Diferents mètodes d'aprenentatge

Des de la classe de TIC, hem treballat diferents tipus d'aprenentatge, en format presentació. Els tipus d'aprenentatge que hem treballat són:


1. Aprenentatge situat:
- integrants: Anna Díaz, l'Estel Gamisans, l'Alba Mayol i l'Helena Vall (enllaços als seus blogs clissant al damunt)


Aquest aprenentatge ressalta la importància de les relacions socials i de l'entorn per a l'aprenentatge de les persones. Sintetitzant els trets més importants de l’aprenentatge situat, en podem extraure els següents: 

• Les persones adquireixen conneixements significatius en un marc social i cultural.
• Els coneixements així depresos són reforçats amb la capacitat de traslladar-se a contextes semblants als originals.
• Persones amb un resultat baix en proves objectives de coneixement sovint manifesten habilitats elevades en situacions quotidianes semblants. Aleshores, l’escola ha d’afavorir activitats que posen de manifest aquestes simil·lituds de contexte (és el que Lave i Wenger denominen “participació periférica legítima”)
• El valor fonamental del coneixement no rau en ell mateix, sinó en la seva utilitat per a resoldre situacions de manera inductiva.
• En conseqüència, les tendències adreçades a fomentar l’ús social del coneixement han de ser potenciades. D’ací l’importància de les comunitats de pràctica, dintre el marc de l’aprenentatge situat.

2. Aprenentatge significatiu:

- integrants: Paula Antonell, Xavier Costa, Josep Fosalba i Òscar Garcia

L'aprenentatge significatiu és aquell que és considerat com a l'aprenentatge realment útil, efectiu. Abans d'adquirir la nova informació, la persona recorda el que sap sobre aquell tema. A partir d'aquí, intenta relacionar els coneixements existents amb els nous, per a donar un sentit propi a allò que s'aprèn. Per tant, l'alumne "fa seu" el nou aprenentatge, i un cop aquest ja ha estat introduït dins les pròpies xarxes de coneixement, passa a ser un aprenentatge vàlid.

Aquesta dinàmica és fonamental en tots els àmbits, ja que cal fugir de l'antiga concepció que es decantava per un aprenentatge memorístic i de curta durada, que no tenia sentit ni valor per a l'infant. A les TIC doncs, cal aplicar un aprenentatge significatiu, per a que els coneixements de les moltes aplicacions i possibilitats de les que disposem, ens siguin útils i no siguin temporals sinó permanents i ben estructurats.

3. Aprenentatge invisible:

- integrants: Maria Garcia, la Mónica Gutiérrez, la Tamara Herrera i Pere Mussoll

Aquest tipus d'aprenentatge afirma que hi ha una part molt important del procés educatiu del nen que no el veiem. Són aprenentatge implícits però que no els considerem. Per a il·lustrar aquesta idea, ens han fet pensar en un iceberg, on només es veu la punta però no la resta. Dins aquesta comparació il·lustrativa, els aprenentatges preparats i conscients serien la part gran que roman sota l'aigua, i aquells conceptes als que es refereix l'aprenentatge invisible, serien la punta que sobresurt. Sabent això, cal considerar cap a quins aprenentatges invisibles poden dur les activitats que proposem a l'aula. És a dir, aquests aprenentatges no els considerem, però sempre vindran relacionats amb algun tema que estiguem tractant. Per tant, no és un aprenentatge conscient ni voluntari però que cal considerar quan realitzem la tasca docent amb els infants. 

4. Learning by doing:

Aquesta teoria defensa la importància de l'aprenentatge pràctic, de com el seu nom indica, "aprendre fent". Per aconseguir un aprenentatge complet, cal fugir de convencions tradicionalistes en les que l'infant és un pou que cal anar omplint de coneixement; l'ensenyament basat en la memorització estricta ha evolucionat cap a noves formes educatives modernes, on l'aprenentatge ha de ser vivencial, significatiu per a l'alumne. És important assegurar que tots els coneixements teòrics que adquireix l'alumne, puguin ser aplicats de cara a situacions reals, pràctiques, i no siguin coneixements sense utilitat. 

És interessant doncs, un enfocament de caràcter pràctic que sigui proporcional a la gran quantitat de classes teòriques i aspectes conceptuals que se'ls intenta inculcar als infants. Així, es donarà utilitat a tot allò que s'aprèn, ja que és important que els coneixements que n'extreguin els infants sigui aplicables a la vida i els possibles problemes que puguin sorgir. Aquest tipus d'enfocament doncs, dona a l'alumne un rodatge a l'hora de fer les coses, i li atorga una autonomia que resulta necessària.

5. Aprenentatge formal, informal i no formal.

En aquesta presentació, se'ns ha presentat aquests tres tipus d'educació, i segons les definicions que ens han cedit els nostres companys (blog +3tic), podem dir que aquests tres aprenentatges:

 

•  Educació formal: aprenentatge ofert normalment per un centre d'educació o formació, amb caràcter estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació. L'aprenentatge formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: l’escola, universitat, autoescola, escola oficial d’idiomes.
 

•   Educació informal: aprenentatge que s'obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família o l'oci. No està estructurat (en objectius didàctics, durada ni suport) i normalment no condueix a una certificació. L'aprenentatge informal pot ser intencional però, en la majoria dels casos, no ho és (és fortuït o aleatori). Ex:l'acadèmia anglès, l'esplai, la biblioteca, la viquipèdia.      

• Educació no formal: aprenentatge que no és ofert per un centre d'educació o formació i normalment no condueix a una certificació. No obstant això, té caràcter estructurat (en objectius didàctics, durada o suport). L'aprenentatge no formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: les xarxes socials, el barri,  els amics, la família...

Això ens fa pensar que hi ha molts agents educatius que tenen una forta influència en l'educació dels infants. Això trenca amb la concepció, que encara perdura, que l'únic agent educatiu és l'escola. L'educació doncs, és cosa de tots. Això hauria de promoure certa consciència en tots els sectors que tinguin accés als infants, ja que tenen una gran responsabilitat i una gran influència sobre ells. Des de l'escola doncs, podem preparar als infants per a que intentin treure el màxim de profit de tots aquells factors educatius que els envolten. Aprendre a ser crítics i coherents davant les informacions i influències que reben de totes bandes. Finalment, cal que el docent sigui conscient de la seva influència i tingui un control absolut de les seves actuacions, per a ser un bon model a seguir pels infants.

6. Lifelong learning

- integrants: Regina Beltran, Mónica de Haro i Adrià Pérez

El lifelong learning, considera la importància d'anar aprenent durant tota la vida, d'anar adquirint aprenentatge valuosos que ens faci més rics. Actualment, a les escoles s'ensenya dins un sistema estandaritzat i organitzat per a que s'adquireixin els conceptes necessaris per a superar els cursos pertinents. S'hauria de donar una visió molt menys agressiva de l'educació, caldria estimular tots els infants per a que gaudissin aprenent i siguessin conscients del que aporta l'aprenentatge i els coneixements, de la vàlua que tenen els sabers. Cal lluitar contra la idea que tenen molts infants que relaciona l'aprenentatge amb quelcom negatiu, amb obligació i avorriment. Això es pot pal·liar creant classes més dinàmiques i enfocar els aprenentatges des de perspectives atractives que motivin als alumnes, i els facin partícips del seu propi aprenentatges, i conscients del seu progrés. 

Tots estem d'acord doncs, que cal transmetre respecte per l'aprenentatge i fer que els infants gaudeixin mentre adquireixen coneixements i habilitats, ja que això els farà continuar estudiant per a tenir un millor futur dins un món tan competitiu.

7. Aprenentatge entre iguals

- integrants: Encarni Bosch, la Mar Gascó i Eva Ladevesa

Els nostres companys en ajuden a definir aquest tipus d'aprenentatge: 

"Podem dir que és un aprenentatge que es realitza entre persones, pot ser entre alumnes, entre col•legues d’una mateixa professió, entre membres d’una família...

Podem definir-la com formal (dintre del sistema educatiu, per exemple, o d’una estructura professional) o informal (amb caràcter voluntari, fora de cap estructura convencional). Aquest últim posseeix una major importància ja que la motivació intrínseca de cada persona el mou a fer una tasca en concret, per exemple, alumnes que desprès d’hores de classe es dediquen a explicar als seus companys el que no han entès o el que més els hi costa dels seus estudis.

Exemple: l’aprenentatge de la llengua, en especial als alumnes nouvinguts. hi existeixen molts programes dirigits en aquest sentit, que un alumne català en fa de “tutor” i l’alumne nouvingut en fa d’aprenent."

És una magnífica forma de treballar en grup, i de tractar el tema dels rols i les igualtats entre companys. És un exercici socialitzador, que posa els alumnes al mateix nivell i se'ls cedeix tot el protagonisme. S'estableix una relació en la qual tothom aporta quelcom significatiu que pot ajudar al company. De cara a la inclusió, és un element molt vàlid, que permet introduir els nouvinguts dins el grup, i facilita les relacions entre companys. 

També m'agradaria destacar la importància de la col·laboració i de cedir espais on els alumnes puguin ajudar-se entre ells i treballin plegats per a assolir un objectiu comú. Treballar amb altres companys i arribar a situacions on hi sorgeixin conflictes o diversitat d'interessos o opinions, proporciona a l'infant una pràctica i unes experiències que el guiaran en situacions socials futures.

Cal incentivar doncs, aquest tipus de treball en grup, ja que és necessari i enriquidor per als infants i important per a la dinàmica de les sessions.

L'aprenentatge autònom

A classe de TIC, hem realitzat diverses exposicions sobre tipus d'aprenentatge. En el cas del meu grup, hem treballat l'aprenentatge autònom. A continuació, redacto el que hem entès per aprenentatge autònom i la seva relació amb les TIC.

Definició d’aprenentatge autònom

L'aprenentatge autònom és la forma d'aprendre per un mateix. Es tracta d'un procés d'adquisició de coneixements, habilitats, valors i actituds, que la persona realitza pel seu compte ja sigui mitjançant l'estudi o l'experiència. Un subjecte enfocat a l'autoaprenentatge busca per si mateix la informació i porta avanci les pràctiques o experiments de la mateixa forma.

L'autoaprenentatge sol començar com un joc, encara que amb el temps es descobreix que el que s'ha après és útil i valuós. Les persones que aconsegueixen aprendre per si mateixes són conegudes com a autodidactes.

Amb l’aprenentatge autònom es fomenta la curiositat i l'autodisciplina, sol ser més entretingut que l'aprenentatge formal, ajuda a formar la personalitat i és més constructiu (els autodidactes, en compartir informació, intercanvien els rols de professor i alumne).

En canvi, entre les principals dificultats de l'autoaprenentatge, cal tenir en compte que certs problemes poden ser impossibles o molt *dificultosos de resoldre.

Els crítics de l'autoaprenentatge consideren que no totes les persones desenvolupen les eines necessàries per jutjar si la informació que obtenen és fiable o objectiva. Per tant, consideren que l'aprenentatge sempre ha de realitzar-se guiat a través de certs nivells. D'altra banda, l'autodidacta sol no tenir un reconeixement social, a diferència d'aquells que obtenen un títol oficial.

Relació amb les TIC:

El concepte autoaprenentatge agafa molta força quant comença l’era de la informació i la tecnologia. És així ja que aquesta nova etapa permet i facilita moltíssim la obtenció i tractament de la informació per part derls usuaris. Per tant, la seva relació és obvia, actualment, podem entendre inclús, les noves tecnologies com eines que s’usen i s’adquireixen a partir de l’autoaprenentatge, de l’”anar provant”. És a dir, molts recursos d’internet s’aprenen de manera autònoma i un cop aprewsos, aquests recursos són usats per a poder treballar altres aspectes de manera MÉS autònoma (aprèn com funciona el navegador d’Internet de manera autònoma per a després utilitzar internet per a, de manera MÉS autònoma, poder cercar informació etc.

Actualment, les TIC ofereixen un ampli ventall de recursos per a fomentar i ajudar en quelcom relatiu a l’aprenentatge autònom. Actualment, s’estan usant recursos TIC que permeten que l’alumne vagi aprenent al ritme que li convé i vagi avaluant el seu nivell d’interiorització dels conceptes amb avaluacions o exercicis, que l’ajudaran a conèixer el seu grau d’aprenentatge de cara a avaluacions escolars, o simplement, per a conèixer per un mateix, quin nivell s’ha adquirit. Pel seu caràcter dinàmic i lúdic, les TIC són una bona eina potenciadora de l’autonomia.

L’autoaprenentatge implica la llibertat d’elecció. Per tant, si es dóna a l’alumne la possibilitat d’escollir, propiciem que sorgeixin situacions de reflexió i debat referents a les decisions i opcions que cada alumne ha triat. Cal però, una orientació per a l’alumne així com saber-lo motivar. El paper de moderador que ha d’exercir el professor doncs, és necessari per a que l’infant vagi construint la seva pròpia autonomia.

Avui dia doncs, les TIC són un element potenciador de l’autonomia perquè permet el treball individual, perquè proporciona eines i possibilitats comunicatives que fan més autònoma la persona i perquè, dins la societat de la informació en la que ens trobem, no tenir unes bones bases pot suposar una trava considerable i a tenir en compte.

Per a il·lustrar una mica més el concepte d'aprenentatge autònom, hem creat una presentació amb format Prezi (eina de la qual ja he parlat en aquest blog) que podreu veure clicant a l'enllaç següent:

http://prezi.com/3wa6k0u23cwj/present/?auth_key=b6fzu44&follow=oczmxg8ima94

L'aprenentatge autònom

A la classe de TIC, ens van demanar unes exposicions sobre diferents models d'aprenentatge. El meu grup, format per l'Esther Aldehuela, la Clara Boix, en Roc Molina i en Pau Nin (enllaç damunt de cada nom al blog corresponent) ens vam encarregar de fer una presentació amb el Prezi, que podreu visualitzar en aquest enllaç. 

Alguns dels conceptes més importants els redacto a continuació:

L'aprenentatge autònom és la forma d'aprendre per un mateix. Es tracta d'un procés d'adquisició de coneixements, habilitats, valors i actituds, que la persona realitza pel seu compte ja sigui mitjançant l'estudi o l'experiència. Un subjecte enfocat a l'autoaprenentatge busca per si mateix la informació i porta avanci les pràctiques o experiments de la mateixa forma.

L'autoaprenentatge sol començar com un joc, encara que amb el temps es descobreix que el que s'ha après és útil i valuós. Les persones que aconsegueixen aprendre per si mateixes són conegudes com a autodidactes. Amb l’aprenentatge autònom es fomenta la curiositat i l'autodisciplina, sol ser més entretingut que l'aprenentatge formal, ajuda a formar la personalitat i és més constructiu (els autodidactes, en compartir informació, intercanvien els rols de professor i alumne).

En canvi, entre les principals dificultats de l'autoaprenentatge, cal tenir en compte que certs problemes poden ser impossibles o molt dificultosos de resoldre.

Pel que fa a la seva relació amb les TIC, el concepte autoaprenentatge agafa molta força quant comença l’era de la informació i la tecnologia. És així ja que aquesta nova etapa permet i facilita moltíssim la obtenció i tractament de la informació per part derls usuaris. Per tant, la seva relació és obvia, actualment, podem entendre inclús, les noves tecnologies com eines que s’usen i s’adquireixen a partir de l’autoaprenentatge, de l’”anar provant”. És a dir, molts recursos d’internet s’aprenen de manera autònoma i un cop aprewsos, aquests recursos són usats per a poder treballar altres aspectes de manera més autònoma (aprèn com funciona el navegador d’Internet de manera autònoma per a després utilitzar internet per a, de manera MÉS autònoma, poder cercar informació etc.

L’autoaprenentatge implica la llibertat d’elecció. Per tant, si es dóna a l’alumne la possibilitat d’escollir, propiciem que sorgeixin situacions de reflexió i debat referents a les decisions i opcions que cada alumne ha triat. Cal però, una orientació per a l’alumne així com saber-lo motivar. El paper de moderador que ha d’exercir el professor doncs, és necessari per a que l’infant vagi construint la seva propia autonomia.

Avui dia doncs, les TIC són un element potenciador de l’autonomia perquè permet el treball individual, perquè proporciona eines i possibilitats comunicatives que fan més autònoma la persona i perquè, dins la societat de la informació en la que ens trobem, no tenir unes bones bases pot suposar una trava considerable i a tenir en compte.

El prezi

Ahir, vaig publicar al blog sobre una eina de presentació que vaig trobar certament interessant. La diferència amb la que presento a continuació, és que aquesta no va dirigida a la presentació de pòsters.
Prezi

Prezi és una aplicació de presentacions online i una eina narrativa, que utilitza un sol suport enlloc de les clàssiques diapositives que se'ns presenten de forma separada. Els textos, imatges, vídeos o d'altres objectes de presentació són presentats en un llenç infinit y ordenadament. El llenç permet als usuaris crear una presentació no lineal, on poden utilitzar el zoom en un mapa visual.

Es pot definir un camí, un intinerari marcat a través dels objectes i marcs, aconseguint així, l'ordre desitjat per l'usuari. La presentació final es pot desenvolupar en una finestra del navegador o fora de línia i de conexió descarregant prèviament l'arxiu.

Prezi utilitza un model freemium. Els usuaris que utilitzen el Prezi públic, poden editar, mostrar i descarregar els seus treballs a la web de l'aplicació. Els qui paguen pel Prezi Enjoy o una llicència Prezi Pro poden crear, compartir i descarregar els arxius. També és interessant que Prezi ofereix una llicència especial enfocada a estudiants i professors.

És una eina molt interessant que aporta dinamisme i creativitat a les nostres presentacions, i elements molt útils per a il·lustrar encara més, les idees que volem compartir. És doncs, una eina que potencialitza els nostres missatges, les nostres presentacions i crea impacte per a que aquestis aconsegueixin frapar al públic. Un dels requisits que demana la pàgina, és que s'introdueixi una direcció electrònica vinculada a una plataforma educativa, en el meu cas, seria RocMV@blanquerna.url.edu.

De totes maneres, la millor manera de convèncer que aquesta és una bona eina, és mostrant un exemple. A continuació, deixó un enllàç amb una presentació que vaig fer amb uns companys de la Universitat i un altre amb la direcció de la pàgina de Prezi.

Per a poder veure la presentació, abans cal registrar-se a www.prezi.com.

El link de la presentació és el següent: http://prezi.com/3wa6k0u23cwj/edit/?auth_key=iuuzaxg&follow=estherao@blanquerna.url.edu

El Twitter

Des que vam començar les classes de TIC a la Universitat, se'ns va demanar que comencessim a utilitzar la xarxa social Twitter (www.twitter.com)
Aquesta plataforma, és una constant interacció entre persones o organismes, ja que pots seguir diferents entitats que, per la rellevància que està agafant el Twitter, permeten fer un seguiment de les activitats o propostes que fan.
Però com funciona el Twitter? Per començar, és una plataforma de microblogging que permet redactar missatges curts de 140 caràcters (denominats Tweets). Les diferents publicacions o actualitzacions que fa l'usuari, es mostren a la seva pàgina i a la dels seus contactes de manera immediata. És interessant també, la possibilitat d'adjuntar fotografies a le spublicacions, així com accessos directes a pàgines web interessants.
És una eina social que ofereix moltíssimes possibilitats pel que fa a la interacció entre persones i organismes i permet organitzar els missatges publicats segons els temes si afegim # i a continuació el tema dins el qual volem publicar el nostre missatge. Per exemple, "No m'agrada gens matinar, i avui no és una excepció #quinamandra"

Des de la classe de TIC hem creat un hashtag : #edtic. Dins aquesta agrupació, els membres de la classe anem escrivint anècdotes o informacions interessants.

Glogster: una nova eina

Avui mateix he descobert una eina realment útil i molt creativa, que se'ns va presentar des de l'assignatura de TIC, per a poder elaborar pòsters o presentacions dinàmiques i atractives, el Glogster.
Des de la pàgina www.glogster.com es pot accedir a un munt de possibilitats de personalització a l'hora de realitzar pòsters. Simplement cal registrar-se prèviament i començar a utilitzar-lo. És força complet ja que permet introduir dins el pòster elements com l'àudio o el vídeo i ofereix un ventall realment ampli d'elements on posar-hi el títol o les explicacions que es vulguin fer. La pàgina contempla oferir més recursos a aquells que formin part del món de l'educació i té connexió directa amb les xarxes socials més utilitzades per a poder compartir les creacions que faci cadascú.
La seva utilització és fàcilment deduible i ràpidament es pot començar a utilitzar. La única pefa és que la pàgina és en anglès, tot i això, no suposa cap problema per a la seva utilització.
En fi, és una eina fàcil d'utilitzar i que pot donar resultats molt bons o donar més creativitat i atractiu a les presentacions en format pòster.
A continuació deixo l'enllaç de la meva creació amb Glogster sobre la meva escola de pràctiques:

http://rokuras.glogster.com/jacint-verdaguer/

Projectes en xarxa

Des de l'assignatura de TIC, se'ns ha proposat de triar recursos que, segons el nostre parer, poden ser interessants i productius de cara a l'aula.
Des del nostre grup de treball, hem triat els projectes en xarxa, ja que considerem que són elements que cada vegada utilitzen més escoles per a que els infants aprenguin a partir del seu propi treball, de l'ús de les noves tecnologies com l'Internet i programes d'escriptura.
També és interessant pel seu caràcter interdisciplinar i socialitzador, ja que permet establir contacte amb altres centres i per tant, amb altres projectes educatius interessants.

Però ben bé, què és un projecte en xarxa?

Segons Jeremy Rifkin (sociòleg, economista, escriptor, orador, assessor polític i activista americà, que investiga les repercussions dels canvis tecnològics i científics) és una iniciativa de formació, innovació didàctica i recerca educativa que es proposa l’aplicació de projectes d’Aprenentatge Servei amb el suport de tecnologies digitals a l’educació formal com estratègia per fomentar la implicació social dels joves a la comunitat.

Actualment, a les escoles de Catalunya, s'hi està treballant força, amb projectes en xarxa. Per tant, hi ha un ampli ventall de pàgines on trobar diferents projectes. Jo proposo una pàgina vinculada a la Generalitat de Catalunya des d'on es poden cercar diferents propostes que han elaborat centres de primària catalans.

1. www.xtec.cat/projxarxa/index.htm
2. http://www.omnium.cat/ca/projecte/escoles-en-xarxa-14.html
3. http://www.youtube.com/watch?v=WM6rAbxAl7o (Vídeo il·lustratiu de diferents projectes de l'XTEC)