El llenguatge i les llengües (COED) (pàgs. 45-50 Lingüística de Tuson, J.)

3.1. Quelcom més que un mitjà de comunicació
Tota senyal està dedicada a la transmissió d’informació. La existència de les senyals només queda justificada quan serveixen de llaç entre un emissor i un receptor.
El llenguatge humà, està constituït per senyals i combinacions de senyals organitzades.

3.2. Elements per a una definició del llenguatge.
Tot ésser humà es comunica per mitjà d’una o altra llengua. La humanitat té com a facultat el llenguatge, un medi de comunicació i expressió que els és propi i que és diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats. Ens fa al•ludir les coses i esdeveniments en la seva absència. Parts:

A. El llenguatge i la organització de l’entorn. Amb una llengua organitzem el nostre entorn, el món on vivim, i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció. La comunicació és possible gràcies a la organització i reducció que del món fem per mitjà del llenguatge.

B. El llenguatge i el pensament. El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar. Sense la base d’una constitució cerebral mínimament adeqüada no és possible el llenguatge. Sense llenguatge no hi ha indicis d’intel•ligència en humans. També ens permet el discurs abstracte a diferents nivells.


C. El llenguatge i la memòria. EL llenguatge és el suport bàsic de la memòria. La llengua realitza un paper singular a la formació de la identitat personal, ens permet el relat de la nostra vida.


D. El llenguatge i la autoexpressió. No desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua. Sembla impossible que es pugui desenvolupar el flux de pensament prescindint totalment d’una llengua que actui com a suport.
El llenguatge ens permet la autoepressió, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió.


E. El mitjà més extens. El llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel•lència. Tota expressió humana pot trobar la seva traducció al llenguatge, mentres que no tota expressió lingüística pot ser interpretada amb llenguatge visual.


3.3 La definició general del llenguatge.
És un instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada.
Perquè amb el llenguatge ordenem tant les experiències que tenim de l’entorn com les que s’originen en nosaltres mateixos. I, perquè el llenguatge juga el principal paper a la constitució del pensament i és, el suport de la memòria.
Finalment, ens permet la expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.