El procés de composició escrita

EL PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA

Segons narren en aquest escrit Linda Flower i R. Hayes, creat el 1981. Aquest model considera que l’acte d’escriure està format per la situació de comunicació i la memòria a llarg termini de l’escriptor. Hi ha tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar.
L’any 1996, J.Hayes el va actualitzar afegint-li un component actitudinal que incloïa les actituds i les emocions que ens mouen i ajuden a escriure.
Aquest model sosté que l’acte d’escriure està compost per la situació de comunicació, la memòria a llarg termini de l’escriptor, tres processos bàsics que són fer plans, redactar i revisar; i finalment, un mecanisme de control que s’encarrega de regular-los i decidir en quin moment ha d’actuar un o altre.


LA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ

És la que conté tots els elements externs a l’escriptor: el problema retòric, que és el conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure.
I el text que és el que s’escriu, que és la resposta o solució que es dóna a aquest problema


El problema retòric: (explicat mitjançant l’exemple de demanar autorització als pares per anar d’excursió).

• El constitueix la situació concreta en què es produeix l’escrit:

- el tema (l’excursió que realitzaran els nens i la necessitat de sol•licitar permís als pares).

- l’audiència (els pares)

- els propòsits (notificar als pares aquesta sortida per a obtenir-ne el permís necessari)

És l’element més important quan es comença un procés de composició. L’autor ha de començar per analitzar i valorar les condicions i les característiques dels diversos punts del problema:

- El perfil de l’audiència (relació amb l’autor o autors, interessos, coneixements, edat, etc.)

- El tema (conegut, delicat, etc.)

Una anàlisi correcta de tots aquests aspectes és el primer pas per a elaborar la solució del problema: el text.


LA MEMÒRIA A LLARG TERMINI

Inclou tots els coneixements que l’escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell, sobre el contingut temàtic, l’audiència, les diferents estructures textuals que utilitza i el traçat de les lletres. La intervenció del mestre en el procés d’elaboració del text es fa imprescindible.



ELS PROCESSOS BÀSICS DE L’ESCRIPTURA

La composició del text es desenvoluparà a través de diversos processos i subprocessos que no es desenvolupen necessàriament de forma lineal ja que l’escriptor va d’un a l’altre de forma recurrent.

El procés d’escriptura també es compon del monitor que és el mecanisme de control encarregat de regular aquests tres processos i decidir en quin moment actuen.


1. Planificació

L’escriptor elabora una representació mental del que vol escriure i com vol fer-ho.
El subprocés de generar dóna entrada a les informacions que l’escriptor té emmagatzemades en la memòria i que va activant durant la composició en diferents moments i amb diversos propòsits.
El subprocés d’organitzar s’encarrega de classificar les dades que emergeixen de la memòria.
El subprocés de formular objectius elabora els objectius que dirigiran el procés de composició.

En els primers anys d’escolaritat, el procés d’escriptura es farà de la manera següent:
- en grup
- en veu alta, els nens aniran generant diferents idees sobre el contingut del text
- després es definiran els objectius
- s’organitzarà el contingut del text
- mentrestant, el mestre pot anotar algunes dades o paraules a la pissarra

2. Redacció

L’escriptor transforma les idees generades en un discurs intel•ligible i comprensible per al lector.

En aquest procés es posen en funcionament una gran quantitat de coneixements com compondre paraules, organitzar mentalment el text, components lèxics i sintàctics i components de cohesió textual.


3. Revisió

L’escriptor rellegeix l’escrit (total o parcialment) i refà aquells aspectes que considera necessaris per a millorar el text.

Es tracta de successives revisions que es fan al llarg de tota la tasca d’escriptura, i no duna revisió única i final.

Es compon de l’avaluació que és quan l’escriptor valora el que ha fet, comprova que el text respongui al que ha pensat, a les necessitats de l’audiència, etc.
I de la revisió, on l’autor modifica alguns aspectes de l’escrit o dels plans. Els corregeix.