El conductisme és una teoria de l’aprenentatge que posa èmfasi en els trets objectius i observables de l’aprenentatge. Es tracta d'una teoria que planteja la relació entre els estímuls externs i les reaccions fisiològiques i psicològiques de l’individu que els rep. Així defineix el procés d’aprenentatge com un canvi observable en la conducta arrel de la recepció d’un estímul extern. Aquest canvi es repetirà sempre que es visqui una situació igual o similar. Pavlov, Skinner i Watson van ser els seus representants més importants.
La base conductista pot ser positiva pel que fa a l'aprenentatge de fets senzills o habilitats de procediment, fets que són força presents a l'aprenentatge de les noves tecnologies. Podem aplicar aquest tipus de teoria de l'aprenentatge de cara a cursos inicials, on els aprenentatges siguin força bàsics. L'inconvenient de l'aplicació d'aquesta metodologia, és que quan comencem a avançar i intentem plantejar i aconseguir objectius d'aprenentatge més complexos, ja no és vàlid. És una metodologia que queda curta si es vol aconseguir un treball complet a través de les TIC.
El connecitivisme, teoria que vam il·lustrar a classe amb el vídeo d' El conectivismo, del professor Diego E. Leal Fonseca, i va ser desenvolupada per George Siemens, parteix de la idea que el coneixement transcorre en diferents ambients que no estan necessariament a l’abast o dominats per la persona. Per tant, en un món on la informació nova anul·la la més antiga per haver estat millorada, les xarxes socials que s’estableixin i els recursos per a obtenir bona informació són fonamentals. S’aprèn mitjançant una constant interacció entre diverses opinions i informacions, i connectant aquestes informacions o coneixements per a fer-ho significatiu. Aquesta teoria entén que actualment, l’individu no aprèn de forma interna i individual. Quan es posen a l’abast de les persones noves eines, la seva forma de treballar i funcionar es veu alterada, per això la nostra societat s’ha vist modificada des de la introducció de les TIC.
El concepte de Xarxa va força lligat a aquesta teoria, que entén que l'alumne, amb el seu coneixement, crearà una xarxa d'aprenentatge que d'altres podran utilitzar. Aquest podrà cercar la informació, obtenir-la d'altres fonts, fer-la seva i reelaborar-la i compartir-la amb altra gent que se'n beneficiarà. És un símil molt clar del que es pot fer actualment amb les xarxes socials, pàgines informatives d'edició pública o els blogs, on hi ha un intercanvi constant d'informació d'on tots se'n beneficien i hi participen. La interacció i l'intercanvi doncs, són claus per a l'aprenentatge.
Aquesta teoria, creada a partir de la irrupció de les noves tecnologies a la societat, té en consideració les TIC com a element que ha canviat la societat i la forma de funcionar que teníem. Destaca la importància de la capacitat crítica a l’hora de seleccionar informació per a adjuntar-la als nostres esquemes de coneixement. En una societat on la interacció amb els altres, i per tant, amb els seus criteris, opinions i experiències és fonamental, cal estar ben preparats i ser conscients que el coneixement no el crea un mateix, sinó que ens enriquim amb els altres i amb l’entorn i les experiències.
No hay comentarios:
Publicar un comentario