jueves, 29 de diciembre de 2011
Exposicions: Els blogs
Exposicions: aprendre llengües amb la pissarra digital
miércoles, 28 de diciembre de 2011
Exposicions: els alumnes nouvinguts i les TIC
Exposicions: Aplicació de les TIC i educació inclusiva
Exposicions: les pissarres digitals
martes, 27 de diciembre de 2011
Exposicions: el treball en xarxa
lunes, 26 de diciembre de 2011
Exposicions: els projectes telemàtics o projectes en xarxa
1. Eina rica i innovadora amb caràcter didàctic i dinamitzador
2. Capacitat d'incentivar els aprenentatges
3. Facilita i utilitza una metodologia de treball de caire interdisciplinar
4. Fa possible l'intercanvi d'experiències i coneixements entre infants i institucions educatives
5. Treballa l'us de les noves tecnologies i demana actituds responsables i un bon us d'aquestes
Són elements molt potents i molt útils de cara a la tasca docent i a l'aprenentatge dels infants. Hi ha també alguns aspectes a tenir en compte, i que poden fer que no es realitzi la implantació dels PTC a les escoles:
1. Concepció errònia del que són els projectes telemàtics
2. Dificultat pel que fa a la implantació d'un projecte en un centre educatiu
3. Complexitat de la organització i l'estructura que cal elaborarper part del centre
4. Necessitat d'invertir un espai de temps molt ampli per a la creació, organització i implantació del projecte.
Durant la sessió, hem fet una simulació de PTC, creant la estructura d'un conte que, dividits per grups, els nostres companys han completat, per a il·lustrar una de les idees clau dels PTC, que amb el treball de tots i la interacció, s'aconsegueixen treballar de forma més completa els objectius comuns, i amb la socialització i la interacció com a element vehicular.
Aquestes han estat les nostres conclusions pel que fa als PTC:
1. Element amb gran potencial i funcionalitat
2. Visualment atractives i amb capacitat motivadora
3. Recurs eficaç per al treball interdisciplinar
4. Grans possibilitats de personalització i adaptació a les necessitats dels infants
5. Element socialitzador que cedeix protagonisme a l'alumne i requereix actitud activa
6. Alt valor pedagògic i educatiu
domingo, 25 de diciembre de 2011
Exposicions: Desenvolupament de les habilitats cognitives
sábado, 24 de diciembre de 2011
Exposicions a TIC: entorn virtual d'ensenyament aprenentatge
Crec que el Moodle és una eina molt útil, ja que permet una bona estructuració i ordenació dels continguts per a que aquests puguin ser compartits amb els alumnes. És un element atractiu, ja que les TIC sempre són un incentiu a l'hora de proposar activitats als alumnes. A més, aquesta eina demana una interacció amb el mestre que permet treballar la comprensió i la comunicació. Es poden realitzar diverses tasques didàctiques, com jocs o activitats didàctiques que es poden proposar amb enllaços, o qüestionaris i preguntes sobre diversos temes que es poden haver tractat anteriorment, i amb la possibilitat d'emmagatzemar resultats i crear estadístiques. Aquest recurs és doblement útil pel fet que suposa un recurs molt vàlid per al docent a l'hora de transmetre coneixements i informacions i establir contacte amb l'alumne, i per a l'infant, perquè veu dinamitzada la seva tasca, i enfocada d'una forma més atractiva i propera.
lunes, 19 de diciembre de 2011
El paper de les TIC en l'adaptació de l'escola a la societat.
És obvi doncs, que si les societats creixen de la mà de les tecnologies, també ho facin les escoles i en conseqüència, els infants. Les TIC doncs, enriquiran l'aprenentatge dels alumnes de forma interdisciplinar, ja que són elements utilitzables com a recurs en totes les àrees. Seran una eina de progrés, que faran que els models d'ensenyament comptin amb més ajudes i recursos per a poder ser el més útils i enriquidors possible. I així, vagin evolucionant alhora que ho fa la societat, evitant que els models d'aprenentatge quedin obsolets com ha estat succeint anys enrere amb els models tradicionals.
Entenc doncs, que el paper de les TIC pel que fa a l'adaptació de l'escola a la societat és clau. Serà un element vehicular que permetrà un desenvolupament harmònic de la societat, i evitarà deixar enrere parts tant importants com l'educació. A més, la gran capacitat comunicativa i les moltes possibilitats que ofereixen les TIC per a obtenir informació, faran que l'escola i la socitetat estiguin més vinculades hi hagi una relació necessària però inexistent fins fa ben poc.
domingo, 18 de diciembre de 2011
El PLA Tac
Segons el dossier oficial de la Generalitat, "el Pla TAC és un instrument per formalitzar la governança de la tecnologia en el marc de l’autonomia de centre i del Projecte Educatiu". Busca la aplicació als centres d'una xarxa estructural on hi tinguin participació tots els docents i parts organitzatives de l'escola, que incentivi i introdueixi les noves tecnologies dins les rutines docents de tots els centres. El document, fa esment a un llistat d'aspectes necessaris per a iniciar la introducció d'un Pla Tac a l'escola, entre els quals hi ha aquests:
• Identificar els problemes i ordenar-los de forma gradual atenent els recursos i possibilitats
del centre per tal de facilitar la selecció de possibles solucions.
• Establir una relació de tasques relacionades amb les tecnologies i assignació de responsabilitats.
• Analitzar de forma acurada l’impacte de les tecnologies en diversos àmbits: el currículum,
la metodologia, l’organització de l’aula, l’organització escolar i els mètodes d’avaluació.
• Determinar les necessitats de flexibilitat horària i grupal de l’alumnat.
• Establir uns objectius de canvi possibles, esglaonats en el temps, amb un calendari de
desenvolupament que pugui ser complert amb comoditat.
• Establir un pla de formació conjunt per al professorat focalitzat en les competències didàctiques
però atenent els diversos graus de domini de les TAC.
El Pla tac, fa menció d'una gran quantitat de recursos gratuits i disponibles per a les escoles, que poden aportar molts beneficis a l'educació dels alumnes. També fa especial menció a la importància de crear un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge, on hi hagi a l'abast de tots la informació necessaria, i que aquest espai permeti alhora, una millor interacció entre famílies, alumnes i escola.
A continuació, adjunto un requadre que hi ha al document, que permet fer de guia sobre els usos metodològics que s'haurien de dur a terme a l'escola segons les eines usades, i que permet observar mancances i possibles millores:
La dificultat de la implantació dels TAC resideix a la difícil i complexa estructuració que cal fer, i la organització que requereix. Cal coordinar material, docents i espais per a poder donar prou força a les TIC i fer que el treball amb aquestes sigui significatiu i productiu. Segons les experiències que han tingut diversos centres, s'ha determinat que una bona planificació hauria de constar i respondre correctament aquestes fases:
1. Definició de la visió del centre pel que fa a les TAC d’acord amb les especificitats del
Projecte educatiu del centre, la normativa vigent i per a un termini temporal concret.
2. Diagnòstic de la maduresa digital del centre (tant en l’àmbit curricular com els usos de
gestió, l’organització, etc.).
3. Definició dels objectius.
4. Planificació de les prioritats.
5. Identificació dels recursos necessaris.
6. Assignació de tasques i responsabilitats als diferents actors.
7. Aplicació del Pla.
8. Avaluació del procés i establiment de nous objectius
Realment, elaborar i introduir un pla TAC a una escola, és quelcom elaborat i complex, que requereix temps i dedicació. Però els resultats que se n'obté ho compensen, ja que les noves tecnologies al servei de l'educació, són una eina molt poderosa i valuosa que aporta millores significatives a alumnes i docents.
jueves, 15 de diciembre de 2011
Les comunitats d'aprenentatge
Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.
martes, 13 de diciembre de 2011
El conductisme i el connectivisme vers les TIC
El conductisme és una teoria de l’aprenentatge que posa èmfasi en els trets objectius i observables de l’aprenentatge. Es tracta d'una teoria que planteja la relació entre els estímuls externs i les reaccions fisiològiques i psicològiques de l’individu que els rep. Així defineix el procés d’aprenentatge com un canvi observable en la conducta arrel de la recepció d’un estímul extern. Aquest canvi es repetirà sempre que es visqui una situació igual o similar. Pavlov, Skinner i Watson van ser els seus representants més importants.
La base conductista pot ser positiva pel que fa a l'aprenentatge de fets senzills o habilitats de procediment, fets que són força presents a l'aprenentatge de les noves tecnologies. Podem aplicar aquest tipus de teoria de l'aprenentatge de cara a cursos inicials, on els aprenentatges siguin força bàsics. L'inconvenient de l'aplicació d'aquesta metodologia, és que quan comencem a avançar i intentem plantejar i aconseguir objectius d'aprenentatge més complexos, ja no és vàlid. És una metodologia que queda curta si es vol aconseguir un treball complet a través de les TIC.
El connecitivisme, teoria que vam il·lustrar a classe amb el vídeo d' El conectivismo, del professor Diego E. Leal Fonseca, i va ser desenvolupada per George Siemens, parteix de la idea que el coneixement transcorre en diferents ambients que no estan necessariament a l’abast o dominats per la persona. Per tant, en un món on la informació nova anul·la la més antiga per haver estat millorada, les xarxes socials que s’estableixin i els recursos per a obtenir bona informació són fonamentals. S’aprèn mitjançant una constant interacció entre diverses opinions i informacions, i connectant aquestes informacions o coneixements per a fer-ho significatiu. Aquesta teoria entén que actualment, l’individu no aprèn de forma interna i individual. Quan es posen a l’abast de les persones noves eines, la seva forma de treballar i funcionar es veu alterada, per això la nostra societat s’ha vist modificada des de la introducció de les TIC.
El concepte de Xarxa va força lligat a aquesta teoria, que entén que l'alumne, amb el seu coneixement, crearà una xarxa d'aprenentatge que d'altres podran utilitzar. Aquest podrà cercar la informació, obtenir-la d'altres fonts, fer-la seva i reelaborar-la i compartir-la amb altra gent que se'n beneficiarà. És un símil molt clar del que es pot fer actualment amb les xarxes socials, pàgines informatives d'edició pública o els blogs, on hi ha un intercanvi constant d'informació d'on tots se'n beneficien i hi participen. La interacció i l'intercanvi doncs, són claus per a l'aprenentatge.
Aquesta teoria, creada a partir de la irrupció de les noves tecnologies a la societat, té en consideració les TIC com a element que ha canviat la societat i la forma de funcionar que teníem. Destaca la importància de la capacitat crítica a l’hora de seleccionar informació per a adjuntar-la als nostres esquemes de coneixement. En una societat on la interacció amb els altres, i per tant, amb els seus criteris, opinions i experiències és fonamental, cal estar ben preparats i ser conscients que el coneixement no el crea un mateix, sinó que ens enriquim amb els altres i amb l’entorn i les experiències.
educar en l'us dels mitjans de comunicació, i utilitzar aquests per a educar
És fonamental que a l'escola, ensenyem als infants a utilitzar aquestes eines amb ètica i responsabilitat. Cal que els dotem de coneixements i criteris prou ferms com per a poder destriar i seleccionar lliure i correctament, la informació que desitgen i els interessa. Des de les escoles, cal que hi hagi una bona formació al respecte, per a que els infants adoptin postures fermes i responsables. Un bon us i una bona capacitat de seleccionar la informació adient, farà que en un futur, siguin ciutadans més responsables i participatius. Hauran adquirit coneixements valuosos amb informació vàlida, i tindran les eines i les actituds necessàries per a tenir una participació activa dins la vida política, social i cultural d'un país.
Si les eines comunicatives i els canals per a fer-ho, demanen una bona formació i certes capacitats selectives el lector o receptor, és per la gran capacitat de frapar al públic que tenen aquestes. Obviament són mitjans atractius que aconsegueixen arribar a la gent amb facilitat, i que si s'utilitzen de forma correcta, poden ser elements valuosíssims.
Els mitjans de comunicació doncs, han de ser un element present a les aules, les escoles i l'educació en general. Són recursos que incentiven els aprenentatges i aporten dinamisme a les sessions. A més, utilitzades com a eina de suport, enriqueixen les metodologies emprades alhora que l'alumne apren a interpretar i utilitzar els mitjans de comunicació.
sábado, 10 de diciembre de 2011
Les TIC i les TAC
Actualment, costa diferenciar entre els conceptes que defineixen les TIC i les TAC, semblen sinònims però no ho són. El terme TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) és el terme més antic vers al terme TAC (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement).
Podríem dir que les seves diferències són les següents:
Les TIC s'encarreguen d'ajuntar i agrupar els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment amb Internet, les telecomunicacions i la informàtica. La finalitat de les TIC és millorar la qualitat de vida de les persones en entorns determinats.
Les TAC, en canvi, tracten de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l'escola o els diferents entorns educatius. És un element que ajuda a reformular les metodologies emprades, i el seu potencial ajuda a crear i identificar les actuacions més significatives i innovadores de cara a una bona educació.
Podem dir doncs, que les dues definicions no són elements incompatibles, sinó que són complementaris i són considerats elements actius d'aprenentatge i de coneixement. Per tant, la diferència fonamental entre emprar un o altre mot, es basa en què el més modern, TAC, té unes majors implicacions en el medi on s’està produïnt l’actuació d’aquestes noves tecnologies, és a dir, a l'escola. Entenem doncs, que la contraposició que se'n fa no és encertada, i que són elements que ajudaran a millorar la qualitat de l'educació i anira substituint pràctiques antiquades per a donar pas a anoves metologies i recursos per a la docència.
Sharisme enfront de diferents tipus d'aprenentatge
- Assimilació: Vol dir que s'ha d'enganxar a les idees prèvies de l'alumne (coneixement previ que actua com ancoratge).
- Acomodació: Cal que s'introdueixi i modifiqui les estructures mentals de la persona, per a passar a ser part del seu coneixement.