El Sharisme és una nova doctrina filosòfica, creada dins la era de la informació i les tecnologies, i relacionada amb internet. Aquesta ens ajuda a repensar l'economia, els negocis, l'educació, l política o la religió. Inclou un conjunt de teories per a imagina per què compartir fa que les persones i les empreses puguin obtenir un benefici de l'intercanvi.
El Sharisme doncs, intenta imaginar un nou futur de l'ésser humà en un món millor i més just. El model econòmic al qual dóna suport crea nous escenaris per a les empreses sostenibles i responsables. Intenta donar una nova visió a la pedagogia que doni als estudiants el poder de ser motivats, i que construieixin el seu sistema de coneixements d'una forma més social. Podem dir que el principi del Sharisme seria: com més dones, més reps. O com més comparteixes, més reps, aplicat a la informació, les experiències i els coneixements.
Si ho relacionem amb l'aprenentatge cooperatiu, la seva similitud salta a la vista. L'aprenentatge cooperatiu ressalta la importància del treball grupal, i en destaca el valor i utilitat d'aquest. Les dues teories doncs, coincideixen en que per a poder obtenir un millor resultat, cal el treball cooperatiu entre diverses persones que comparteixen un mateix objectiu. Amb aquest tipus de treball, totes les parts se'n veuen reforçades i enriquides, per tant, sembla obvi la necessitat d'aplicar aquesta metodologia a les aules, i a d'altres tasques professionals.
Si ho comparem amb l'aprenentatge entre iguals (adjunto un vídeo força correcte al respecte fent clic aqui) veiem que la intenció d'aquesta teoria és que totes les persones tinguin el mateix nivell, per a que sigui més fàcil i fluid dur a terme l'aprenentatge. És cert que es poden fer agrupacions diverses per a dur a terme el treball, per tant, es un enfocament força modelable i adaptable segons les necessitats de l'aula. És una metodologia que permet a l'alumne ser l'autèntic protagonista del seu aprenentatge i que sigui conscient del seu progrés i les seves millores. Aquest tipus d'aprenentatge, demana una interacció constant entre l'alumne i els seus companys o el professor. Per tant, extraiem que és necessària la participació col·lectiva i ben organitzada dins el procés educatiu, per a extreure'n uns millors resultats i aprenentatges.
Pel que fa a l'aprenentatge significatiu, que és aquell que requereix que el nou concepte après tingui significat per la persona, necessita de dues fases dins el procés d'aprenentatge:
- Assimilació: Vol dir que s'ha d'enganxar a les idees prèvies de l'alumne (coneixement previ que actua com ancoratge).
- Acomodació: Cal que s'introdueixi i modifiqui les estructures mentals de la persona, per a passar a ser part del seu coneixement.
Aquest tipus d'aprenentatge és la base de qualsevol coneixement, per tant, abans d'iniciar un intercanvi d'informacions i coneixements, cal que aquests hagin estat significatius per a la persona. Només així, se sap de veritat el que s'està explicant, i es pot transmetre informació vàlida i útil per al receptor.
L’aprenentatge situat, o la cognició situada, és una teoria de l’aprenentatge que es pot emmarcar en el paradigma constructivista. Concep el procés de coneixement com un procés interactiu entre l’aprenent i el seu entorn. És dins d'aquest entorn on es produeix la construcció d’aprenentatges que resulten significatius per als individus. L’idea central del model d’aprenentatge situat, doncs, és que els processos d’aprenentatge tenen lloc dintre, i són funció de, un context social, un conjunt d’activitats i una cultura determinades.
Aquesta teoria està directament relacionada amb el Sharisme i l'aprenentatge significatiu. Declara la importància de les relacions socials per a l'aprenentatge degut a la interacció i intercanvi que s'hi generen. Les noves eines que hi ha actualment, són incentius molt clars per a aquest tipus d'aprenentatge. Actualment, tots coneixem la Wikipedia, on tothom qui vol, enganxa la seva informació més o menys contrastada, per a que tothom qui vulgui se n'aprofiti i aprengui, o el Google Docs, que permet el treball simultani a través d'internet. O les noves xarxes socials (Facebook, Twitter...), que poden utilitzar-se exclusivament per a finalitats socials, però també se'n desprèn un aprenentatge important degut a la infinitat d'informacions, opinions i experiències que s'hi poden observar. Podem dir doncs, que actualment disposem d'infinits recursos per a poder aprofitar els beneficis de la socialització, la globalització que hi ha al món, i la llibertat d'intercanvi d'informació que ens fa més lliures però també més responsables.
No hay comentarios:
Publicar un comentario