es compon del monitor que és el mecanisme de control encarregat de regular aquests tres processos i decidir en quin moment actuen.


1. Planificació

L’escriptor elabora una representació mental del que vol escriure i com vol fer-ho.
El subprocés de generar dóna entrada a les informacions que l’escriptor té emmagatzemades en la memòria i que va activant durant la composició en diferents moments i amb diversos propòsits.
El subprocés d’organitzar s’encarrega de classificar les dades que emergeixen de la memòria.
El subprocés de formular objectius elabora els objectius que dirigiran el procés de composició.

En els primers anys d’escolaritat, el procés d’escriptura es farà de la manera següent:
- en grup
- en veu alta, els nens aniran generant diferents idees sobre el contingut del text
- després es definiran els objectius
- s’organitzarà el contingut del text
- mentrestant, el mestre pot anotar algunes dades o paraules a la pissarra

2. Redacció

L’escriptor transforma les idees generades en un discurs intel•ligible i comprensible per al lector.

En aquest procés es posen en funcionament una gran quantitat de coneixements com compondre paraules, organitzar mentalment el text, components lèxics i sintàctics i components de cohesió textual.


3. Revisió

L’escriptor rellegeix l’escrit (total o parcialment) i refà aquells aspectes que considera necessaris per a millorar el text.

Es tracta de successives revisions que es fan al llarg de tota la tasca d’escriptura, i no duna revisió única i final.

Es compon de l’avaluació que és quan l’escriptor valora el que ha fet, comprova que el text respongui al que ha pensat, a les necessitats de l’audiència, etc.
I de la revisió, on l’autor modifica alguns aspectes de l’escrit o dels plans. Els corregeix.