Treball de territori.

Des de l’assignatura de COED i de TIC, se’ns va proposar fer un treball per parelles sobre algun tema relacionat amb el nostre territori, com tradicions, ètnies, llocs... Aquest treball s’hauria de presentar de forma oral davant els professors corresponents a les assignatures implicades i els companys de classe. En Gerard i jo vam pensar fer-lo sobre el turisme a Catalunya ja que és un factor molt important i extens.
Per a fer-ho el més atractiu vam decidir presentar aquest treball enfocant-lo des del punt de vista d’un possible turista. Així, ens basàvem en els punts forts de Catalunya com la pintura, l’arquitectura, el clima, les platges, la dieta mediterrània... i finalment acabaríem amb unes conclusions.
Amb aquesta presentació vam donar-nos suport a la presentació:





Alguns punts importants que vam destacar a la presentació a favor de Catalunya i com a atractius turístics són:
• Catalunya és una potència avui en dia com a destinació turística.
• Gaudeix i ha gaudit d’obres i pintors de fama mundial com Picasso, Dalí, Tàpies o Joan Miró.
• Compta amb un important patrimoni arquitectònic i amb molts artistes locals de gran renom com Antoni Gaudí, Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch o Jujol. Amb obres com La Sagrada Família, la Casa de les Punxes, La Pedrera...
• Té gairebé 700 km de platges ben conservades com a un dels grans atractiu.
• Un clima càlid i suau, absent de temperatures extremes.
• Les inversions tecnològiques i d’infraestructures són cada vegada més fortes, com el Parc de l’Alba, la Torre Agbar...
• Catalunya és considerada un lloc on prosperar, un món d’oportunitats i també una perfecta destinació per a l’oci i la diversió.

Crec que aquesta proposta és interessant, ja que té unes finalitats:
- Es repassa i practica l'expressió oral i el discurs. Després d'haver llegit el llibre de "Com parlar bé en públic", teniem ja una idea més clara i uns consells a seguir per aconseguir fer una conferència en condicions.
- Es desenvolupa una activitat de recerca, síntesis i estructuració de la informació pertinent per a realitzar la proposta.
- Es podia fer una presentació amb un suport audiovisual que amb les pràctiques realitzades a la classe de TIC ens serviria de complement i reforç.
- Es posa en pràctica allò aprés a TIC.

Totes aquestes finalitats es compleixen realitzant el treball. El que és més positiu crec, és poder fer-ho d'una manera diferent, més lúdica i efectiva. Això no vol dir que suposi menys treball, ja que és una feina força laboriosa. Vol dir que la mateixa feina que es podria fer d'una forma més rutinaria i buida s'ha fet totalment al contrari i des del meu punt de vista, ha sigut molt més funcional i eficaç.

Les exposicions que s'han fet avui, han sigut les següents:

Anaïs Alapont i Marc Ariño - Els Estats Units i els esports

Gerard Garcia i Roc Molina (bloc d'en Roc)- El turisme a Catalunya

Mònica Talegón i Andrea Vélez - El poble de Tiana

Marta Rodríguez i Anna Sainz - El zoològic de Barcelona

Han sigut unes bones exposicions però el nivell encara és molt millorable, sobretot envers a l'expressió cara al públic, on força gent necessita deshinibir-se i expressar-se amb més expressivitat i èmfasi. També crec que força presentacions necessitaven més suports audiovisuals, ja que aquesta presentació es fa conjuntament amb TIC. Caldria emprar alguns elements com enllaços, vídeos...

La web 2.0

El dilluns 16 de novembre, vam assistir a una conferència anomenada “La web 2.0 i l’educació” al Cibernàrium de Nou Barris. La conferència va ser portada per els doctors en comunicació Santiago Tejedor i Manuel Pérez Tornero.
Per començar, se’ns va proposar als assistents que realitzéssim un qüestionari on se’ns mostraven diferents programaris d’Internet i on simplement es preguntava si el coneixíem o no.
Quan vam acabar amb els 94 programes proposats, van fer un càlcul estimat preguntant quanta gent havia contestat que sí coneixia el programa en el 50% dels casos o més. La persona que en coneixia més de l’auditori era el nostre professor de TIC Jorge, però tot i així no arribava al 50%. Amb aquestes enquestes els professors que portaven l’exposició farien càlculs i estadístiques per als seus estudis. Amb aquesta enquesta va quedar clar que tenim una formació força limitada envers la tecnologia.

Amb un Power Point que va ser realitzar per 150 professors americans, va continuar la sessió. En aquesta presentació es mostraven dades molt interessants i curioses. Algunes eren aquestes:
- Al 2010 l'informació disponible a Internet es duplicarà cada 72 hores.
- Cada dia es publiquen 3.000 llibres nous.
- Si MySpace fos un país seria el 8è més habitat del món.
- Cada dia s'envien més SMS que persones habiten el planeta.
- Més del 50% de nens americans de menys de 21 anys han creat contingut a la web.
- Més del 70% de nens americans de menys de 4 anys han utilitzat un ordinador.
- Internet ha trigat 4 anys per aconseguir una audiència de 50 milions.
- Amb la 3ra generació de fibra òptica es podran enviar 10.000 GB per segon.

Després d’això ens va explicar què és la web 2.0. Això prefereixo transmetre-ho d’una manera més visual en aquest vídeo:



Finalment, després d’un petit descans per a estirar una mica les cames, vam iniciar un debat on es plantejava la pregunta: Ara que els mestres sabem tot això, què hem de fer? Algunes de les solucions podrien ser: fomentar l’educació tecnològica a les escoles i també en adults, intentar integrar encara més les noves tecnologies dins l’educació però d’una manera profitosa i ben elaborada i intentar trobar més aspectes positius que poden sorgir mesclant l’educació i la tecnologia.
Crec que va ser força interessant per com estava plantejada. Crec que amb la tecnologia en podem treure molt profit en l’àmbit educatiu. També penso que ja que és una cosa que està tan dins la nostra societat i cada cop més, cal saber utilitzar-la per a poder treure-li el màxim rendiment possible.

El llenguatge i les llengües (COED) (pàgs. 45-50 Lingüística de Tuson, J.)

3.1. Quelcom més que un mitjà de comunicació
Tota senyal està dedicada a la transmissió d’informació. La existència de les senyals només queda justificada quan serveixen de llaç entre un emissor i un receptor.
El llenguatge humà, està constituït per senyals i combinacions de senyals organitzades.

3.2. Elements per a una definició del llenguatge.
Tot ésser humà es comunica per mitjà d’una o altra llengua. La humanitat té com a facultat el llenguatge, un medi de comunicació i expressió que els és propi i que és diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats. Ens fa al•ludir les coses i esdeveniments en la seva absència. Parts:

A. El llenguatge i la organització de l’entorn. Amb una llengua organitzem el nostre entorn, el món on vivim, i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció. La comunicació és possible gràcies a la organització i reducció que del món fem per mitjà del llenguatge.

B. El llenguatge i el pensament. El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar. Sense la base d’una constitució cerebral mínimament adeqüada no és possible el llenguatge. Sense llenguatge no hi ha indicis d’intel•ligència en humans. També ens permet el discurs abstracte a diferents nivells.


C. El llenguatge i la memòria. EL llenguatge és el suport bàsic de la memòria. La llengua realitza un paper singular a la formació de la identitat personal, ens permet el relat de la nostra vida.


D. El llenguatge i la autoexpressió. No desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua. Sembla impossible que es pugui desenvolupar el flux de pensament prescindint totalment d’una llengua que actui com a suport.
El llenguatge ens permet la autoepressió, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió.


E. El mitjà més extens. El llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel•lència. Tota expressió humana pot trobar la seva traducció al llenguatge, mentres que no tota expressió lingüística pot ser interpretada amb llenguatge visual.


3.3 La definició general del llenguatge.
És un instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada.
Perquè amb el llenguatge ordenem tant les experiències que tenim de l’entorn com les que s’originen en nosaltres mateixos. I, perquè el llenguatge juga el principal paper a la constitució del pensament i és, el suport de la memòria.
Finalment, ens permet la expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

COED i Zygmunt Bauman

“El tiempo es precariedad”, entrevista a Zygmunt Bauman.
L’article de Daniel Gamper va ser publicat a La Vanguardia al suplement “Lecturas”el 12 del 5 del 2004 i en un format d’entrevista cap a Zygmunt Bauman, ens diu que vivim en una modernitat líquida, que no pot mantenir la seva forma al llarg del temps. A diferencia de la sòlida, a la modernitat líquida seguim modernitzant-nos.
Avui, ens limitem a resoldre un problema que sorgeix al moment, però no creiem que amb això puguin desaparèixer els futurs problemes. La modernitat sòlida fonia els sòlids per a modelar-los de nou i així, crear sòlids millors, mentre ara fonem sense solidificar després. Aquesta inestabilitat té unes conseqüències en la societat i els individus que fan que es perdi la confiança en un mateix, en els altres i en la comunitat.
A la modernitat líquida la única entitat que té una expectativa de vida és el propi cos. La modernitat sòlida confiava en que més enllà de la brevetat de l’existència humana es trobava la societat imperible.
A la modernitat líquida els individus han renunciat a gran part de la seva seguretat per aconseguir més llibertat. La seguretat i la llibertat són igualment indispensables, sense elles la vida humana és espantosa, però reconciliar-les es molt difícil. El problema és que són al mateix temps incompatibles i mútuament dependents.
Si es té por no es pot ser lliure, i la por és el resultat de la inseguretat. La seguretat ens farà lliures.
Continua defensant que no hi poden haver comunitats tancades, seria insoportable. Estem massa acostumats a la llibertat per a no considerar que una comunitat tancada seria com una presó. Vivim en un món globalitzat i una comunitat no es pot crear artificialment.
Només existeix si no és conscient que ella mateixa és una comunitat. La comunitat s’acaba quan formar part d’una comunitat depèn de la elecció de l’individu.
Així, la solidaritat té un sentit negatiu i un de positiu. És el que passa amb la tendència de les comunitats a tancar-se, es crea mitjançant una frontera: un interior on hi som nosaltres i un exterior on hi són ells. A l’interior hi ha la seguretat i la felicitat, a l’exterior el caos i la jungla. Això és la comunitat tancada. Aquesta paraula no tindria sentit si no impliqués oposició. Per això és molt bo que no puguem construir una comunitat tancada.

Com parlar bé en públic.

Des de l'assignatura de COED, ens han encarregat un treball sobre el llibre que esmenta el títol d'aquesta entrada, fet per Joana Rubió i Francesc Puigpelat.
Com diu la contraportada del llibre Com parlar bé en públic, “Els grans oradors tenen un món de tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes, que tothom pot aprendre. Descobreix quins són els seus secrets i fes que les teves intervencions públiques, lluny de ser un mal tràngol, es converteixin en ocasions excel•lents per a comunicar i persuadir.

En aquest llibre, hi aprendràs:

- trucs per a superar el pànic de quedar-te en blanc

- recursos per a preparar bé el discurs

- idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l'auditori

i moltes coses més.”


La meva opinió sobre aquest llibre és totalment positiva, i el recomanaria a qualsevol persona que li interessés el tema de la comunicació oral, els discursos o necessiti consells i informació per saber com ser millor orador.
El llibre dóna consells i fa comparacions amb personatges il•lustres de la història, com per exemple, Protàgores, que era un geni de la retòrica nascut el 485 a.C.
La lectura del llibre és força fluïda i dinàmica, i dóna consells que he trobat molt interessants o creatius. Un d’aquests consells que he trobat divertit, recomanava que per perdre la vergonya davant l’auditori, calia imaginar-se a tots els presents amb una caca al cap.
Dins les explicacions, consells i narracions, també trobem un punt de denúncia cap al món de l’educació. Aquesta fa referència a la necessitat d’ensenyar als nens i estudiants la importància que té saber parlar bé. Amb això hi estic molt d’acord, ja que el saber parlar és una eina molt útil en qualsevol camp de la vida i també, un art.
Així doncs, considero que aquest llibre és una bona eina per a qualsevol persona amb intenció de millorar la seva dialèctica d’una manera molt més entretinguda de la que pot semblar un llibre de caire instructiu o educatiu.

Sens dubte, US L’ACONSELLO A TOTS/ES!!

Portàtils a l'aula.

Amb el Google.docs que ja he esmentat algunes vegades en aquest blog (publicació anterior per exemple, hem elaborat una presentació basada en un tema que hem parlat, els ordinadors portàtils a les aules de primària. A partir d'aqui hem anat elaborant una presentació amb informació i imatges relacionades amb el tema fins a crear un exemple de treball. Consta d'una portada, un índex i el desenvolupament posterior dels aspectes que s'esmenten a l'índex.
Finalment, hem copiat l'adreça de la presentació web després de clissar comparteix/publica.

Aquest és el resultat:

Presentació iGoogle

Avui a TIC, hem fet una presentació per grups sobre diferents programaris d'internet. En el cas del meu grup, ens ha tocat parlar sobre l'iGoogle, que és una eina de personalització de la pàgina principal del Google.
La presentació la hem fet utilitzant el google.docs que és una eina molt útil per a poder fer presentacions en format diapositiva o elaborar textos amb imatges i vídeo.
Cercant informació sobre l'iGoogle hem anat introduïnt-la a la presentació i completant-la amb imatges. Finalment, per a fer-ho més clar, hem anyadit un vídeo des del Google.docs que ens facilita l'accés a Youtube per a inserir un vídeo a la presentació.
Un cop hem acabat la presentació, per a poder penjar-la al blog, hem clissat a comparteix i posteriorment a publica/incrusta. A continuació se'ns obre una finestra que ens facilita la direcció web del lloc on es pot visualitzar la nostra creació.
Finalment, he copiat la direcció i la he enganxat al blog per a permetre'n la visualització pública.
A continuació, us deixo el vídeo:

LLEGIR, ESCRIURE, PARLAR I ESCOLTAR (COED).

Llegir, escriure, parlar i escoltar són 4 habilitats que un usuari de la llengua ha de dominar per a poder comunicar-se eficaçment en totes les situacions possibles. Podríem dividir-ho segons el codi:

• Llegir - Escriure
• Parlar – Escoltar

• Receptor: llegir, escoltar...

• Emissor: escriure, parlar...

Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit.
(LLEGIR = COMPRENDRE).
Implicacions de llegir = comprendre:
• Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que un escrit té per a qui el llegeix NO és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que dependria del text, dels meus coneixements...
• Llegir és aconseguir un objectiu, llegim sempre per alguna finalitat: per plaer, per a buscar informació...
• Llegir és un procés d’interacció entre el qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer seu el text. Ha d’adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.
• Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència* continu. *(inferència: habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al context).
• Qui llegeix una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i de les seves parts mentre va llegint; a mesura que va llegint, el lector va verificant o refutant aquelles hipòtesis que s’havia creat.

Escriure: procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

Parlar: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. Demana:
• Paper actiu i participatiu.
• Respecte per a l’emissor i les seves idees.
• Ser objectiu per intentar entendre què ens diu l’altre.
• Un bon oient, sap descobrir els objectius i propòsits de l’orador.
• Sap descobrir les idees principals del missatge i sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.

Camp semàntic COED

A COED, el primer tema que hem tractat el 30/09/09 han sigut els Camps semàntics. I per fer-ho d’una manera més lúdica, profitosa i participativa, hem valorat individualment uns adjectius de menys a més insultants o ofensius. La meva valoració ha sigut aquesta:

1. Brut ............. 2
2. Impur ..........1
3. Infecte .........7
4. Llardós ........3
5. Merdós ........5
6. Porc .............4
7. Ronyós ........6

Els resultats han sigut d’allò més diversos, i això ens ha fet veure que cadascú li dóna uns matisos a cada paraula que acaba fent que li donem un significat o una intensitat diferent als altres.

Dins una conversació que hem tingut a classe, ha sortit el terme homonimització formal, que consisteix en apropar noves paraules a les que ens són properes i coma conseqüència, les modifiquem. Un exemple d’això són la gent gran, que amb nous termes sorgits ja sigui per les noves tecnologies o per circumstàncies de la societat, transformen aquestes paraules o les pronuncien malament adequant-les al seu saber.
Un exemple força clar podria ser:
Ensaïmada - Ensiamada. En aquest cas, s’ha modificat la paraula influenciada per la paraula “enciam”.

Finalment, cadascú ha escollit un personatge públic o famós com a exemple de bon orador i se n’han exposat dues característiques que ho demostrin. Per exemple, jo he escollit l’Andreu Buenafuente perquè és:
- Carismàtic.
- Graciós.
- Té do de parla.
I per acabar i poder-ho il·lustrar una mica més, us mostro dues fotografies amb alguns adjectius que van sortir i alguns noms de bons oradors.

CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT

Característiques del text:
Són les qualitats que té un escrit o un discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa. hi ha 2 tipus de descripció:

• Les característiques descriptives: són les que analitzen i expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic.

• Les característiques prescriptives: són les que determinen normes d’ús.

- Adequació: grau d’adaptació d’un discurs o text a la seva situació comunicativa tenint en compte, la varietat dialectal i el registre. (Depèn, més tècnic, de tú o de vostè…)
- Coherència: propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és. I a més, estableix una relació lògica (no contradictòria) entre les diferents parts d’un discurs o text tenint en compte, l’estructura del text.
- Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s’estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o al oient, interpretar-los amb eficàcia.
- La coerció: és refereix a la norma explícita d’ús en una comunitat lingüística.
- La variació: es refereix als trets estilístics i expressius d’un escrit d’acord amb determinats valors socials.



Per a poder entendre una mica millor el que he escrit anteriorment, la Imma ens ho ha explicat comparant-ho amb el text Descriure Escriure de Daniel Cassany.

Gruillermo Orozco: tecnologies a l'aula

Breu biografia:
Nascut a Guadalajara, Mèxic. Es va graduar en Ciències de la Comunicació a la Universitat Jesuïta de Guadalajara (ITESO) i va ampliar estudis pedagògics a la Universitat de Colònia. Doctor en Educació per la Universitat de Hàrvard. Catedràtic de Ciències de la Comunicació en la Universitat de Guadalajara.
Ha estat coordinador del grup de treball sobre estudis de la recepció de ALAIC i catedràtic UNESCO a Bogotà i Barcelona.
Autor de nombrosos treballs sobre comunicació i mitjans de comunicació, ha centrat la seva línia de pensament i investigació en els estudis de la recepció i l'alfabetització audiovisual. Ha publicat, entre d’altres llibres: “Televisió i audiències, un enfocament qualitatiu” (1996), “La investigació a la comunicació dins i fora d'Amèrica Llatina” (1997), “Televisió, audiències i educació” (2001), “Recepció i mediacions, coord.,” (2002).


En una conferència visualitzada a la classe de COED, Guillermo Orozco analitza d'una forma crítica la televisió i el que ens volen fer creure. Diu que hem de saber interpretar el que veiem i no quedar-nos només amb el que la tele ens vol fer veure. Hem d'analitzar la informació i adaptar-la al que nosaltres creiem. Inconscientment, mitjançant moviments de càmara, angles de grabació o intencions dels qui informen, ens fan creure el que els interessa. Ja que una grabació només selecciona fragments de la realitat. Per això és necessari aprendre el mínim de cada còdi.
Els mitjans de comunicació han de ser conscients de que són educadors involuntaris per a molts nens i ser responsables. Ja que a part de la família, l'escola i l'entorn, també tenen una influència en els joves.
També avui en dia, es creu que només facilitant un equip multimèdia o els medis físics per a conèixer les noves tecnologies n'hi ha prou. Això no és així, ja que la imatge és complementaria a la paraula del professor, i aquest ha de tenir uns coneixements mínims i fer-ne unes conclusions coherents. S'ha de treure el contingut de les noves tecnologies , no conformar-se amb tenir un ordinador. Aquest és el problema, ja que avui en dia no hi ha perspectiva psicològica per a aprofitar-ho.
Se li ha de treure el màxim rendiment. S'ha d'estar "alfabetizados tecnológicamente, audiovisualmente".
D'una manera autodidacta no es pot aprendre. I es considera que avui, les noves generacions venen "amb un ordinador sota el braç". Això no és cert, simplement tenen menys resistència a les tecnologies, però no se'ls pot considerar autodidactas.
S'han de disenyar noves pedagogies que permetin un aprofitament òptim de les noves tecnologies.

QUI ETS TU??

Amb el títol de "Sí, és ell, en Gerard", comença la meva descripció sobre el meu company Gerard.
Aquesta fotografia té unes característiques, uns detalls elaborats expressament i no a la babalà, per relacionar-los amb el caràcter d'en Gerard.
Per començar, la foto es situa en un entorn natural, poc manipulat on s'hi observa naturalesa; això ho he relacionat amb el seu caràcter, ja que no intenta semblar res més del que és. No porta cap tipus de "màscara" com la que molta gent sol posar-se en aquesta societat per a semblar o aparentar allò que realment no són. La naturalitat és sempre present en ell i els seus actes.
Com s'observa, està somrient, però no és pas casualitat, el seu caràcter també compta entre atres atributs, amb una manera afabre, alegre i divertida de ser. I així ho mostra la seva expressió.
Aquestes bones qualitats fan que sigui un noi amb qui és fàcil relacionar-se, mantenir una conversa. Podríem dir que és un personatge amb qui a la gent agrada tractar. Per aquest motiu, sota el braç esquerre subjecta un cartell on s'hi llegeix: "Relaciones Públicas", que és una manera simbòlica de plasmar aquestes aptituds socials que acabo d'esmentar.
Finalment, al darrere de la imatge hi apareix una torre de llums típiques dels camps de futbol o d'esport, i això clarament, pretén recordar la seva afició per l'esport i més concretament pel futbol.
Amb aquesta fotografia doncs, vull destacar de la personalitat del Gerard, el seu caràcter afable i divertit, la seva facilitat per a relacionar-se amb la gent, i la seva afició per l'esport i sobretot pel futbol.
Podríem anyadir alguna característica física per a fer més rodona la descripció.
És un noi fornit, alt, d'un metre noranta. Acompanya la seva cara simpàtica amb un cabell ros amb tons castanys i uns ulls clars de color blau. Quan està dret, el caracteritza un moviment constant de dreta a esquerra, com un petit balanceig que l'identifica.
Vesteix d'una manera desenfadada, informal i esportiva i sé de primera mà que li agrada portar algun complement d'or.
Així és en Gerard des del meu punt de vista. Tot i fer poc temps que el conec és un "tio collonut" i amb el temps podré anar anyadint matisos positius sobre la seva personalitat.
Aquí us deixo algunes fotografies dels treballs que han realitzat alguns companys de classe, certament, hi havia un bon nivell.

Presentació breu sobre si és bo dormir?

A classe de TIC, per a començar a preparar un treball de recerca d'informació que combina coneixements de comunicació oral i escrita i la tecnologia, hem elaborat una petita presentació amb poc temps sobre la son.
Amb el google. docs, eina que cada cop utilitzem més per les seves aplicacions i lo pràctic que resulta, i buscant imatges de google i algun video de youtube, hem construit aquesta presentació.


També, en el cas del meu grup (Marc Company, Gerard García i jo) hem utilitzat el cmaps per a la elaboració d'un mapa conceptual sobre el tema. En entrades anteriors, ja he esmentat algunes característiques sobre aquest programa gratuït i he facilitat un enllàç per si voleu descarregar-lo.
A continuació us deixo el vídeo per si voleu visualitzar-lo.

Entrada a l'eduwiki

Mitjançant el programa del google. docs, que és un programa d'edició de documents que facilita Google. Amb el grup, hem creat una entrada al portal eduwiki que és un portal de definicions de conceptes dedicat als menuts.
Nosaltres hem triat la definició de "motivació" que creiem que és una actitud clau en els estudis i en la vida en general. Per poder participar a engrandir el glossari d'aquesta pàgina web us heu de registrar i penjar la informació, sempre seria i ben elaborada.
Aqui us mostro les dues imatges:

Mapa conceptual amb cmap!

A continuació us mostro el mapa conceptual que he realitzat per a l'assignatura de TIC mitjançant, una vegada més, programari lliure. I per remarcar-ne la importància, aquest és el tema d'aquest mapa, el programari lliure.




Descarregant el programa cmap podreu realitzar infinitat de mapes conceptuals, i utilitzar aquesta eina com a un bon aliat per a sintetitzar informació i plasmar-la en forma de mapa. Només haureu de clissar al link que hi ha més amunt i escriure la vostra direcció de correu i ja estarà preparada la descàrrega.