jueves, 15 de diciembre de 2011

Les comunitats d'aprenentatge

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.


Aquest tipus de projecte de canvi social i acultral dins els centres educatius, fins ara no ha aconseuit posicionar-se fermament dins l'ambit edfucatiu. La societat fins fa ben poc, havia estat una societat industrialitzada, de cara a la preparació acadèmica estandaritzada i amb capacitat de crear benefici. Així, el docent era vist com a dipositari dels sabers culturals i de la informació rellevant, que traspassava aquests continguts a un alumnat que no disposava de cap altra via per a accedir-hi. Hi havien doncs, poques eines i incentius per a la comunicació a l'escola, doncs els alumnes es limitaven a repetir o assimilar allò que se'ls deia.


Actualment, un cop entrats a l'era de la informació, i un cop dutes a terme certes reformes del sistema educatiu, sembla que l'ambit de l'educació ja està més preparat per acollir aquests projectes. Els alumnes tenen més opcions d'expressió, noves formes de connectar amb altres persones i accedir a informació diversa i abundant. Per tant, ha crescut l'autonomia dels infants i ha canviat les relacions que s'estableixen entre el mestre i l'alumne.


A més, si parlem de comunitats d'aprenentatge, i com es deduieix del seu propi nom, és necessària la participació de tots els factors que tenen influència en l'educació dels infants: l'escola, la família i l'entorn. Això fa que sigui una mica més possible la implantació d'aquestes comnuitats, ja que abans hi havia la concepció que l'educació era exclusivament una obligació del Govern i les escoles. Actualment aquesta concepció errònia, no és tan present.


Aquests mètodes són recursos molt útils, de cara acrear un aprenentatge modern, adaptat a les noves tecnologies i a la convivència i ús d'aquestes, i on la interacció i la col·laboració són elements vehiculars. Destaca la importància del diàleg, com a eina bàsica en un futur global i intercultural i de cara a sobreviure dins la societat de la informació i les noves tecnologies.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada