COED i Zygmunt Bauman

“El tiempo es precariedad”, entrevista a Zygmunt Bauman.
L’article de Daniel Gamper va ser publicat a La Vanguardia al suplement “Lecturas”el 12 del 5 del 2004 i en un format d’entrevista cap a Zygmunt Bauman, ens diu que vivim en una modernitat líquida, que no pot mantenir la seva forma al llarg del temps. A diferencia de la sòlida, a la modernitat líquida seguim modernitzant-nos.
Avui, ens limitem a resoldre un problema que sorgeix al moment, però no creiem que amb això puguin desaparèixer els futurs problemes. La modernitat sòlida fonia els sòlids per a modelar-los de nou i així, crear sòlids millors, mentre ara fonem sense solidificar després. Aquesta inestabilitat té unes conseqüències en la societat i els individus que fan que es perdi la confiança en un mateix, en els altres i en la comunitat.
A la modernitat líquida la única entitat que té una expectativa de vida és el propi cos. La modernitat sòlida confiava en que més enllà de la brevetat de l’existència humana es trobava la societat imperible.
A la modernitat líquida els individus han renunciat a gran part de la seva seguretat per aconseguir més llibertat. La seguretat i la llibertat són igualment indispensables, sense elles la vida humana és espantosa, però reconciliar-les es molt difícil. El problema és que són al mateix temps incompatibles i mútuament dependents.
Si es té por no es pot ser lliure, i la por és el resultat de la inseguretat. La seguretat ens farà lliures.
Continua defensant que no hi poden haver comunitats tancades, seria insoportable. Estem massa acostumats a la llibertat per a no considerar que una comunitat tancada seria com una presó. Vivim en un món globalitzat i una comunitat no es pot crear artificialment.
Només existeix si no és conscient que ella mateixa és una comunitat. La comunitat s’acaba quan formar part d’una comunitat depèn de la elecció de l’individu.
Així, la solidaritat té un sentit negatiu i un de positiu. És el que passa amb la tendència de les comunitats a tancar-se, es crea mitjançant una frontera: un interior on hi som nosaltres i un exterior on hi són ells. A l’interior hi ha la seguretat i la felicitat, a l’exterior el caos i la jungla. Això és la comunitat tancada. Aquesta paraula no tindria sentit si no impliqués oposició. Per això és molt bo que no puguem construir una comunitat tancada.