Gruillermo Orozco: tecnologies a l'aula

Breu biografia:
Nascut a Guadalajara, Mèxic. Es va graduar en Ciències de la Comunicació a la Universitat Jesuïta de Guadalajara (ITESO) i va ampliar estudis pedagògics a la Universitat de Colònia. Doctor en Educació per la Universitat de Hàrvard. Catedràtic de Ciències de la Comunicació en la Universitat de Guadalajara.
Ha estat coordinador del grup de treball sobre estudis de la recepció de ALAIC i catedràtic UNESCO a Bogotà i Barcelona.
Autor de nombrosos treballs sobre comunicació i mitjans de comunicació, ha centrat la seva línia de pensament i investigació en els estudis de la recepció i l'alfabetització audiovisual. Ha publicat, entre d’altres llibres: “Televisió i audiències, un enfocament qualitatiu” (1996), “La investigació a la comunicació dins i fora d'Amèrica Llatina” (1997), “Televisió, audiències i educació” (2001), “Recepció i mediacions, coord.,” (2002).


En una conferència visualitzada a la classe de COED, Guillermo Orozco analitza d'una forma crítica la televisió i el que ens volen fer creure. Diu que hem de saber interpretar el que veiem i no quedar-nos només amb el que la tele ens vol fer veure. Hem d'analitzar la informació i adaptar-la al que nosaltres creiem. Inconscientment, mitjançant moviments de càmara, angles de grabació o intencions dels qui informen, ens fan creure el que els interessa. Ja que una grabació només selecciona fragments de la realitat. Per això és necessari aprendre el mínim de cada còdi.
Els mitjans de comunicació han de ser conscients de que són educadors involuntaris per a molts nens i ser responsables. Ja que a part de la família, l'escola i l'entorn, també tenen una influència en els joves.
També avui en dia, es creu que només facilitant un equip multimèdia o els medis físics per a conèixer les noves tecnologies n'hi ha prou. Això no és així, ja que la imatge és complementaria a la paraula del professor, i aquest ha de tenir uns coneixements mínims i fer-ne unes conclusions coherents. S'ha de treure el contingut de les noves tecnologies , no conformar-se amb tenir un ordinador. Aquest és el problema, ja que avui en dia no hi ha perspectiva psicològica per a aprofitar-ho.
Se li ha de treure el màxim rendiment. S'ha d'estar "alfabetizados tecnológicamente, audiovisualmente".
D'una manera autodidacta no es pot aprendre. I es considera que avui, les noves generacions venen "amb un ordinador sota el braç". Això no és cert, simplement tenen menys resistència a les tecnologies, però no se'ls pot considerar autodidactas.
S'han de disenyar noves pedagogies que permetin un aprofitament òptim de les noves tecnologies.