Diferents mètodes d'aprenentatge

Des de la classe de TIC, hem treballat diferents tipus d'aprenentatge, en format presentació. Els tipus d'aprenentatge que hem treballat són:


1. Aprenentatge situat:
- integrants: Anna Díaz, l'Estel Gamisans, l'Alba Mayol i l'Helena Vall (enllaços als seus blogs clissant al damunt)


Aquest aprenentatge ressalta la importància de les relacions socials i de l'entorn per a l'aprenentatge de les persones. Sintetitzant els trets més importants de l’aprenentatge situat, en podem extraure els següents: 

• Les persones adquireixen conneixements significatius en un marc social i cultural.
• Els coneixements així depresos són reforçats amb la capacitat de traslladar-se a contextes semblants als originals.
• Persones amb un resultat baix en proves objectives de coneixement sovint manifesten habilitats elevades en situacions quotidianes semblants. Aleshores, l’escola ha d’afavorir activitats que posen de manifest aquestes simil·lituds de contexte (és el que Lave i Wenger denominen “participació periférica legítima”)
• El valor fonamental del coneixement no rau en ell mateix, sinó en la seva utilitat per a resoldre situacions de manera inductiva.
• En conseqüència, les tendències adreçades a fomentar l’ús social del coneixement han de ser potenciades. D’ací l’importància de les comunitats de pràctica, dintre el marc de l’aprenentatge situat.

2. Aprenentatge significatiu:

- integrants: Paula Antonell, Xavier Costa, Josep Fosalba i Òscar Garcia

L'aprenentatge significatiu és aquell que és considerat com a l'aprenentatge realment útil, efectiu. Abans d'adquirir la nova informació, la persona recorda el que sap sobre aquell tema. A partir d'aquí, intenta relacionar els coneixements existents amb els nous, per a donar un sentit propi a allò que s'aprèn. Per tant, l'alumne "fa seu" el nou aprenentatge, i un cop aquest ja ha estat introduït dins les pròpies xarxes de coneixement, passa a ser un aprenentatge vàlid.

Aquesta dinàmica és fonamental en tots els àmbits, ja que cal fugir de l'antiga concepció que es decantava per un aprenentatge memorístic i de curta durada, que no tenia sentit ni valor per a l'infant. A les TIC doncs, cal aplicar un aprenentatge significatiu, per a que els coneixements de les moltes aplicacions i possibilitats de les que disposem, ens siguin útils i no siguin temporals sinó permanents i ben estructurats.

3. Aprenentatge invisible:

- integrants: Maria Garcia, la Mónica Gutiérrez, la Tamara Herrera i Pere Mussoll

Aquest tipus d'aprenentatge afirma que hi ha una part molt important del procés educatiu del nen que no el veiem. Són aprenentatge implícits però que no els considerem. Per a il·lustrar aquesta idea, ens han fet pensar en un iceberg, on només es veu la punta però no la resta. Dins aquesta comparació il·lustrativa, els aprenentatges preparats i conscients serien la part gran que roman sota l'aigua, i aquells conceptes als que es refereix l'aprenentatge invisible, serien la punta que sobresurt. Sabent això, cal considerar cap a quins aprenentatges invisibles poden dur les activitats que proposem a l'aula. És a dir, aquests aprenentatges no els considerem, però sempre vindran relacionats amb algun tema que estiguem tractant. Per tant, no és un aprenentatge conscient ni voluntari però que cal considerar quan realitzem la tasca docent amb els infants. 

4. Learning by doing:

Aquesta teoria defensa la importància de l'aprenentatge pràctic, de com el seu nom indica, "aprendre fent". Per aconseguir un aprenentatge complet, cal fugir de convencions tradicionalistes en les que l'infant és un pou que cal anar omplint de coneixement; l'ensenyament basat en la memorització estricta ha evolucionat cap a noves formes educatives modernes, on l'aprenentatge ha de ser vivencial, significatiu per a l'alumne. És important assegurar que tots els coneixements teòrics que adquireix l'alumne, puguin ser aplicats de cara a situacions reals, pràctiques, i no siguin coneixements sense utilitat. 

És interessant doncs, un enfocament de caràcter pràctic que sigui proporcional a la gran quantitat de classes teòriques i aspectes conceptuals que se'ls intenta inculcar als infants. Així, es donarà utilitat a tot allò que s'aprèn, ja que és important que els coneixements que n'extreguin els infants sigui aplicables a la vida i els possibles problemes que puguin sorgir. Aquest tipus d'enfocament doncs, dona a l'alumne un rodatge a l'hora de fer les coses, i li atorga una autonomia que resulta necessària.

5. Aprenentatge formal, informal i no formal.

En aquesta presentació, se'ns ha presentat aquests tres tipus d'educació, i segons les definicions que ens han cedit els nostres companys (blog +3tic), podem dir que aquests tres aprenentatges:

 

•  Educació formal: aprenentatge ofert normalment per un centre d'educació o formació, amb caràcter estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació. L'aprenentatge formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: l’escola, universitat, autoescola, escola oficial d’idiomes.
 

•   Educació informal: aprenentatge que s'obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família o l'oci. No està estructurat (en objectius didàctics, durada ni suport) i normalment no condueix a una certificació. L'aprenentatge informal pot ser intencional però, en la majoria dels casos, no ho és (és fortuït o aleatori). Ex:l'acadèmia anglès, l'esplai, la biblioteca, la viquipèdia.      

• Educació no formal: aprenentatge que no és ofert per un centre d'educació o formació i normalment no condueix a una certificació. No obstant això, té caràcter estructurat (en objectius didàctics, durada o suport). L'aprenentatge no formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: les xarxes socials, el barri,  els amics, la família...

Això ens fa pensar que hi ha molts agents educatius que tenen una forta influència en l'educació dels infants. Això trenca amb la concepció, que encara perdura, que l'únic agent educatiu és l'escola. L'educació doncs, és cosa de tots. Això hauria de promoure certa consciència en tots els sectors que tinguin accés als infants, ja que tenen una gran responsabilitat i una gran influència sobre ells. Des de l'escola doncs, podem preparar als infants per a que intentin treure el màxim de profit de tots aquells factors educatius que els envolten. Aprendre a ser crítics i coherents davant les informacions i influències que reben de totes bandes. Finalment, cal que el docent sigui conscient de la seva influència i tingui un control absolut de les seves actuacions, per a ser un bon model a seguir pels infants.

6. Lifelong learning

- integrants: Regina Beltran, Mónica de Haro i Adrià Pérez

El lifelong learning, considera la importància d'anar aprenent durant tota la vida, d'anar adquirint aprenentatge valuosos que ens faci més rics. Actualment, a les escoles s'ensenya dins un sistema estandaritzat i organitzat per a que s'adquireixin els conceptes necessaris per a superar els cursos pertinents. S'hauria de donar una visió molt menys agressiva de l'educació, caldria estimular tots els infants per a que gaudissin aprenent i siguessin conscients del que aporta l'aprenentatge i els coneixements, de la vàlua que tenen els sabers. Cal lluitar contra la idea que tenen molts infants que relaciona l'aprenentatge amb quelcom negatiu, amb obligació i avorriment. Això es pot pal·liar creant classes més dinàmiques i enfocar els aprenentatges des de perspectives atractives que motivin als alumnes, i els facin partícips del seu propi aprenentatges, i conscients del seu progrés. 

Tots estem d'acord doncs, que cal transmetre respecte per l'aprenentatge i fer que els infants gaudeixin mentre adquireixen coneixements i habilitats, ja que això els farà continuar estudiant per a tenir un millor futur dins un món tan competitiu.

7. Aprenentatge entre iguals

- integrants: Encarni Bosch, la Mar Gascó i Eva Ladevesa

Els nostres companys en ajuden a definir aquest tipus d'aprenentatge: 

"Podem dir que és un aprenentatge que es realitza entre persones, pot ser entre alumnes, entre col•legues d’una mateixa professió, entre membres d’una família...

Podem definir-la com formal (dintre del sistema educatiu, per exemple, o d’una estructura professional) o informal (amb caràcter voluntari, fora de cap estructura convencional). Aquest últim posseeix una major importància ja que la motivació intrínseca de cada persona el mou a fer una tasca en concret, per exemple, alumnes que desprès d’hores de classe es dediquen a explicar als seus companys el que no han entès o el que més els hi costa dels seus estudis.

Exemple: l’aprenentatge de la llengua, en especial als alumnes nouvinguts. hi existeixen molts programes dirigits en aquest sentit, que un alumne català en fa de “tutor” i l’alumne nouvingut en fa d’aprenent."

És una magnífica forma de treballar en grup, i de tractar el tema dels rols i les igualtats entre companys. És un exercici socialitzador, que posa els alumnes al mateix nivell i se'ls cedeix tot el protagonisme. S'estableix una relació en la qual tothom aporta quelcom significatiu que pot ajudar al company. De cara a la inclusió, és un element molt vàlid, que permet introduir els nouvinguts dins el grup, i facilita les relacions entre companys. 

També m'agradaria destacar la importància de la col·laboració i de cedir espais on els alumnes puguin ajudar-se entre ells i treballin plegats per a assolir un objectiu comú. Treballar amb altres companys i arribar a situacions on hi sorgeixin conflictes o diversitat d'interessos o opinions, proporciona a l'infant una pràctica i unes experiències que el guiaran en situacions socials futures.

Cal incentivar doncs, aquest tipus de treball en grup, ja que és necessari i enriquidor per als infants i important per a la dinàmica de les sessions.